Atrevir-se amb el brut

Potser als supermercats hi han vist, estimats vinícoles, una ampolla de vi que es diu Cabró. Ningú et dona tant per uns cinc euros. Aquest és el fill famós del celler d’avui, finca Emendis, però el que tenim a la copa no és el fill famós. El Salvador Vallès, el pare de la Marta, amb qui parlo, i a qui de seguida els presentaré, fa, sobretot, cava des de no fa gaires anys. Ell sempre ho deia, que volia fer cava. Era el seu somni. Però l’avi de la Marta Vallès va morir quan el seu fill, i pare de la Marta, tenia dinou anys, de manera que aquest es va posar a treballar a la construcció per tirar endavant la mare, la Cecília Ferrer, i els tres germans petits. I va treballar molt, i va estalviar, i el 2006 va comprar la masia que hi ha al costat de casa seva. La masia Puigmoltó, que tenia vinya. Va començar a fer cava al celler, domèstic, de la masia. La primera collita és del 2006 i la primera anyada del 2007. Un dels blancs que feien era el Trio (el cupatge tradicional del cava) que, a part d’anar canviant moltíssim, aquest any serà l’últim que surti al mercat. “El Cabró ho ha petat, no em penso queixar d’ell, al contrari”, fa la Marta, “però ens sentim més elaboradors de cava que de vi”.

Anem, doncs, al cava, però primer als que el fan, i en especial a la Marta. Ella, amb el seu home, Rafa Crespi (i el seu fill petit, en Gabriel, d’un any i mig) és la continuació de l’empresa familiar. El pare, “en teoria” està jubilat, però no és cert del tot i ara supervisa l’ampliació del celler. La mare porta els números. La Marta Vallès té un restaurant, al mateix celler, que segurament els sonarà. Vinyes de Lilith, on fan els tastos. Sí! Va sortir al Joc de cartes, del Marc Ribas. I on és? Diu la Marta que aquesta és la pregunta més difícil. “El nostre municipi és Castellet i la Gornal, als afores d’un poble molt petit que es diu Sant Marçal, però no hi pertanyem”. Són a l’Alt Penedès.

“Vaig obrir el restaurant el 2020, amb la idea de fer una cosa molt saludable. Però vaig tenir el Gabriel i els horaris de la restauració... Era a la cuina, i ara, compagino. El que hi trobareu, si veniu, és una fusió entre el que havia sigut i cuina més tradicional”.

"Començar amb cava i acabar amb cava"

El cava d’avui, que ella ens proposa, és un cava que et pot servir per a aquella copa de benvinguda, per als primers, per a l’escudella o per a les postres dolces. És un brut. Té una criança de 18 mesos i és el cupatge tradicional. Per què un brut? L’Òscar Barrado, l’enòleg del celler, diu: “Sempre dic que m’agrada començar amb cava i acabar amb cava. Quan reps amb una copa de cava veus que a la gent li canvia la cara. Et va bé per al pernilet de començar... Amb l’escudella... Amb la carn... Normalment, la gent tendeix a demanar brut nature, perquè li sembla que el brut no queda bé, però el brut té un punt dolcet, que ens agrada”. Veuran que té una acidesa perfecta, una textura greixosa, que, com diu l’Òscar, els servirà per a tot. 

“Soc defensora que el cava ha de ser a tot arreu. A tots els àpats”, fa la Marta. “I et dic una cosa. Tinc 32 anys, i abans em pensava que el cava era per a gent gran. Això vol dir o que m’he fet gran o que el cava s’ha posat de moda entre els joves”.

Doncs jo diria que el cava és, cada cop més, la beguda dels joves. Ve Nadal, venen els sopars d’agraïment i companyonia. Donin-se el plaer de compartir aquesta ampolla, deixin que bombolles tan fines els il·luminin els ulls i el cor. I brindin.