TRINITAT GILBERT / THAIS GUTIERREZ
Barcelona

Pluja d'estrelles Michelin per a Barcelona

L’Àbac de Jordi Cruz aconsegueix la màxima distinció, les tres estrelles, mentre que el Disfrutar i el Dos Cielos aconsegueixen la segona

El xef de l'Àbac, Jordi Cruz Zoom

Any de molt bona collita d’estrelles Michelin. El cuiner Jordi Cruz, de 39 anys, va aconseguir ahir a la nit la tercera estrella Michelin pel restaurant Àbac, de Barcelona. Per la seva banda, el restaurant Dos Cielos, dirigit pels germans bessons Sergio i Javier Torres, i el Disfrutar, de la tríada de xefs formada per Eduard Xatruch, Oriol Castro i Mateu Casañas, aconseguien la segona. I s’estrenaven en el palmarès, amb una estrella, dos restaurants catalans més: l’Enigma, del xef Albert Adrià, i el Castell Peralada, de Xavier Sagristà, mentre que el Caelis, de Romain Fornell, manté l’estrella malgrat que el restaurant ha canviat d’ubicació. Tots són a Barcelona, amb excepció del Castell Peralada, a l’Empordà.

Fa anys que el restaurant Àbac sortia a totes les travesses per aconseguir la tercera estrella i ahir Cruz es mostrava exultant. “Em sento molt feliç perquè la tercera estrella és tocar el cel de la cuina”, deia des de Tenerife, on es va celebrar la gala. I afegia: “Aquest premi és un reconeixement a la feina que estem fent en equip”. Per al xef, a més, la tercera estrella és “una responsabilitat i una empenta en tots els sentits”. Cruz, que fa 25 anys que treballa a les cuines, sempre ha dit que la vocació li ve de ben petit, ja que recorda que als 7 anys tenia clar que volia ser cuiner. Abans d’aconseguir-ho, però, va fer de cambrer al restaurant Estany Clar, de Cercs, quan tenia 14 anys, i als 18 ell mateix es va oferir com a cap de cuina quan el restaurant es va quedar sense. “Ho vaig fer amb tota la poca vergonya de la joventut; llavors vaig dir que en sabia, però l’únic que tenia clar és que en tenia moltes ganes”, explicava Cruz fa temps en una entrevista amb l’ARA.

Mentrestant, dos dels cuiners del Disfrutar, Oriol Castro i Eduard Xatruch, que eren ahir a Tenerife, afirmaven que se sentien molt feliços per la segona estrella Michelin: “Aquest desembre farà tres anys que vam obrir, i estem molt content que en poc temps rebem aquest reconeixement”. Se n’alegraven per l’equip, format per trenta persones, però també pels clients, per les famílies de tots tres, “perquè és un esforç molt gran d’equilibris” i també per Barcelona. “Tota la ciutat guanya quan hi ha restaurants reconeguts amb estrelles Michelin perquè sabem que suposa més turisme, que vindrà a visitar la ciutat, a més de menjar als restaurants”, deia Oriol Castro ahir a la nit.

Una alegria per a la ciutat

Per la seva banda, els germans Javier i Sergio Torres, del restaurant Dos Cielos, situat a l’última planta de l’Hotel Meliá, confessaven que se sentien “molt il·lusionats per la segona estrella”. Tots dos, amb les seves parelles, havien anat a la gala i declaraven, com els cuiners del Disfrutar, que el premi era una alegria per a ells i també “per a Barcelona”. Com a cuiners inquiets que es confessen, just ara acaben de renovar la carta amb plats de caça i amb productes de temporada de la tardor.

Un altre dels protagonistes de la nit, Albert Adrià, confessava que se sentia molt feliç de rebre la primera estrella Michelin per al restaurant Enigma, que va obrir fa només 10 mesos. “Reconec la dificultat que tenen tots els cuiners que lluiten per assolir l’estrella”, comentava des de Barcelona, perquè no va anar a la gala. Actualment, quatre dels sis restaurants que Adrià té oberts a la ciutat han rebut una estrella Michelin. Fins ara, el més precoç havia sigut el mexicà Hoja Santa, que la va rebre quan feia un any i tres mesos que havia obert, però l’Enigma l’ha superat. “Hi explorem tots els vessants de la gastronomia, incloent-hi també la beguda”, deia. Sobre els efectes del premi, Adrià assegurava que “hi ha un turisme que es mou a la recerca de restaurants, i que a Barcelona hi troba qualitat i, alhora, quantitat”. Tot i això, el germà de Ferran Adrià declarava ahir que ja no obrirà més restaurants a la capital catalana, però sí que ho preveu fer a Marbella i als Estats Units. “Són projectes molt embrionaris, encara”, va deixar anar.

Per acabar, el xef Romain Fornell manté la primera estrella pel restaurant Caelis, que va traslladar el maig passat a l’Hotel Ohla de Barcelona. I en aquesta categoria s’estrena també el Castell Peralada Restaurant, del xef Xavier Sagristà, que té Toni Gerez com a cap de sala i sommelier.

La Michelin, els neumàtics i els restaurants

La Michelin és una empresa dedicada a la venda de neumàtics. La guia de restaurants, de tapes vermelles, va néixer com una activitat paral·lela, addicional i encertada, perquè als conductors que gasten les rodes a còpia de quilòmetres sempre els ha anat bé tenir a mà adreces bones de restaurants. I tan bé els ha anat i tant d’èxit, sobretot mediàtic, ha anat sumant la Guia Michelin, que avui la qualificació que atorga és molt respectada pels cuiners. Ells mateixos asseguren que rebre alguna de les seves distincions (les famoses estrelles) vol dir omplir el restaurant. És per això que, seguint el fil fundacional de la guia, molts dels restaurants premiats siguin lluny de les grans ciutats. Un exemple és Ulldecona, amb 6.000 habitants i lluny d’urbs importants, que té dos restaurants amb estrella Michelin. Se la mereixen, i amb escreix per la feina que fan, tant Jeroni Castell com Vicent Guimerà, però no deixa de ser curiós que en una població tan petita hi hagi dues estrelles, i tan ben repartides.