TRINITAT GILBERT
BARCELONA

Una temporada de bolets excepcional

La pluja persistent i el poc vent han afavorit una gran florida en bona part del país

El cuiner Sergi de Meià amb un cabàs ple de bolets / SANTI IGLESIAS Zoom

Els micòlegs asseguren que no recordaven una temporada igual des de feia anys. Al Pirineu, al Prepirineu, a la serralada Transversal i a les comarques centrals del Principat hi ha una florida espectacular de bolets tant en varietat com en quantitat, confirmen els micòlegs Dani Siscart, Enric Gràcia i Josep Piqueras, i també el cuiner i gran amant dels bolets Sergi de Meià. Tant és així que als micòlegs els costa recordar una temporada tan excepcional com la d’enguany, amb aquesta gran quantitat de bolets en tants llocs.

“La meva memòria em fa recordar la temporada del 1996, que també va ser molt generosa, però no recordo que fos tan generalitzada”, comença a explicar el micòleg Josep Piqueras, que també és metge i expert en intoxicació per bolets. “Com que les pluges han sigut persistents des de la primavera, la terra ha absorbit molta aigua, i això explica la florida”, diu Piqueras. Ara bé, “no ha sigut així a tota la geografia, perquè a la costa no ha plogut tant, i per això no se n’hi faran tants”, afirma.

Seguint el fil, el micòleg Enric Gràcia afegeix que els filaments fins i subterranis dels bolets, anomenats 'micelis', han estat constantment actius (nit i dia) perquè “la temperatura i la humitat sota terra ha sigut relativament estable” arran de la pluja constant “ben bé des del febrer”. Un altre factor que ha impulsat l’aparició extraordinària de bolets ha sigut l’escassedat de vent. Tot plegat ha fet que “en un bosc de deu metres quadrats, s’hi trobin fins a dos-cents bolets”, exemplifica el micòleg.

Un exemplar d'ou de reig, collit per Sergi de Meià Zoom

Un exemplar d'ou de reig, collit per Sergi de Meià / SANTI IGLESIAS

Superposició de varietats de bolets

Una altra de les singularitats de la temporada és la barreja de seqüències de bolets. “En micologia descrivim una successió de bolets, de manera que primer apareixen els apagallums, després els mollerics, tot seguit les llores i més tard els rovellons”, diu Enric Gràcia. Enguany hi ha una constant superposició de florides de bolets. “Des del 1972 que em dedico a la micologia i aquesta singularitat, la superposició de varietats, no l’he vista mai amb aquesta intensitat”, comenta.

Als boscos catalans ja se'n troben varietats diferents Zoom

Als boscos catalans ja se'n troben varietats diferents / SANTI IGLESIAS

Per la seva banda, el micòleg Dani Siscart destaca l’extensió de la zona boletaire d'enguany. “És al Pirineu, però també al Prepirineu, a la serralada Transversal i també al Lluçanès, el Berguedà i l'Osona”, explica. És un espai ampli, on el rovelló ha florit amb esplendor. “En aquesta època, trobar rovellons al Pirineu seria la normalitat, però trobar-ne des de Vic fins a la Cerdanya, tal com passa, no”, assegura Siscart, que també és biòleg i ecòleg. A l’hora de destacar encara més la raresa de la temporada, Siscart diu que en ple mes de maig hi va haver “com una petita tardor, perquè es van fer rovellons”. El cas és que havia plogut tant, i tan regularment, que amb el fred d’aquell mes hi va haver un maig de rovellons. Com altres micòlegs, Dani Siscart assegura que trobar una temporada tan singular com l’actual és difícil. “També cal dir que no en tenim dades objectives”, afegeix. Podem recordar anys en què se’n feien molts: "Però segurament no sabríem dir si, a més d'haver-n'hi tants, l’extensió de la zona boletaire també era tan gran”, comenta Siscart.

Així doncs, la bona temporada de bolets actual es caracteritza perquè n’hi ha molta quantitat i també perquè se’n troben en una extensió molt àmplia del país. “És un no parar”, afirma el cuiner i expert en bolets Sergi de Meià, amb restaurant a Barcelona. “He trobat ous de reig i rovellons, que són alguns dels bolets més preuats, però també moltes i moltes varietats més”, diu el xef. Curiosament, al llibre ‘La cuina dels bolets’ (Ara Llibres) Sergi de Meià sostenia que cada bolet tenia el seu temps, una temporada concreta, però “enguany no és així”, reconeix.

En tots els casos, els micòlegs estan d'acord en un consell molt important: recomanen tenir una actitud respectuosa al bosc i a la muntanya en general. “No hem de destrossar res, ni deixar-hi brossa ni embrutar res”, comenta Josep Piqueras. I això també inclou “no contaminar acústicament” el medi natural.

Consells per collir-los

A l’hora de collir els bolets (o caçar-los) hi ha molts consells que cal seguir. Per començar, “no s'ha de gratar ni rasclar ni fer res que faci malbé el terra del bosc”, aconsella Piqueras. “Si apartem una part de la molsa, la pinassa o el mantell vegetal, després ho deixarem tal com ho havíem trobat”, continua el metge Piqueras. “La millor manera de portar els bolets és amb un cistell, i no amb bosses de plàstic”, afegeix, perquè a través del vímet del cistell els bolets poden desprendre espores i llavors se n’assegura la dispersió. I pel que fa a la mida, “cal collir els bolets que estiguin ben desenvolupats, ni massa petits ni excessivament madurs”. Dit d'una altra manera, no s’han d’agafar bolets petits perquè quan maduren acumulen les substàncies que els donen el bon gust (com passa amb la fruita en general). Un altre argument per no collir-los petits és perquè si són molt joves no han pogut dipositar les espores a terra, que és la seva raó de ser. Per tot plegat, el metge Josep Piqueras es pregunta per què “la gent paga més pels rovellons més petits, que no tenen ni de lluny el bon gust d’un rovelló madur”. A l’hora de treure’ls de terra “s’han d’agafar sencers, amb el peu inclòs”, afirma el micòleg Enric Gràcia. Si el bolet té tres parts, barret, cama i peu, totes tres han d’anar senceres cap a casa per un motiu essencial: “És al voltant del peu on tenim la informació que ens permet descobrir si el bolet és tòxic o no”, diu Gràcia.

Un cistell i unes botes per caminar, companys inseparables per anar a buscar bolets Zoom

Un cistell i unes botes per caminar, companys inseparables per anar a buscar bolets / SANTI IGLESIAS

Justament la toxicitat és un factor d’alerta a l’hora de collir bolets. “Només hem d’agafar els bolets que coneixem perfectament per una llarga experiència”, afirma el toxicòleg Josep Piqueras. “La resta, ni tocar-los!”, recomana. Aquest consell és molt important, i el metge i toxicòleg s'afanya a desmuntar la teoria que sosté que un bolet és dolent quan fa tornar negres els alls o la plata. “És fals, completament fals”, afirma amb contundència Piqueras.

Finalment, malgrat la bonança boletaire, mai no es pot dir blat fins que els bolets no siguin al sac i ben lligats. “Un parell de dies de vent fort de Ponent, escalfat i sec, o bé unes glaçades prematures, poden acabar amb la temporada de bolets”, conclou el metge, toxicòleg i micòleg Josep Piqueras.

Els bolets dolents fan una funció al cicle del bosc

Els bolets comestibles són com or en un bosc, i també els primers que desapareixen. Ara bé, els tòxics, malgrat ser tòxics, “no mereixen ser aixafats”, opina el micòleg Enric Gràcia. Destrossar els bolets tòxics és comportar-se incorrectament al bosc, perquè “tots els bolets, siguin com siguin, fan una funció al cicle natural del bosc”, continua. "Per tant, els bolets que no ens interessin, cal deixar-los, perquè no hi ha res més trist en un bosc que no veure-hi cap bolet”, afirma.

De fet, a la natura també hi ha flors i herbes tòxiques. “I no les destrossem quan les veiem, així que amb els bolets no comestibles hem de fer el mateix”, conclou el micòleg.