La connexió calcària: un xarel·lo increïble que passeja pel planeta l’elegància del Garraf

Avui a la copa hi tenim un projecte singular i envejable. Single Vineyards Collectors són tres amics que busquen vinyes velles abandonades o que no tinguin cuidador. Ells les recuperen i les cuiden. El xarel·lo, magnífic, d’avui, és d’una vinya de la DO Massís del Garraf, envoltada per un camí de pedra seca, que tothom coneix com Mas Marroquí.

El Nacho Vicente és un dels artífexs del vi. Un home amb un talent innat i treballat per a la vinya. Ha fet els cursos Wine-Set fins al 3. Servidora està fent el 3 (amb les alegres companyes del Mengem vam fer el 2), i és una recomanació que aprofito per fer a tots els amants del vi: és un curs que t’ensenya a relacionar, a tastar, i et fa tenir una panoràmica d’aquest món que estimem. A Catalunya, els cursos els fa Rack and Return. El Nacho és l’organitzador de la fira de vins de Vilanova, des de fa més de 15 anys. “Quan és la fira de vins?”, va preguntar un cop hi va anar a viure. I com que no n’hi havia cap, la va muntar. Les altres dues potes del projecte? El Fredi Bassal, a qui va conèixer treballant a Vinus i Brindis, que ha aportat la vinya de La Ricofa a l’equip, i la María Girón (quin cognom tan bonic), que és de Jerez de la Frontera. Jo sempre els dic, als de Jerez, que haurien de pagar per ser d’aquella zona de vi tan única i especial. La María ha treballat sempre amb cellers, i viu, ara, a Catalunya, pel vi d’avui.

“Busco la puresa del xarel·lo, la de la varietat, en una zona concreta, els sols del massís del Garraf, que són únics”. Un dia, en un tast a Gramona, vaig sentir que el Nacho (m’encanta com treballa) parlava de la “connexió calcària”. Ell diu, i té raó, que hi ha tres zones amb carbonat càlcic que formen aquesta connexió. “La Xampanya i Chablis amb la famosa craie, el Massís del Garraf amb el rocallís i Jerez amb l’albariza”. El rocallís del Garraf, sota la sorra, fa aquests vins únics al món. Del rocallís pren el nom el famós vi de Can Ràfols dels Caus, imprescindible, extraordinari.

En aquest xarel·lo, doncs, hi ha aquest sòl. “No m’agrada dir mineralitat, és salinitat, o sigui, fruita amagada, una mica de reducció... com es notaria en un bon chablis o un bon xerès. I com que busco la puresa de la varietat, per tant, no puc fer un fustot”. Vol dir que no es tracta de fer un vi que sembli que estàs llepant un tauló. “Què vaig fer? Vaig fer servir una bota de 300 litres, de tercer ús, que no s’enfusti”. No és un vi natural, és un vi de mínima intervenció. Què vol dir, això? Que si una anyada cal posar-hi sulfits, se n'hi posen. Però no posen clarificant, ni estabilitzant. Fan vins “artesanals”. Aquest xarel·lo és únic, elegant, és mar i muntanya, és l’expressió d’aquest territori nostre que ells reivindiquen i exalten amb tota la intel·ligència i intuïció. Són tres amants del vi, són tres bojos amants de les bogeries. Són la intuïció i la intel·ligència. Si em fessin triar un vi català per explicar al món qui som, triaria aquest.

Patrocinat per: