Seu i deixa’t portar

L’any 1979 l’àvia Pilar era la portera d’un edifici del carrer Princesa i una cuinera totterreny. El seu fill Pep regentava un frankfurt al carrer Espaseria i la Pilar s’encarregava de cuinar les viandes. Els cambrers eren els encarregats d’anar a la porteria a buscar el menjar cuinat. L’èxit d’aquesta relació va obligar el Pep Manubens a comprar un local per poder comptar amb una cuina professional. En aquest moment neix un dels restaurant més mítics de la ciutat de Barcelona: el Passadís del Pep.Com que al Pep li funcionava molt bé el seu negoci, li va demanar al seu germà Joan, mecànic de professió, si es podia fer càrrec del nou local. El Joan va agafar el Passadís i li va donar una volada que va sobrepassar totes les expectatives familiars. Posseïa una personalitat excepcional i cuidava els clients com ningú. Era un obsessiu de la qualitat. Va invertir en el producte quan ningú era capaç de pagar els preus que es demanaven. El Joan hi va deixar la pell, als fogons del Passadís, i va convertir aquest restaurant en un referent internacional. El gener de l’any passat una malaltia se’l va endur amb només 61 anys. La ciutat de Barcelona i la gastronomia tradicional perdia un dels seus guies. Ara el Passadís del Pep el lidera el seu fill Joan recolzat sobre tres pilars excepcionals: Modesto Baena a la sala i Alberto Tenorio i Eusebio Batuecas a la cuina. El Joan fill continua el llegat de son pare fent allò que tan bé han fet els últims trenta-nou anys.Nosaltres hi anem amb la intenció de descobrir un mite, un tresor amagat de què molta gent ens ha parlat. No hi ha carta i no és barat. El Modesto ens demana que confiem en ell. Ho fem amb els ulls clucs. Només demanem una cervesa. El Jesús ens serveix una combinació d’Estrella Damm amb Bock Damm. Espectacular! L’àpat comença amb un plat de pernil del bo. Bon inici. Tàrtar de tonyina, cloïsses, sonso, calamarsets i unes gambes que s’han de fotografiar per fer una mica de ràbia als amics. Per rematar la feina ens fotem un entrecot dels que fan època. El Joan ens pregunta com estem de gana i el Modesto ens diu que no podem marxar sense tastar els cigrons amb tripa. Som conscients que aquest suggeriment no el podem menystenir. I sort que tastem els cigrons! No trobem paraules per descriure aquesta meravella. És el final feliç per a un sopar esplèndid en què el producte ben tractat és el protagonista.40 anys de tradicióEl Joan du a la sang la filosofia del Passadís del Pep i, per tant, res li és aliè. L’any que ve el Passadís farà 40 anys i creu que és el moment de fer balanç per homenatjar el llegat familiar i sobretot la figura del seu pare. Estem segurs que molts amics s’afegiran a la celebració. Serà un bon moment per recordar com Francis Ford Coppola va fer escala a Barcelona per sopar-hi en un viatge d’Oviedo a Itàlia després de recollir el premi Princesa d’Astúries. El director d’ El padrí no va voler desaprofitar una estada a Europa per delectar-se amb la cuina i la companyia del seu amic Joan.+ DetallsEl restaurant recomana

Seu i deixa’t portar

Tot va començar en una porteria del carrer Princesa de Barcelona on Pilar Figueras, durant el seu temps lliure, cuinava per al local de frankfurts del seu fill

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Sopa de ceba, un èxit amb secrets

Una estrella de barri

Canelons: guia per cuinar-los a casa amb èxit

Més continguts de mengem

Croquetes, el cruixent que arrebossa la millor cuina

"Trauré les teules una a una per salvar algunes ampolles i barriques del celler"

Què cuino a casa? 10 plats per escalfar el cos en la Setmana dels Barbuts

L’excel·lència de l’avi Pere

Què cuino aquest cap de setmana? 10 receptes amb productes de temporada de gener

Com es fa l'amanida d'enciam i escarola amb carxofes confitades? Recepta del cuiner Valentí Mongay, de La Salseta

“Hauria pogut vendre 1.000 tortells de Reis gràcies al premi, però no els hauria fet com a mi m’agrada”

Què cuino per al dinar de Reis?