NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Cala Nena, un restaurant hedonista a Peratallada

D’esquerra a dreta Constans, Matt, Djouma i la xef de Cala Nena, Carme Ramilans. / PERE VIRGILI Zoom

Peratallada és un petit poble empordanès amb uns dos-cents habitants i disset restaurants. Paga la pena passejar i admirar tots els racons d’aquesta vila que manté l’aspecte feudal de segles passats. Entre pedra i pedra decidim fer un glop de vi acompanyat d’un bon fuet amb el Santi Salvador. El Santi és un gran conversador. Vam parlar de la vida, de la feina i del seu majestuós poble mentre esmorzàvem. Li vam prometre que després de dinar aniríem a la seva gelateria Gelat Artesà de Peratallada per descobrir els gelats salats. I així ho vam fer! Més enllà de la fantàstica troballa, encara estem sorpresos d’haver tastat un gelat de musclos amb escabetx, un d’anxoves de l’Escala i un de vermut amb olives.

Arriba l’hora de dinar. Teníem taula reservada. Dels disset restaurants del poble n’havíem triat un de regentat per la Carme Ramilans, una dissenyadora de moda apassionada per la gastronomia. Ens dirigim cap a la plaça de les Voltes, on veiem l’edifici blau que acull el restaurant Cala Nena. El blau de l’edifici representa una cala de la Costa Brava. La nena és la Carme, que pels seus germans grans, tot i el pas del temps, sempre serà la nena.

La proposta culinària de la Carme es basa en la senzillesa, l’estacionalitat i el millor producte. L’aperitiu és un Bloody Mary molt ben trobat. Ens aconsellen demanar plats per compartir i així ho fem. Comencem amb un tàrtar de tonyina amb sal negra de tinta de calamar, salicòrnia, gingebre i una fulla de peril·la; navalles de Sant Carles de la Ràpita aromatitzats amb cítrics, oli i sal, i un pop a la gallega molt ben cuit. A la sala, en Matt ens explica el contingut del plat i la seva elaboració. A la cuina, la Carme comparteix mestratge amb la Djuma i en Constans.

La segona part de l’àpat comença amb una orquestra de calamars amb un timbal de patata, trompetes de la mort i ou escalfat; lasanya de Cala Nena amb botifarra de carn, negre i de perol, i, per acabar, un tataki de culatí de bou negre Angus de Nebraska, patata al forn i ceba caramel·litzada al brandi. Les postres no les volem compartir i tots tres demanem, egoistament, una bisbalenca de cabell d’àngel amb ratafia per cadascú.

La Carme va deixar de banda la seva professió per anar a estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann. El talent el tenia, però va pensar que una mica de tècnica li aniria bé. Li agrada menjar i cuinar i, a més, té bon gust. En un principi tot era per gaudi personal. No tenia intenció d’obrir cap restaurant, però tots sabem que la vida a vegades fa tombs inesperats. Juntament amb la seva filla, va decidir llogar l’edifici blau de la plaça de les Voltes. Van començar servint vermuts, però la Carme es va anar engrescant a poc a poc fent platets que agradaven. De cop i volta, la Carme Ramilans es va trobar dirigint un restaurant de productes frescos amb plats creatius i d’elaboració senzilla.

El local convida a gaudir. El cel (sostre) de Cala Nena està dissenyat per Clara Sullà, creativa de la Fura dels Baus durant 10 anys. “Són 23.500 boletes fetes a mà”, ens explica la Carme assumint que hi ha un punt hedonista en el concepte, tot i que ella no se’n sent. Són detalls que et fan gaudir. El menjar, el primer.