Homenatge a Mey Hofmann, una líder empàtica, ferma i visionària

BarcelonaMaria Remei Hofmann i Roldós, Mey Hofmann, va ser una pionera, una emprenedora, una persona positiva i, sobretot, una pencaire. És per això que l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN) li ha volgut retre homenatge en un acte a l'Hotel Catalonia Palace, en el qual ha assistit també la seva filla, Silvia Hofmann.

L'encarregat de glossar la importància de la Mey Hofmann empresària ha estat l'acadèmic de l'ACGN Ferran Rodés, que ha destacat que "l’obra de la Mey és un llegat viu que feliçment continua la seva filla Silvia" i ha lloat el seu estil de lideratge "basat en l’empatia i la fermesa". Descrita com una dona d'equip, va ser també una “visionària”, un "ingredient clau en el xup-xup de la cuina catalana, que va veure a venir la immensa onada de talent i entusiasme i s’hi va sumar fent una escola". Rodés va resumir el que va fer la cuinera com "el misteri Mey, en què va fer coses molt difícils, en poc temps i totes bé". Segons Rodés, Hofmann va ser una "combinació d’intel·ligència, creativitat i imaginació". A més de "rigorosa i metòdica", en paraules de Carles Gaig. Finalment, Rodés va destacar que era una dona valenta i profundament arrelada a Barcelona que "va marxar abans d’hora, però va gaudir cada minut de la seva vida".

Per la seva banda, Silvia Hofmann ha destacat que la seva mare va ser “una persona excepcional” i que “el seu compromís va deixar una empremta inesborrable”, que els va empènyer a “abraçar l’excel·lència”.

Ha estat Ramon Agenjo, tresorer de l'ACGN, l'encarregat de repassar el menú, integrat per creacions de Mey Hofmann. Cal destacar el pastís fi de sardines amb sofregit català, tomàquets semisecs i marinada de llimona. Una recepta icònica de la cuinera que va tenir la valentia de servir sardines, una menja popular, en un restaurant d'alta cuina. I "les postres Mey", un bescuit d’ametlla, cruixent de vainilla, compota fresca de maduixa i llima, mousse de vainilla i aigua de maduixes. Una combinació lleugera, refrescant i mediterrània.

Mey Hofmann va morir el 2016 a causa d’un càncer de mama. Tenia 69 anys i deixava un immens llegat que encara perdura, inclosos, esclar, una de les escoles d'hostaleria més prestigioses del món i un restaurant que ostenta una estrella Michelin des del 2004 i que és també l'altra cara de la moneda de la formació. No s'entendria l'una sense l'altre, afirmava la mateixa Hofmann en una entrevista del 2009 al programa Singulars, presentat per Jaume Barberà a TV3.

Filla d'una empordanesa concertista de piano i d'un enginyer alemany de Baden-Württemberg, va créixer en el si d'una família unida, rigorosa i afectuosa. El rigor venia sobretot de la part materna, "que semblava més alemanya que el pare", deia. Va ser precisament la mare qui li va ensenyar que era imprescindible anar al mercat. Quan Hofmann era petita, el 6 de gener a casa seva no hi havia Reis, perquè van voler transmetre-li a ella i al seu germà que les coses te les has de guanyar. Sí que hi havia algun obsequi quan arribaven bones notes del Liceu Francès, on va estudiar.

Els estius Mey Hofmann els passava en un internat per a nenes alemany on va conèixer la monja Teófora, la responsable de la cuina, amb la qual ja va trobar la felicitat fent brioixeria i organitzant grans bufets. Tot i l'amor que ha tingut tota la vida per la cuina, Hofmann va estudiar econòmiques, arquitectura d’interiors i gemmologia. Es va casar als 19 anys i va tenir la seva filla Silvia. Quan la nena només tenia un mes i mig ja va organitzar un bateig amb 200 convidats. Un temps després es va divorciar i va obrir una joieria mentre que en paral·lel continuava fent sopars per a amics i esdeveniments.

I la vocació no va parar de créixer fins que va obrir l’escola de cuina, el 1983. Fins ara hi han passat 20.000 alumnes. La seva insaciable "ambició de saber i ambició de formar-me", com havia manifestat, es va convertir també en ambició d'ensenyar. I després va venir el restaurant. D'aquesta pedrera de grans cuiners n'han sortit del nivell dels germans Torres o de David Andrés, cuiner del Via Veneto i copropietari del Somiatruites d'Igualada. També va recol·lectar el respecte unànime de la professió, com el de Juan Mari Arzak, que la va descriure com "l'aristòcrata de la cuina". El 2016 va rebre el Premio Nacional de gastronomia.

Va ser el 2008 quan Mey Hofmann va obrir la pastisseria, que va descriure com "el somni". Com de somni són els croissants i les creacions que encara endolceixen el dia a dia de centenars de persones. Tant des de la botiga del carrer Flassaders com a la que han inaugurat enguany a l'avinguda Pau Casals. I fins i tot a l'estranger, on tot just ha començat l'expansió internacional a l'Orient Mitjà sota la direcció de la seva filla Silvia Hofmann, i amb la qual el llegat de Mey Hofmann es projecta al futur.