Com combatre la febre del ceviche i del 'cheesecake': arguments per defensar la cuina catalana

BarcelonaLa reivindicació es pot fer des de molts llocs, també des de l'humor. Per això el cuiner Jordi Vilà, conjuntament amb el seu equip creatiu, ha creat el Manual d'autodefensa de la cuina catalana. Consisteix en un pòster que, a tall d'auca i inspirat en les arts marcials, mostra com es poden combatre els arguments dels desinformats que creuen que la pasta té més història a Itàlia que a Catalunya o que els escabetxos com el del ceviche ens han vingut de l'altra banda de l'Atlàntic quan ja apareixen al Llibre de Sent Soví fa 400 anys.

En aquest pòster hi trobareu els arguments definitius per defensar la cuina catalana "amb honor, elegància i glòria" i, hi hauríem d'afegir, amb coneixement de causa. Per posar-ne exemples: amb una mena de puntada de peu voladora trobem El cop del cheesecake, amb la il·lustració de Joan Manel. Crida a alliberar-nos-en i a fer del pastís de formatge americà una menja per al 4 de juliol, el seu dia oficial. Per a la resta de l'any? Mel i mató, braç de gitano, coca, menjar blanc, bunyols de vent, pijama o carquinyolis. I així fins a nou ítems que podem defensar amb gràcia i contundència. I altres claus per guanyar el combat com La defensa pasta, El gir ramen, El toc forquilla, La guitza ceviche o El jab antiumami.

Els catalans també

El que ha portat el cuiner a tirar endavant aquesta iniciativa –que tindrà en un futur un llibre– és la sensació que la cuina catalana es troba en temps de descompte. "No vivim una època de canvi, vivim un canvi d'època", diu. I centra el debat: "A mi m'encanta el ceviche, que és supertradicional en algun lloc del món. Mengem-lo quan anem allà. I quan algú que està aquí és peruà i obre un restaurant peruà, jo també ho celebro. Però el que seria normal és que a Barcelona, per cada lloc on hi ha ramen, n'hi hagués deu on es pot menjar escalivada, escudella i cargols. I això no és així. Hem de sacsejar l'arbre", diu el cuiner.

Vilà té claríssim que defensar el que ens és propi, el que ens defineix, no implica comprar segons quins discursos. "Si hi ha talent i hi ha una cosa bona de fora, utilitzem-la, els catalans sempre ho hem fet. No és un plantejament des d'un punt de vista excloent. No és un «els catalans primer», sinó «els catalans també»".

Com que el sentit de l'humor és marca de la casa, mentre es presentava el cartell, s'ha proposat que a les escoles es mengi sushi de molt mala qualitat. Així la mainada ja no en voldrà més. I s'ha recordat que el problema principal és que a les cases no es cuina, que és el cordó umbilical amb la tradició gastronòmica d'un lloc. Ara ens limitem a reescalfar menjar, i la gran indústria no seria precisament una gran amiga de la cuina catalana.

"Si anem a Sicília volem menjar cuina siciliana", explica Vilà, que afegeix que defensant la cuina catalana també es defensa la siciliana a Sicília i l'asturiana a Astúries. Si algú vol sumar-se a aquest moviment d'autodefensa, pot adquirir el pòster per 15 euros, la samarreta (n'han fet dos models) per 20 o la tassa per 12. I per a qui ho vulgui tot, per 40 euros tindrà els tres objectes. Els trobareu a les botigues Va de Cuina i als restaurants Vivanda, Alkimia i Alkostat.