“Els vins de dones no són ni els senzills ni els florals”

Palau de PedralbesL’expressió “vins de dones” per menystenir un vi, per qualificar-lo de senzill i sense criança, és una història del passat. Així ho van assegurar enòlogues com Anna Espelt, del celler Espelt (DO Empordà); Sandra Estévez, de Mas Tinell (DO Penedès), i Marga Torres, d’Albet i Noya (DO Penedès). “Ara quan parlem de vins de dones volem dir que són fets per professionals del vi i potser també amb feminitat”, afirmava Anna Espelt, que afegia que, per contra, els vins negres amb criança tampoc no els qualifiquem ja de "vins d’homes".

L’enòloga Marga Torres recordava que quan va acabar el grau a Espiells (en va ser la segona promoció), quan anava als cellers a demanar feina donaven per fet que volia treballar als laboratoris. “Els deia que no, que volia ser al celler, que volia remenar el vi als dipòsits i que podia fer servir les mànegues quan fes falta”. Tant ho va desitjar que ja porta trenta-un anys treballant en la feina que més li agrada. “Només un any em vaig perdre una verema, la del 2007, perquè la meva filla petita va néixer un 20 d’agost, però cap més”, explicava mentre fileres i fileres de gent passejaven pels salons del Palau de Pedralbes en el que es podria qualificar un gran èxit de convocatòria.

Mentrestant, l’enòloga Sandra Estévez, que comentava que fa cinc anys que parla català, els mateixos que fa que treballa a Mas Tinell, assegura que “la feina d’enologia no és una feina adscrita només als homes, i encara menys a Catalunya”. I ho deia perquè ella és d'Ourense, i va fer els estudis d'Enologia a la Rioja.

Entre conversa i conversa, cada una d’elles oferia els seus vins perquè els qui havien pagat l’entrada i havien aguantat estoicament la cua per entrar-hi poguessin tastar-los. Olívia Bayés, del celler Marco Abella, situat a Porrera (DOQ Priorat), feia conèixer un vi kosher que és una novetat del celler. “L’hem fet per obrir un nou canal de venda, i en pocs mesos l’hem fet arribat als Estats Units, i ja ha guanyat una medalla d’or, perquè ens han dit que vins kosher de la qualitat que hem fet n’hi ha pocs”, explicava Bayés. Es diu Daleah Shomer. “Nn’hem embotellat la primera anyada, que ens ha fet aprendre de valent sobre com fer-lo, perquè només el rabí pot manipular-lo a dins del celler, i ell ha de seguir les nostres indicacions”, deia. L’Olívia també recordava el que antigament havia arribat a voler dir “vins de dones”: eren els vins rosats, que potser per això han costat sempre tant de prestigiar-los a casa nostra. De fet, a la mateixa DOQ Priorat els rosats són una excepció, i és justament ara que l’enòleg René Barbier fill ha decidit fer-ne (de nom Gratallops, a Clos Mogador), per demostrar la seva qualitat.

Per la seva banda, l’enòloga Mireia Pujol-Busquets, del celler Alta Alella, feia conèixer la novetat més atrevida, la cervesa de vi feta amb la varietat Mataró. Mentre la servia en copa, indicava que té entre sis i sis graus i mig de graduació, i que ha hagut d'adaptar una part del celler i contractar una brewery per elaborar-la. El resultat és memorable, i tothom que hi passava i l’escoltava volia tastar la cervesa de vi artesana del celler Alta Alella.

La família Llopart també tenia una novetat, l’escumós Enoteca 2009, que ha sortit al mercat amb dues-centes vint-i-vuit ampolles, i ho ha fet per estrenar una part nova de l’enoteca del celler, que en té fins a trenta mil en total. Ho explicaven les dues germanes Jesi i Xon Llopart juntament amb la neboda de totes dues, l’Ester Cardús Llopart (29 anys), que representa una nova generació al celler. “He estudiat dret i administració d’empreses, i com que de sempre havia donat un cop de mà a les fires i al celler hi he tornat, perquè la feina m’agrada molt”. I se les escoltava a totes Rosa Aguado, de Vila Viniteca, una de les nostres dones sàvies del vi català.

Qui també coneix amb profunditat la vinya i el vi és l’enòloga Mireia Torres, de Jean Leon (DO Penedès), que impartia amb una claredat commovedora una explicació sobre el significat de varietats femenines de raïm, que n’hi ha, sí. “Una varietat femenina de raïm vol dir que no és hermafrodita, que és com són la majoria”. Llavors no poden autofecundar-se, i per això necessiten insectes o pol·len. Per aquest fet són varietats menys productives que les altres, perquè no totes les flors es fecunden. “Una de les varietats que hem recuperat, la gonfaus, és femenina: dona quatre mil quilos de raïm per hectàrea, i és una varietat molt bona, que dona molt volum en boca”. Justament va ser un dels vins que Mireia Torres va explicar en el tast de varietats antigues a Barcelona Wine Week, i que presentava en cupatge amb la varietat garnatxa, en una proporció de setanta (de gonfaus) per trenta.

Amb els millors tastos van arribar les paraules oficials de l’acte. La directora de l’Institut Català del Vi (Incavi), Alba Balcells, assenyalava que “han hagut de passar quatre dècades perquè una dona dirigís l’Incavi, i no ha estat perquè no n’hi hagués”.

Es referia al fet que ella ha estat la primera dona. I afegia: “Tot aquest talent l’hem d’explicar sempre que en tinguem l’oportunitat, perquè els vins fets per dones tenen la mateixa vàlua que qualsevol altre. Per això Dones del Vi és un moviment transformador, que ajudarà les nostres filles a viure en un món més lliure”, acabava, i la sommelier Meritxell Falgueres, coorganitzadora de l’acte, recordava que l’enòloga Anne Cannan havia estat la creadora de la iniciativa des del principi, amb una primera trobada al Priorat el 2009, i aquest any, el 2024, amb un gran èxit de convocatòria, i amb l’objectiu de fer-lo créixer cap a altres ciutats, com ara a Madrid, on ja han estat.