Ferran Adrià: "Us dono 10 milions d’euros si ho feu millor que McDonald’s al preu que ho fan"

Escaldes-Engordany (Andorra)"Tinc fama de ser políticament incorrecte perquè dic coses que la gent no s’atreveix a dir", ha assegurat Ferran Adrià avui a Escaldes-Engordany. El cuiner de l'Hospitalet de Llobregat ha rebut el premi honorífic d'Andorra Taste Award i en el seu discurs no s'ha mossegat la llengua a l'hora de donar la seva visió del món de la gastronomia. Algunes de les reflexions que ha fet és que "cal distingir entre alimentació i gastronomia: la gastronomia va lligada a la qualitat i un restaurant que té tots els productes del mar congelats no és gastronòmic".

La qüestió econòmica fa molt de temps que centra les preocupacions d'Adrià, a qui li agrada recordar dues xifres que són impactants: 6 de cada 10 restaurants a Espanya no duren més de cinc anys. I només un 10% fan un pla de negoci. I, precisament, ha subratllat que un restaurant és un negoci i ha de ser rendible. "Vaig a 250 restaurants a l’any. Un negoci que no estigui al 70% o 80% d’ocupació és molt difícil que funcioni. Estan més formats que mai. Hi ha il·lusió i passió, però els números han de sortir". I, en aquest sentit, ha lloat un model d'èxit, si parlem de negoci: "Us dono 10 milions d’euros si ho feu millor que McDonald’s al preu que ho fan. És molt fàcil fer una hamburguesa de wagyu", ha dit amb to provocador.

També ha parlat del suport que han de prestar les administracions al sector de la restauració: "Va ser un error, meu també, de no parlar d'economia als congressos. L'any passat Tailàndia es va gastar 20 milions de dòlars per portar gent de tot el món. Aquest any, als 50 Best, hi ha 6 restaurants d'allà. S'ha d'invertir", ha assegurat. A més, per a Tailàndia 20 milions no són gaires diners.

També ha tocat la qüestió de la reforma laboral: "Som culpables d’una herència de fer moltes hores. I ara és un problema molt greu com a model de negoci. Després tenim també la pujada de preus dels productes i, finalment, la pressió fiscal". I el de la manca de personal: "Un restaurant és del sector serveis. Ni Déu vol treballar al servei. Els gastronòmics d’elit encara aguanten. No en tinc la solució. És un problema greu", ha lamentat.

La història del gintònic

També ha volgut explicar el que ell anomena "la història del gintònic". Segons Adrià, el gintònic canònic es pren al principi d'un àpat i amb got estret. El gros amb molt de gel va néixer a Sant Sebastià i es va posar de moda perquè els cuiners eren "més gamberros que ara". Cuiners com Juan Mari Arzak i Pedro Subijana feien el gintònic parlant de cuina. S'hi estaven més de set hores. "Quan venien els clients, vam començar a posar de moda el gintònic. A Espanya i després al món. No us dic què significa ara el negoci a escala mundial", ha explicat com a exemple del poder del sector. O el cas paradigmàtic del Perú: "Jo vaig posar el Perú al món amb Gastón Acurio. El vam presentar a l'ONU. El 2010 ni Déu coneixia el Perú".

Finalment, en agraïment al reconeixement, ha dit que "els premis s’han de disfrutar perquè la vida de vegades no és tan maca". El cuiner és la quarta estrella dels fogons que rep l'Andorra Taste Award després de Michel Bras, Gastón Acurio i Carme Ruscalleda. En el seu cas, de petit no volia ser cuiner, sinó com un dels grans genis de la pilota: Johan Cruyff.