“El vi i la vinya són de l’agricultura els que necessiten més cultura perquè cada gest a la vinya és un acte cultural que ve de molt lluny”. Lluís Llach viu amb intensitat el moment polític català, però al costat del batec parlamentari hi ha els lligams amb la Porrera materna i l’aventura humana de fer vi, primer amb el notari Enric Costa, i ara amb el seu fill, l’enòleg Albert Costa. “Amb l’Enric, vam decidir lligar per idiosincràsia el vi i la cultura amb un certamen que l’any vinent arribarà a la desena convocatòria”. Terra i Cultura premia la millor poesia musicada en llengua catalana. Està dotat amb 5.000 euros i una obra de l’escultor Bofill. Mireia Vives i Borja Penalba, amb la cançó 'Si no fores (no amb mi)', del poema de Roc Casagran, han guanyat en l’última edició.
“Cada any valorem més de 150 cançons. Correspon a una necessitat d’aquest país i al ric patrimoni que tenim; ni a Europa ni als Estats Units hi trobaríem res igual”, explica Lluís Llach. “Quan els poemes estan al servei del cantautor tenen més amplitud”, sentencia. Terra i Cultura neix com a homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, amic de Llach. Dos anys després de la seva mort i encara amb l’enyorança del disc Porrera i de l'íntima lletra d''Embruix de lluna' (“La natura m’acull / sense fer-me cap pregunta, / amb el seu dolç embruix / fa més plàcids els meus dubtes”) s’instaura el premi.
“Que el pagès senti que en forma part més enllà de l’agricultura pura”, explica Llach. És l’obligació que s’imposen als inicis i que plaentment no han traït mai. “Amb l’Enric sempre dèiem que el Priorat ens donava una gran possibilitat, situar la regió al món”. Les inundacions del 94 a Porrera els empenyen del tot a implicar-s’hi, a fer vi per preservar el patrimoni humà i vitivinícola, primer a Cims de Porrera amb Josep Lluís Pérez i després a Vall Llach.
“Avui, el celler és tot ell. És l’Albert Costa. Arriba en el moment just en què la terra ha acabat de definir-se”, diu Llach. L’Albert és conscient que, tres anys després del sotrac de la pèrdua del pare, ja és tot a lloc. La pròxima aventura enològica i humana de Vall Llach està a punt de veure la llum: el vi ranci que homenatja “la Maria de Cal Vall”. “La mare va heretar una bota molt vella d’una família benestant de Porrera. No bevia gaire i la guardava com un tresor. Ha passat per bones mans durant 62 anys”, explica el cantautor. Admirable elogi a la dona rural. La sintonia entre Llach i Costa, com la inquietud i la curiositat que obertament expressen, també són dignes de reconeixement: “Saps què m’agradaria fer, Albert? Ambientar amb Mozart o Schubert la sala de criança dels vins. Si les plantes reaccionen en positiu a la música, per què no el vi?”.
