NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Can Perleta: “Soc la cap del meu marit”

“Soc la cap del meu marit” Can Perleta Ni un dia a casa / PERE VIRGILI Zoom

Can Perleta és una taverna gallega establerta al bell mig de la Selva de Mar, un petit poble d’uns 200 habitants situat sota la muntanya de Sant Pere de Rodes i limítrof amb el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Palau-saverdera i Llançà. Impossible trobar millor ubicació!

Fa vint-i-cinc anys, Paloma Marchesi era una jove que veia com la seva mare inaugurava un restaurant amb moltes referències a la cuina gallega i amb alguna reminiscència àrab. Ara, després de voltar molt i veure món, és l’encarregada de liderar un restaurant que s’ha convertit en un referent a la comarca. A cada indret de la Selva de Mar hi ha una placa amb un rodolí que acompanya el nom del carrer. Can Perleta està ubicat al número 16 del carrer De Baix: “De Baix se’n diu el carrer que el vent escombra primer”. El més habitual, en temporada alta, és trobar-te gent a l’entrada del local fent un vi turbio mentre espera el seu torn per entrar. Només es reserva al primer torn (19.30-21.00 h). No patiu, no hi passa gairebé cap cotxe i l’espera no és gaire llarga. A dins van per feina.

La casa que acull el restaurant és clàssica de poble empordanès i amb ambientació rústica. El conjunt de taules i cadires és informal, i això dona a la taverna un encant acollidor i personal. A l’interior, una petita terrassa fa més agradable la calor de l’estiu.

Trobem una carta de tapes i platets sense invents però molt reeixits i elaborats. La Paloma ens diu que tot és bo i nosaltres ens la creiem. Volem tastar-ho tot, però com que no és possible intentem fer una selecció del més representatiu. Xoriço gallec al vi; pebrots de Padrón; croquetes casolanes d’espinacs i cabrales; carpaccio de bou; falàfel amb hummus; piquillos farcits de bacallà; vitello tonnato (vedella i tonyina servits freds); gambes vermelles del cap de Creus, i un dels plats més destacats de la cuina de Can Perleta: pop a feira. L’encarregat de cuinar-lo és David Serrano, marit, cuiner i expescador. “El pop s’ha de congelar quaranta vuit hores per trencar les fibres. Un cop descongelat l’ofeguem tres vegades fins que es gira, i a partir d’aquí s’ha d’anar punxant fins a trobar el punt exacte”, ens comenta la Paloma, que ho aprofita per apuntar que ella és “la seva cap!”, en referència al seu marit. Els caps de setmana la Paloma pot lluir les seves qualitats als fogons i proposa plats fora de carta. Ha estudiat cuina i s’ha empeltat de la gastronomia local allà on ha viscut. Nosaltres vam compartir un plat de tonyina glacejada amb llima, arròs vermell i verdures. Fa el que vol i ho fa bé.

Estem prou tips però decidim compartir un pastís de Santiago. No podem més. El moscatell ho fa baixar tot. No fan cafè perquè la gent “no s’apalanqui”. “Això és una tasca”, li diuen a un client novell. Qui vulgui fer un cafè o una copa pot anar a l’Stop o a Les Escoles, dues icones de la Selva de Mar que acompanyen Can Perleta en el sac de bones raons per arribar-se a aquest poble fascinant i seductor.