Cervera és molt més que el poble d’en Marc Márquez. Cervera és la capital de la Segarra, una vila històrica i artística de visita obligada. Als carrers, carrerons i barris cerverins es manifesta part de la història del nostre país. En un mateix emplaçament trobem la plaça Major, la Paeria, el carreró de les Bruixes i, des de fa uns quants anys, l’Antic Forn.

Ens rep la Maryana, una ucraïnesa amable i professional resident a la vila des de fa tretze anys, que ens acompanya a un menjador petit i acollidor. Ens presenta el menú però nosaltres demanem la carta. No hi ha carta. De dimarts a divendres al migdia hi ha un menú extraordinari de 15 euros. Dissabte al migdia, un de 21, i divendres i dissabte a la nit, un menú de 25 euros amb la beguda a part.

Som tres i decidim provar tres de les quatre propostes que ens ofereix el menú. De primer, sushi del dia, en aquest cas de bonítol i espinacs, fideus segarrencs freds amb oroshi de tomàquet i umeboshi i sunomono de seitons amb mentaiko. Demanem també uns cargols a la llauna per acompanyar. Ens els prepara la Georgeta, un dels tresors que va heretar en Sergi del negoci familiar. De moment, l’escapada a Cervera va molt bé. De segon, chop suey d’arròs del Delta, calamar de platja semicuit amb patata al gingebre i una cansalada a baixa temperatura acabada a la brasa.Per postres no cal triar. Hi ha tres propostes i les demanem totes tres. Aigua, copa de vi del Montsant, oli verge i una ració generosa de pa artesà i ecològic. Tot per 15 euros amb l’IVA inclòs. El menú és equilibrat i variat.

En Sergi Ortiz és un cuiner apassionat i autodidacte que va heretar una braseria de son pare. La seva adolescència la va passar a l’Antic Forn donant un cop de mà en el que calgués però sense cap intenció de fer-lo seu. No va ser fins que el pare va decidir plegar que va descobrir la seva passió pels fogons. Una passió que li ve de l’àvia.

Una oferta personal

La fervent devoció per la gastronomia asiàtica i la gairebé obsessiva pel producte de proximitat converteixen la seva cuina en una oferta molt personal. Només un any després de començar l’aventura en solitari li van entregar la placa de Km 0. Aplica tècniques al producte d’aquí i s’adapta a la seva temporalitat. Parla amb vehemència dels fideus segarrencs del Ramon, del bonítol del Martí de Ca la Maria i dels seus amics del Pirinat que li serveixen la vedella ecològica.

El salt definitiu el va fer durant una estada al Dos Palillos de Barcelona. L’essència que el Sergi no trobava als llibres la va trobar al temple gastronòmic del Raval. Fins i tot un client, després de gaudir de la seva cuina, li va dir com un elogi que el seu restaurant era com el d’en Raurich però en versió low cost.

Té una fita: aconseguir l’equilibri entre la feina i la família, i l’evolució i el creixement tant personal com professional. De la manera que cuina i amb la seva actitud segur que aconseguirà el que es proposi. Sort!