Per què cuiners amb estrelles Michelin s'enganxen a la velocitat sobre rodes

GironaEn Jordi Roca, un dels millors pastissers del món, voltava a peu per la Vall de Llémena buscant flors quan es va aturar un home en bicicleta. "Què fas, Jordi? Sembles l’home del sac amb aquesta bossa", li va preguntar. "Busco flors per fer postres", va respondre en Jordi, content. Davant tenia tota una llegenda del motor català, el Salvador Servià. "Poder conèixer gent com ell em fa feliç", diu el petit dels germans Roca, que encara no se’n sap avenir quan arriba al punt de sortida del Rally KH-7 Costa Brava i el deixen entrar a la zona reservada per pilots. "Jo fent de pilot. És l'hòstia!", diu rialler.

Des de fa uns anys, en Jordi Roca s’organitza l’agenda per tal de no perdre’s la prova degana dels ral·lis estatals, que aquest any arriba a la seva 73a edició estrenant el patrocini de KH-7. Però el conegut pastisser no hi va només com a aficionat, ja que fa quatre anys que hi participa amb un Seat Fura Crono de l’equip Seat Históricos, en l’apartat de Regularitat. "Sempre m’ha agradat. Hi havia anat d’espectador. M’agrada com sonen els motors, l’olor de la benzina. Veia les frenades que feien, com agafen els revolts. Poder participar-hi és un privilegi", explica amb el seu humor esmolat. "Un dia vam acabar un tram i ens van dir que havíem guanyat. Vaig fer una captura d’imatge de la classificació i vaig pujar-ho a les xarxes. Després ens van dir que no era cert, que era una errada... però durant uns minuts va ser espectacular sentir que havíem guanyat!", comenta, tot afegint que li costa entrenar, ja que no es pot córrer per les carreteres. "Així que no entreno, tot i que més d’un cop, si passo per un polígon solitari, aprofito per fer-hi dues voltes", diu. En Jordi s’estima el motor. Per això ha volgut que El Celler de Can Roca col·labori amb el ral·li local, preparant el sopar de gala i cedint un espai per la presentació. Un ral·li que aquest any bat el rècord de participació.

"Porto una bossa plena de llaminadures. I en deixo als jutges de cursa, per veure si em milloren el temps quan fan els registres", bromeja en Jordi, tot fent-la petar amb el Salvador Servià que participarà en el ral·li que va guanyar un llunyà 1987. Aquesta edició reuneix 256 equips, la major part d’ells internacionals, amb antics campions com Miki Biasion, Jari-Matti Latval i el mateix Servià, dos cops campió d’Espanya de ral·lis i un dels homes que més cops va anar al Dakar. Els herois que Jordi Roca seguia quan era menut. "Per algú que ho ha viscut com a aficionat, poder viure-ho des de dins és increïble", diu en Roca.

No pensar en la feina

Per què a molts cuiners els atrau tant la velocitat? Ens respon en Nandu Jubany. "Ajuda molt a desconnectar. La nostra feina pot arribar a ser molt estressant, cal concentració per no fallar en cap detall i tenim agendes complicades". De fet, en Jubany de menut volia ser pilot, en el seu cas, de motocròs. Però amb tretze anys es va trinxar el genoll després de ser campió d’Espanya d’aquesta disciplina. "Em van dir que s’havia acabat. Així que el pare em va enviar cap a la cuina. I malament no m’ha anat", explica el creador d’un imperi gastronòmic amb epicentre a Calldetenes, on té Can Jubany, amb una estrella Michelin.

Després d’anys a la cuina, Jubany va sentir que necessitava tornar a pilotar i l’any 2018 va fer realitat el seu somni d’anar al Dakar en una edició a l’Amèrica del Sud en què va participar dalt d’una moto. Llavors va acabar la prova i va dir que no hi tornaria més, però aquest 2025 hi ha tornat amb el suport de marques com KH-7, en aquest cas a un Dakar fet a l’Aràbia Saudita, amb un cotxe, un 4x2 MD Optimus. Igual de competitiu cuinant o pilotant, Jubany va excel·lir al Dakar, pujant al podi en la categoria T1.2 (dues rodes motrius) i una sorprenent 19a posició a la general de cotxes.

Pilotar implica estar molt concentrat. Una errada et pot condemnar. Hores i hores d’esforç en què "aconsegueixes no pensar en la feina", segons Jubany. "M’ajuda i m’agrada, estar concentrat en el que passa a la carretera. Som gent molt exigent. L’exigència és la mateixa cuinant i pilotant, però al volant només existeix aquell moment. No desconnecto de la passió, desconnecto del dia a dia. Va bé viure un altre registre de coses, tenir un altre dia a dia, va bé per canviar de focus. Quan piloto no me’n sé avenir!", diu.

Els cuiners ciclistes

Si en Roca i en Jubany necessiten la música de fons d’un motor, altres cuiners necessiten pedalejar. L’objectiu és el mateix: desconnectar mentalment i fer un esforç físic per estar en forma. Un exemple són els germans Torres, en Sergio i en Javier: "Portar un restaurant pot arribar a ser estressant, així que cal desconnectar de tant en tant. I què millor que anar al desert?", explicava a l’ARA fa un any Sergio Torres, que ha participat en la Škoda Titan Desert Marroc, prova de ciclisme extrem pel desert. El seu germà Javier també l’ha fet, la prova. De fet, els propietaris del restaurant Cuina Germans Torres, un dels millors del món amb tres estrelles Michelin, solen arribar a la feina pedalejant. "Ja de menuts el pare tenia un terreny i anàvem amb la bicicleta amunt i avall. Som aficionats a la bicicleta des que érem petits, així que poder participar en curses al costat d’exciclistes coneguts ens agrada. Al restaurant el ritme és dur. Dona felicitat, però anar a proves com la Titan permet estar sol, oblidar-se de moltes coses, carregar piles, fer salut. A tot l’equip del restaurant sempre els diem que facin esport. Fer esport ens fa millors", diu en Sergio. Sempre que poden, roden per la carretera de les Aigües, competint entre ells.

La restauració i l’esport sempre han anat de bracet, com sap en Lluc Crusellas, que va practicar ciclisme a un nivell ben alt abans de convertir-se en el millor pastisser del món el 2022. "És una vàlvula d’escapament, una experiència genial. De petit competia en el ciclisme de carretera. La passió ja venia del meu pare. Ara, no vaig fer el salt a categoria sub-23, ja que em vaig centrar en la pastisseria", explica un home que també ha anat a la Titan amb l'equip de KH-7, empresa que cuida l'esport fa molts anys. "No puc sortir cada dia, perquè tinc una agenda complicada, però cada setmana intento fer uns 300 quilòmetres", diu un home que, com fan en Roca, en Jubany i els Torres, aprofita el seu èxit professional per rodejar-se de gent que admira del món de l’esport. Sempre que pot es troba amb ciclistes, assisteix a etapes o imagina si Osona pot organitzar noves proves. Gent passional exigent a la cuina, però també quan fan esport. Un moment en què desconnecten de la feina, però no d’una forma de viure passional, com diu Jordi Roca.