NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Bodega Bartolí, un arròs per canviar la història

D’esquerra a dreta, el Vicens, l’Albert, la Marina, la Katy i la Pilar a la Bodega Bartolí. / PERE VIRGILI Zoom

La Marina s’aixeca des de fa més de cinquanta anys a les sis del matí per cuinar com abans, sense pressa, els plats de forquilla i cullera de tota la vida. Queden poques bodegues com la seva a Barcelona. Moltes han intentat subsistir sofisticant aquests plats però han perdut l’essència. D’aquests canvis al Bartolí no en volen sentir a parlar. “Molts ens han intentat copiar, però jo els veig de seguida. I no se’n surten”, ens diu l’Albert, un dels fills de la Marina, que, juntament amb l’altre germà, el Vicenç, controla la sala del local.

L’avi Josep, el pare de la Marina, va obrir al barri de Sants l’any 1939 el típic bar, a la porta de casa seva, on servia copes de vi i un petit mos a la gent del carrer que estava patint una guerra. A poc a poc els clients suplicaven per endrapar alguna cosa més, fins que un dia, un d’ells, que no es trobava bé de la panxa, li va demanar a la mare de la Marina que li fes un arròs bullit. Aquí va néixer la Bodega Bartolí.

L’oferta de plats, per preu i qualitat, és insuperable. El menú de cada dia compta amb catorze plats de primer i vint de segon i val 13,95€. Vam gaudir compartint el remenat d’ous amb rossinyols i pernil ibèric, les faves amb botifarra negra, el trinxat i unes carxofes al forn. Molt gustós el plat de calamars amb sèpia i mongetes del ganxet. El compromís amb el territori de la família Bartolí fa que sigui imprescindible tastar el seu plat de rovellons. “Els cacem nosaltres, els dissabtes sempre hi anem. Tenim xivatos a la muntanya que ens diuen on són els millors”.

Entre els hits de la Marina hi ha el fricandó, melós com pocs, els callos o els cargols. Hi ha més plats: les sardines amb escabetx, la sopa de galets, la truita de riu farcida, el rodó amb salsa d’ametlles, el fetge o uns pèsols extraordinaris amb ceba i pernil.

Reivindicar bodegues s’ha posat de moda des de fa poc, sobretot amb l’excusa del vermut. Molts han reformat locals per intentar-ho però no se n’han sortit. La Bodega Bartolí és autèntica fins i tot amb les estovalles. Encara fan servir les clàssiques vermelles i blanques de quadres.

Coses de la vida, a la cuina acompanyant la Marina hi ha la Pilar i la Katy, germanes i dones de l’Albert i el Vicenç. El futur del restaurant no el sap ningú. Els germans i les cunyades creuen que tenen corda per a uns deu o dotze anys més, però la nova generació, els fills dels matrimonis, són joves i no tenen clar el futur. Nosaltres som amants d’aquesta gastronomia tradicional i contundent. Per això proclamem llarga vida a les bodegues!