Biangbiang, els fideus addictius i fets a mà que podeu menjar a Barcelona com si fóssiu a la Xina

Barcelona“Estic content perquè faig menjar autèntic de la meva regió de Xi’an. És exactament tal com és allà”, m’explica l’afable cuiner Zhengyu Liu. “Abans d’obrir em deien que si obria un restaurant com aquest a Barcelona, sense adaptar els gustos a la gent d’aquí, només vindrien xinesos, però jo vaig dir «provem-ho»”. En aquest moment aixequem la vista i mirem el menjador del restaurant West Street (carrer de Cartagena, 335) i resulta que de les persones que hi ha amb el cap entaforat al bol mentre devora els seus famosos fideus no hi ha ningú d’origen xinès.

Fa un any i nou mesos que va obrir aquest establiment de fideus biangbiang. No era una menja fàcil de trobar, ja que segons m’indica Zhengyu Liu, la cuina xinesa que ens ha arribat aquí fins ara és sobretot de regions del sud. Ara, però, això està canviant. Han florit diversos establiments on fan per exemple fideus de Lanzhou, com el Yipin Noodles del qual vam parlar en aquesta secció. Però avui és a Xi’an on posem l’àncora. Un indret famós pel seu exèrcit de guerrers de terracota, que van visitar Barcelona arran del Fòrum de les Cultures, l'esdeveniment que va marcar una generació que mai oblidarà Joan Clos ballant dalt d’un autobús al ritme de Carlinhos Brown. Però tornem als addictius fideus que avui ens ocupen: els biangbiang.

La pasta, ampla, com ha de ser, la fa Liu a mà i els condiments se’ls fa portar de la seva regió, perquè d’altra manera no podria clavar el sabor autèntic que tenen. Un fet del qual aquesta cronista pot donar fe, ja que els ha provat en el seu lloc d’origen. Els fideus, que tenen un preu de 8,50 €, piquen, però no és un picant excessiu, sinó d’aquells que és plaent i enganxa. Recomano demanar un platet de brots de bambú, que serveixen en ració petita o gran, per anar alternant i reduir la coïssor del picant si teniu un paladar delicat.

Un plat popular

Anem a pams. Els fideus biangbiang són una especialitat de tota la regió de Shaanxi. Una recepta popular que es podia menjar tranquil·lament al carrer. Un plat senzill d’escriptura difícil, perquè el seu ideograma consta de 58 traços. Una filigrana. Els fideus són gruixuts i amples “com un cinturó”, diuen. Hi ha moltes teories sobre d’on prové el nom. Una, recollida pel diari China Daily, diu que és una onomatopeia creada del soroll que feien els cuiners en estirar la pasta i llençar-la sobre la taula. Vingui d'on vingui, veureu que la mida del fideu és ben particular.

Els serveixen en un bol, amb uns brots de bròquil, i a sobre la barreja d’ingredients que els donaran el gust tan característic. S’han de remenar bé amb els bastonets, i cap a dins. Aquests fideus no són les úniques especialitats d’aquesta petita joia que es troba en un xamfrà ben a prop del Recinte Modernista de Sant Pau. També serveixen els entrepans roujiamo (ells ho escriuen rougamo, però cal tenir en compte que com que són noms adaptats ja és habitual que hi hagi diverses versions). Aquests entrepans rodons i plans, majoritàriament farcits de carn, són una altra especialitat de la regió, si bé és cert que ara es troben a tota la Xina. Aquests sí que no piquen gens. A més, hi trobareu unes gyozes que serveixen amb un tel cruixent, totes integrades en una roda. No són res de l’altre món, però la presentació és bonica.

A la carta hi trobareu altres tipus de fideus, que també són bons. Però els que realment cal tastar són els originals biangbiang, que a més són els que estan fets a mà per les destres mans del cuiner Liu. Ell va arribar a Barcelona quan tenia un fill que feia temps que hi vivia. Ara té 60 anys i diu que li agrada molt la ciutat. Amb l’ajuda d’un amic que parlava bé castellà va poder obrir aquest restaurant, que té sempre cua de gent que hi vol menjar, o que se’ls demana per emportar. El restaurant no accepta reserves, però van a altíssima velocitat a distribuir la gent i servir-la.

No podem marxar sense saber per quina raó el restaurant es diu West Street. A prop de la Gran Pagoda de l'Oca Salvatge de Xi’an hi havia abans un gran espai conegut com Datang, aixecat al voltant del mercat de l'oest. Espai que fa pocs va ser reconstruït i convertit en una mena de parc d'atraccions turístic. Durant segles, Xi'an era la porta que connectava la Xina amb els mercats del centre de l'Àsia que la convertien en una ciutat cosmopolita per on va arribar el cristianisme, el budisme i ingredients que la gent menjava al voltant de la porta oest, fet que dona nom al restaurant. Un restaurant que, com sol passar a la Xina, també té un nom en xinès: Xishi. Aquest és el nom d'una de les quatre belleses de l’antiga Xina, una princesa que, quan els mirava en un estany, els peixos s'enlluernaven tant que s'oblidaven de nedar. Al gegant asiàtic, fins i tot el que és prosaic acaba sent poètic.