Restaurants 24/02/2017

Poden fer de cuiners les criatures?

La xef Ada Parellada està molt acostumada a divulgar entre els infants els secrets de l'art dels fogons. Arran de l'èxit dels programes televisius de cuina amb nens, li hem demanat un taller a mida per veure en directe com podem engrescar els més petits

Trinitat Gilbert
4 min
Poden fer de cuiners les criatures?

L'Emma i el Bruno són al Restaurant Semproniana. Porten davantals de farcell, barrets de xef, les mans ben netes i la panxa plena perquè acaben de berenar: tot a punt per passar la tarda a la cuina amb l'Ada Parellada. Però no vénen a mirar, sinó a participar en la preparació d'un menú complet. I, sobretot, a deixar-se guiar per l'experiència d'una cuinera molt avesada a tractar amb nens i a educar-los en el gust, les olors, l'ordre, la paciència, el vocabulari gastronòmic i la bona alimentació.

L'èxit dels programes televisius de cuina en la seva versió infantil confirma que els petits es poden iniciar aviat en els secrets dels fogons. Però a l'hora de fer-hi les primeres passes, cal molta paciència. L'Ada Parellada sempre recomana a les famílies que cuinin amb els nens el dia que estiguin de molt bon humor. "Una criatura no t'ajuda en una cuina, sinó que fas una sessió de simultaniejar deu feines estressants alhora".

Guiats per l'Ada, l'Emma i el Bruno, que són cosins i s'avenen molt, comencen a preparar les postres, que sempre triguen més a fer-se. La cuinera ha triat un pa de pessic de pastanaga. Comença el repte. Primer caldrà trencar els ous, una feina que li correspon al Bruno perquè és el més gran. Després, l'Emma els emblanquina: els remena enèrgicament juntament amb el sucre a fi d'augmentar-ne el volum. Hi posa l'ànima a fer-ho, i se'n surt prou bé.

Ara toca abocar-hi la farina. "Ho farem amb un tamís". Aquí comença l'aprenentatge lingüístic. S'atura la recepta, perquè la xef els explica què és un tamís, per a què serveix i els hi ensenya. Els dos infants l'agafen i què fan? Hi posen el nas i els ulls dins. Volen comprovar que el tamís té una xarxa fineta al cul que permetrà que la farina i el llevat caiguin dins del bol sense cap grumoll.

El pa de pessic de pastanaga també tindrà canyella. L'Ada els hi ensenya i els pregunta si la coneixen. L'Emma la reconeix de seguida i en diu la paraula amb la seva pronúncia exacta. "Per la vista mai no heu de reconèixer un aliment; jo us recomano sempre que l'ensumeu primer i, si tot i així no ho teniu clar, que hi poseu un dit per tastar-lo". Mentre va parlant, la recepta està aturada, perquè la cuinera ho ha aprofitat per mostrar-los també la sal. "És sucre?", pregunta. I l'Emma i el Bruno apliquen els coneixements que acaben d'aprendre. Són bons alumnes. Primer ho han ensumat i després hi han posat els dits.

Mentre el pa de pessic es fa al forn, la xef i els seus ajudants comencen a preparar la pizza, primer plat del menú i el menjar favorit dels dos cosins. L'Ada els explica com utilitzar bé el corró per preparar la massa i també els ensenya què és el paper de forn: en forraran uns testos per donar forma de calzone a la pizza. Els nens, que han ajudat a posar-hi els ingredients, s'entusiasmen a l'hora de pintar la massa amb ou.

Tan sols queda el segon plat. Les mandonguilles de bacallà. L'Ada ha rumiat molt bé les receptes que ha triat per fer amb el Bruno i l'Emma perquè ha buscat aquelles en què les quatre mans petites podien intervenir. Les mandonguilles són un èxit. A quin nen no li agrada fer boletes?

Abans d'arribar a fer-les, la xef haurà fet més classes d'educació lingüística i alimentària. Amb un manat de porradell a la mà, els pregunta si saben què és. L'Emma i el Bruno són gats vells i ja saben com s'ho han de manegar per sortir-se'n. No cal explicar-ho. Ho tasten i es queden atònits. "Les mandonguilles se solen fer amb all i julivert, però jo hi poso només el porradell, tallat ben petit, que trobo que té gust dels dos aliments alhora", explica l'Ada.

Les mandonguilles ja estan llestes i els nens, que fa tres hores que cuinen, ja tenen gana. Amb la seva bona disposició i la paciència de l'Ada, el menú ha quedat perfecte. L'Emma i el Bruno el degusten amb una il·lusió especial. I tenen clar que volen repetir l'experiència a casa.

Bons consells de l'Ada Parellada

L'Ada Parellada sap que per cuinar cal temps. I a les famílies que en tenen molt poc els aconsella invertir-lo a estar pels fills i menjar amb ells. En comptes de cuinar a casa, proposa adquirir bons plats preparats o gairebé a punt de servir (com una amanida de bossa de qualitat) i compartir moments al voltant de la taula (també parar-la i desparar-la). "L'aprenentatge primordial es fa a taula, menjant tots junts", defensa. Això sí, és un consell amb doble fons. L'Ada Parellada creu que, quan hagin assolit l'hàbit de compartir els àpats de manera relaxada, els adults de la família acabaran per adonar-se que, si s'organitzen, poden cuinar ells.

De fet, la cuinera del Semproniana sosté que les cuines casolanes han de ser com les dels restaurants. És a dir, s'han de tenir preparades bases dels plats, perquè a l'hora de posar-se davant dels fogons la feina més important ja estigui feta. D'entrada, sembla complicat, però tenir fets sofregits, caldos i fumets és essencial perquè la cuina diària sigui ràpida i desestressant. Aquesta part, potser la més avorrida i mecànica de tot el procés de cuinar un plat, es pot fer aprofitant estones del cap de setmana o quan els nens ja dormen.

De la importància de menjar en família no en parla només l'Ada Parellada; també en parla, per exemple, el filòsof Francesc Torralba: segons defensa, al voltant d'una taula s'aprèn i s'entén la convivència familiar. "Si s'acaba l'ampolla d'aigua, i tots estan asseguts, l'aprenentatge serà que les criatures, sense que ningú els ho hagi dit, tinguin la iniciativa d'anar-ne a buscar una altra perquè saben que tots han de col·laborar".

stats