NI UN DIA A CASA
IVAN DÍEZ / ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH

Els cuiners tenen poder

El Carlos i el Toni formen un tàndem ideal per dirigir el Restaurant Dos Torres. Un posa el talent a la cuina i l’altre el lideratge a la sala

El restaurant Dos Torres és a la via Augusta, 300, de Barcelona. / CRISTINA CALDERER Zoom

Quan entres des del carrer al restaurant, impressiona. No és normal trobar-te a Barcelona un local d’aquestes característiques. “Aquesta finca modernista està catalogada com a patrimoni històric”, ens sorprèn el Toni, director del Dos Torres.

L’edifici, que està ubicat a la part alta de la ciutat, és de principis del segle XX i està dividit en tres espais: la terrassa, ideal per dinar-hi o sopar-hi a l’estiu; a la primera planta, l’anomenat Jaranda del Dos Torres, on pots menjar platets de molt bona qualitat, i el restaurant pròpiament dit, on pots menjar una carta més àmplia i elaborada.

El Toni, que aquesta setmana compleix vuit anys al capdavant del projecte, és l’amfitrió perfecte. “La casa forma part de la història del barri de Sarrià, per això tenim molta clientela de la zona”, ens diu orgullós el Toni.

De la cuina en surt per saludar-nos el xef del Dos Torres, el Carlos Cases. Té les idees clares i ens promet que ens ho passarem bé. “No us defraudaré, en sortireu tips i contents”, ens diu mirant de reüll un plat que surt de la cuina. Ens ho havien dit, és molt perfeccionista.

Decidim menjar a la terrassa: un jardí espectacular on no sembla que siguis a la Ciutat Comtal. La carta no amaga res. Cuina de mercat amb tocs moderns i atrevits. El dinar comença amb un petit aperitiu que ens porta el Toni: salmó semimarinat amb alga nori i oli de cànem i tres ostres Amélie Special de Claire. Ideal per anar fent boca.

El Carles demana de primer el pop en tempura d’aigua de mar sobre escabetx de bolets i Parmentier de patata. “Aquest és el nostre plat estrella”, diu cofoi el Toni.

L’Ivan té ganes de gresca i demana els ous de corral fregits amb pernil de gla i patata, i l’Adri es fixa en el gaspatxo de la carta, que porta tomàquet amb tàrtar confitat, ous de guatlla i espuma de cirera. “Sublim”, diu l’Adri deixant-nos-en tastar una cullerada.

De segon, el Carles busca que el xef el sorprengui amb el magret d’ànec sobre quinoa negra, acompanyat de gerd fresc, pesto de menta, alfàbrega i festuc. I per les cares que fa, ho aconsegueix. L’Adri menja el filet de Duroc amb foie a la planxa i ceba caramelitzada, poma i avellana. Una delícia. I l’Ivan no se’n pot estar de demanar el bacallà a baixa temperatura amb escabetx de verdures i tomàquets al forn.

Productes de temporada

Tot el que mengem són productes de temporada i són plats clàssics però amb aquest to modern del Carlos Cases. “El menjar serveix per arribar a dins de les persones, els que cuinem tenim aquest poder”, diu seriós el xef.

Les postres: pastís suau de xocolata (sense farina) amb sopa de xocolata blanca i alfàbrega, una crema gelada de vainilla amb suc natural de taronja i mel i per acabar la pannacotta de cafè amb gelat de canyella i crumble.

Com sempre acabem l’àpat amb un gintònic per cap i tots tres arribem a la mateixa conclusió: el Restaurant Dos Torres val molt la pena, pel menjar, pel tracte i per l’espai.