"Vam fer la nostra filla, la Mia, després de tastar 30 o 40 vins d’Henri Bourgeois, en un moment de felicitat"

El Jordi Montserrat no sabia si estudiar fisioteràpia o enologia (ous i castanyes). I vet aquí que un dia va anar a dinar amb el Joan Milà, l’enòleg imprescindible. Mestre de l’escola d’Espiells, on tot comença, va deixar les mans tacades de vi a la terra, va ser un apassionat de l’ensenyament i va recuperar varietats recuperades quan no ho feia ningú. Assessor de cellers, apassionat i generós (no vull deixar de dir que el Vinseum, el museu del vi de Catalunya, li va fer un homenatge). Després d’aquell dinar, el Jordi estudiaria enologia. “«Nen, t’agrada cuinar?», em va preguntar. «Vine a la cuina!» I vam fer sípia amb pèsols. «Quin vi vols obrir?» I vaig obrir un vi francès. A casa fèiem cava per a consum propi, mistela, ginebra... Havia fet festes on tots els meus amics bevien la ginebra feta per mi. I acabo enologia. Decideixo aprendre francès i me’n vaig a treballar en un celler petit, de Fleurie”. Ric. Estic estudiant, per mal cap i plaer a parts iguals, el nivell 3 del Wine Set. Quins vins es fan a Fleurie pot ser pregunta d’examen. “El celler era el de Jacques Colin a la Côte de la Madone. Un suís venia, feia el cupatge, comprava el cent per cent del raïm i embotellava a Suïssa”.

Llavors, el Joan Milà el va “enxufar” al celler Vall de Baldomar, de la família Porta, a Costers del Segre. Més tard, va anar a Torres, on es va estar disset anys, i va acabar estudiant “a cal déu del màrqueting, Philip Kotler”. Va fer la volta al món, va ser en totes les regions vinícoles. Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Loira, Itàlia, la Xampanya… En tornar, va treballar a Faustino i a Roqueta. “Vaig ajudar a posar al mercat una joia com Lafou”.

El projecte personal, Àrid Vins, al Penedès, el munta amb el seu germà i un dels fills del Joan Milà. Comencen amb un vi del Priorat, l’Àrid: “Encara el fem, i a Finlàndia en venem 8.000”. I el vi d’avui, un sauvignon blanc, aquesta varietat tan aromàtica, que enamora tothom, i que costa que creixi al nostre clima, el fa perquè ell embogeix amb els vins de Domaine Delaporte, al Loira, a la DO Sancerre, al poble de Chavignol. Ell va a veure el celler, per veure diferències climàtiques, per aprendre a fer-ho. “I un dia que estava sopant amb ell, amb el Delaporte, anem a sopar i em diu: «Espera’t». Truca. I anem a veure Henri Bourgeois”. El nostre home, avui, ens està parlant de dos dels elaboradors més principals, genials i admirats del Loira. “En Bourgeois em diu: «Començarem per l’anyada del 52 i anirem pujant». Vam fer 30 o 40 vins, va ser la nit més feliç de la meva vida, amb la meva dona, la Llum... I aquella nit vam fer la nostra filla, la Mia. La vam fer allà, en un moment de felicitat”.

Sempre admiraré i envejaré fins a l’arrel dels cabells la gent que es mostra feliç i explica una cosa tan preciosa com aquesta. Admiro els matrimonis que riuen. Quan a les revistes parlen d’un “gest de complicitat” obro els ulls i em sorprenc.

I vet aquí que tenim a la copa un sauvignon blanc, de vinyes d’altura, del pic de Montagut, l’Eòlic 2023. Busquen frescor, i per això fan dos tipus de maduració diferents. Que no li falti l’aigua, al raïm, que tindria “gustos de pipins”. El que hi ha en aquest sauvignon blanc és la nostra tomaquera, l’ensumar un tomàquet. I la fruita tropical, sí. Ho fan tot en acer inoxidable i amb llevat comprat. Descansa, sí, sobre lies, que sempre ens donaran cremeta de la bona. Aquest 2023 s’hi està uns quatre o cinc mesos, potser. I aquí ho tenim: fermentació amb temperatura controlada i envelliment amb lies.

“I per acabar d’arrissar tot això, et dic una cosa que et sorprendrà. Com que treballo des de casa, em vaig mirar tot de monopolis suecs, que demanaven llaunes de sparkling. Vaig fer un sparkling, de xarel·lo i macabeu, amb lies, i vam guanyar el tender. Som la llauna més venuda del monopoli, ens van donar premi a la llauna més bona. La llauna m’està pagant les factures”.

Gaudeixin de la frescor, de l’aroma total, de la complicació boja que és fer un sauvignon blanc aquí, tropical i intens, amb la tomaquera autòctona fregant-nos el nas. Prenguin-lo amb formatges cremosos, com jo estic fent ara mateix, o amb un peix a la brasa. Un vi de bon rotllo, de funky, de felicitat.

Patrocinat per: