El Marc porta la seva vida tatuada als braços. Un rellotge de sorra ple de vi, dues roses per recordar les seves àvies i el número 13 per no oblidar-se del dia de la inauguració. El temps, la gastronomia, la família i el restaurant. Els quatre pilars de la seva vida. Al juliol farà deu anys que va iniciar l’aventura dels Tres Porquets animat pel seu cosí, que, amb un altre soci, li va proposar engegar un projecte nou. “La primera idea que teníem era obrir una vermuteria amb un punt més, però ens vam acabar embolicant”, explica el Marc, que durant anys va estudiar telecomunicacions i va treballar muntant concerts i espectacles. Però sempre ha portat la gastronomia a la sang. Marc Cuenca és fill de Can Pineda i pràcticament va néixer al restaurant. De ben petit corria per la sala i quan es va fer gran va haver d’ajudar el pare fins que va decidir travessar el carrer per canviar d’espai, mantenint sempre l’essència de Can Pineda però amb un toc personal.

Ens toca seure en una taula alta, que compartim amb tres persones més. El restaurant és molt petit i gairebé sempre està ple. No és fàcil trobar lloc per seure còmodament en alguna de les poques taules baixes que hi ha, però aquest punt d’informalitat de poder menjar a la barra o en una taula compartida també forma part de la gràcia d’un restaurant amb aire de taverna. De fet, la carta està escrita en una pissarra enorme dividida per seccions (“per començar”, “continuem”, “de temporada”, “cassoletes” i “del mar”). Un festival de plats que ens obliga a guardar uns minuts de silenci per reflexionar. Salivem llegint propostes com l’ou d’ànec amb bolets i foie, el fricandó amb tòfona o la papada confitada amb anguila fumada, i no dubtem a demanar-los tots quan els nostres companys de taula, amb experiència i bon paladar, ens confirmen que l’encertarem i ens aconsellen que hi afegim el pop fregit i l’arròs de gamba amb all i oli de safrà. Ho acceptem, i doblem la aposta demanant també un carpaccio de vaca del Pirineu i un steak tàrtar de vaca vella. Tot plegat, amb una ampolla de Sang de Corb, un vi del Celler Frisach, de Corbera d’Ebre (DO Terra Alta) que deu el nom a la sang que va regar les vinyes durant la Guerra Civil i homenatja tots els que van haver de fugir durant la Batalla de l’Ebre.

“Ara fa un any van venir la Shakira i el Gerard Piqué a sopar, es van asseure en un racó i ningú els va molestar. Després ell va tornar amb tota la família i van preferir el reservat”, revela el Marc, que en un petit local a pocs metres d’Els Tres Porquets hi té amagat el celler amb una taula per a unes deu o dotze persones. Un espai privat molt acollidor i habitualment sol·licitat. En una de les parets del restaurant gairebé no hi queda espai per posar-hi més quadres amb les fotos dels futbolistes, polítics, cantants i periodistes que durant aquests deu anys han visitat la casa d’Els Tres Porquets. Potser un dia en aquesta paret el Marc hi penjarà la foto del llop, que hi anirà amb males intencions, però quan vegi la pissarra canviarà d’opinió: només podrà seure a taula per menjar.