NI UN DIA A CASA
ADRIÀ ALBETS / CARLES DOMÈNECH / IVAN DÍEZ

Aligué, benvingut el pioner

El xef Benvingut Aligué, al restaurant Aligué de Manresa. / PERE VIRGILI Zoom

Un dels bigotis més emblemàtics de Catalunya és, probablement, el del Benvingut Aligué. Ara que gràcies al movember s’ha posat de moda deixar-lo créixer amb finalitats solidàries, encara deu estar més orgullós de lluir-lo des de fa anys. Com ho està de la seva cuina. Quan es dona tanta importància al producte de proximitat, somriu pensant que a casa seva fa més de mig segle que cuinen el que surt dels camps de la família, que encara conserven al costat del restaurant. “Mongetes, cigrons, tomàquets... Tot surt d’aquí al costat, però mai n’hem fet propaganda d’això, perquè sempre ho hem tingut”, explica.

L’Aligué va néixer fa 62 anys com un restaurant de carretera. Un lloc de pas, on la gent del Bages s’aturava per tastar plats tradicionals de la cuina catalana que feia l’àvia amb l’ajuda dels pares del Benvingut. Ell estudiava història, però el que veritablement l’atreia era cuinar com ho feia l’àvia, impregnar-se d’aquell talent innat per convertir una truita de patates en un plat memorable. L’any 82, després de passar-se alguns estius aprofitant les vacances per estudiar cuina a França i a Itàlia, va fer el salt definitiu i va obrir la segona part del restaurant. “Mantenim una zona d’esmorzars de forquilla i cuina de tota la vida (capipota, bacallà, callos, verdura, patata i col) i tenim un altre espai de cuina gastronòmica”. Una part més elegant on nosaltres acabem de gaudir d’un dels menús degustació de la primera edició de la Gastro Week by Abadal.

Volíem tastar la famosa cuina d’aquest restaurant i ens va semblar interessant fer-ho amb aquest menú degustació de 60€ format per tres plats, postres i maridatge amb tres vins de les bodegues Abadal. De primer, una corona d’escalivada amb un bacallà micuit que es desfà al paladar i que acompanyem d’una ampolla d’Abadal Blanc. La supera la samfaina de bolets amb ou cuit a 64 graus amb calamarsets, ben regat amb una ampolla de Mandó. I per acabar, un porquet confitat i cruixent amb pinya, que vam devorar en pocs minuts amb l’ajuda d’un Abadal 5 Merlot. Abans de les postres, i aprofitant que és temporada, rebem un detall de la casa en forma de plat de rovellons i llenegues a la planxa que ens obliguen a aplaudir: gustosos, carnosos i cuinats com Déu mana. El fals ou de xocolata blanca amb maracujà és el toc dolç que posa el punt final a un gran àpat.

Abans de fer una visita a l’enorme i lluminosa cuina del restaurant, el Benvingut comparteix amb nosaltres la seva història. Amb satisfacció i orgull, ens parla dels seus dos fills, que l’ajuden a la cuina. Tots dos són sords, però la comunicació als fogons no és un problema. Confessa que mirar al futur, quan ell ja no hi sigui, li fa respecte: “A la vida pots témer patir un accident o que et passi alguna cosa, però això al final ho controles tu d’alguna manera. La por de veritat la coneixes quan tens fills”. Per por, la que tenia el seu pare, el Pepet, amb els experiments del Benvingut a la cuina. Un dia se li va acudir servir unes cloïsses amb mongetes. Acostumats a menjar mongetes amb botifarra, a casa allò els va semblar una aberració. Li van dir de tot. Però els clients van venir un dia i van tornar una vegada i una altra per tastar aquelles cloïsses amb mongetes del restaurant Aligué de Manresa. També en això va ser pioner.