Ferran Adrià diu que tots hauríem de fer un pla de gestió per arribar a final de mes

BarcelonaEl cuiner Ferran Adrià vol ajudar els restaurants amb un pla de gestió, perquè sap que sis de cada deu tanquen. Així ho ha assegurat aquest dilluns a l’Auditori de CaixaBank davant del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, del conseller d’Indústria, Jordi Hereu, del president de CaixaBank, Tomás Muniesa i d’autoritats econòmiques i de cuiners, com Joan Roca, Nandu Jubany, Jordi Vilà, Albert Raurich i el seu germà, Albert Adrià.

”He fet el llibre Plan Genhesis, plan de empresa para la restauración gastronómica” per a l’alumnat de formació professional de cuina, de les universitats especialitzades. Segons el cuiner, sempre que algú vulgui obrir un restaurant ha de tenir fet un pla de gestió. De fet, “a casa nostra tots també hauríem de tenir una planificació per arribar a final de mes; jo mateix no tinc cotxe, perquè amb la meva dona vam veure que anant amb taxi estalviàvem”.

La innovació, buscar-se la vida

Així doncs, quan algú vulgui obrir un restaurant, s’ha de preguntar per què el vol obrir, si amb el que guanyarà podrà pagar els crèdits i estalviarà diners. Un cop ens hem fet les preguntes, després cal fer auditories d’innovació, que són vitals, i tant es poden fer cada mes com cada any. “Cada dia hem de ser una mica millor, d'aquí neix el pla d’innovació”. I després cal fer el pla estratègic. “Perquè funcioni un negoci petit hi ha d’haver tres coses: qualitat, bona gestió i actitud innovadora”, va assegurar Ferran Adrià. I l’actitud innovadora vol dir “buscar-se a la vida de veritat”. I a tot això cal afegir que quan obris el restaurant, “no treballaràs vuit hores, però tampoc no hauràs de demanar a l’equip el que tu fas”, que aquesta és una de les grans premisses que va aprendre Ferran Adrià al seu restaurant, El Bulli. Finalment, el cuiner va recordar que el 2011, quan va pensar amb l’amic enyorat Juli Soler, de tancar el restaurant i obrir una fundació, no sabien ben bé què farien. “Estàvem bojos, sí, però volíem retornar a la societat el que la societat ens havia donat a nosaltres”. I finalment, ha dit: “Els pressupostos a casa meva els fa la meva dona, però la meva passió sempre ha estat els números”.