El Nadal de l’any 1946, el Fidel Boix, veí d’Ortells, una pedania de Morella (Castelló), va viatjar fins a Catalunya per treballar a la verema del Penedès. Va arribar amb el seu matxo (híbrid de cavall i ase) i, poc després, va anar a parar a la Masia Can Ferran per fer de masover. Més tard va fer venir la seva dona amb els quatre fills: Josefa, Ramón, Santi i Álvaro. Primer van conrear els camps del voltant i, a poc a poc, per la presència dels caçadors de la zona, van començar a fer algun esmorzar i dinar... fins que, sense adonar-se’n, en aquell indret s’hi va establir el restaurant Can Ferran. Ara són els nets del Fidel, fills de l’Álvaro, que regenten el negoci.

La proposta gastronòmica de Can Ferran és clara: cuina catalana i brasa. Tot amb un producte de gran qualitat i cuinat impecablement. Nosaltres en som clients habituals. Nosaltres i centenars de persones que dia rere dia i des de fa més de trenta anys omplen els espais d’un restaurant situat en un indret natural que desprèn tranquil·litat i tradició.

Ens atén l’Albert. Hi ha uns plats que són clàssics per a nosaltres: amanida, cargols, les extraordinàries flors de carxofa i els obligats canelons de primer. Impecables, com els feia la mare de l’Albert i dels seus dos germans, l’Álvaro i la María José. La Maribel Lafuente va ser la cap de cuina durant molts anys i qui va establir el tipus de cuina que regiria a Can Ferran. La Maribel era originària d’un poblet del Bierzo anomenat La Ribera de Folgoso. El pare, amb vuitanta anys, encara és al peu del canó tenint cura que tot estigui a punt, especialment les mongetes. De segon escollim xai, conill a la brasa i galta de porc guisada. Amb aquest àpat vam creure que Les Terrasses de l’Álvaro Palacios era un bon vi per acompanyar-nos.

L’avi Fidel va començar el negoci sense nocions en el món de la hostaleria. Els nets han estudiat cuina però no han oblidat les arrels i l’essència dels pioners. Can Ferran va arribar a estar 30 anys sense tancar cap dia, servint esmorzars, dinars, berenars i sopars. Ara, i des de la governació de la segona generació, es va decidir tancar els dissabtes a la nit, els diumenges, els festius i tot el mes d’agost.

Un dels culpables de la popularitat de Can Ferran va ser Pep Guardiola i més últimament Xavi Hernández. Jugadors del Dream Team de Johan Cruyff van començar a convertir-se en clients habituals del restaurant i, des d’aquell moment, el reconeixement de la seva bona manera de fer va traspassar la frontera del Vallès per entendre’s arreu del país. La repercussió mediàtica de les visites de Guardiola i els seus companys i les posteriors celebracions dels títols del millor equip de la història van fer de Can Ferran un temple de pelegrinatge per a molts barcelonistes. El destí va fer que el dia que hi vam anar els de Ni un dia a casa també hi fos Pep Guardiola amb una bona colla d’amics. Un Guardiola que conserva les tradicions en el menjar i els bons amics de quan era jugador, de la mateixa manera que Can Ferran manté la clientela que va iniciar l’avi Fidel i que els pares de l’Álvaro, la María José i l’Albert van saber cuidar i fidelitzar, convertint Can Ferran en un referent de la cuina catalana de qualitat.