Jo trio vi català...!

Barcelona“Bona tarda, autoritats i sobretot amants del vi o wine lovers, que a mi aquesta paraula em fot una mica de ràbia”, diu en Llucià Ferrer, a l’escenari del Born Centre Cultural, de Barcelona. El públic aplaudeix la Diana Roig, cantant i actriu, protagonista d’una campanya d’amor al vi català que es presenta avui. Acaba de cantar País petit, que no pot ser una cançó més encertada per aquesta nit. Cada cop que la sento ric per dins, perquè no sempre l’he entesa com és. En Llach diu “canto i sempre em sabré malalt d’amor” però jo entenia “canto i sempre en sabré... Malalt d’amor...”.

L’Alba Balcells, presidenta –la primera dona presidenta– de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, explica que s’engega la campanya “El vi és cultura”, en què les 11 denominacions d’origen catalanes en són protagonistes. Com es fa a països vitivinícoles com Sud-àfrica, en regions com la Xampanya, a casa nostra s’engega una campanya de promoció, la més gran mai feta a Catalunya, que proposa el hashtag #jotriovicatalà. L’anunci de la Diana es veurà a TV3, se sentirà a Catalunya Ràdio i, segurament, el trobarem també en aquest diari. Es tracta de pensar que no pot ser que, per exemple, al Poble Espanyol, cada dia visitat per centenars de turistes, no hi hagi ni una carta amb vi català.

M’acosto a la barra i allà hi ha, efectivament, una representació de cada una de les DO en forma d’ampolla. Em trobo el Sergi Cortés, de la revista Cupatges, la Margalida Ripoll, redactora en cap de la revista Arrels, en Xavier Agell, de l’Incavi. “És el Foranell, aquest? Quina anyada?”, demana al cambrer la Margalida. “Este es el dos mil diecisiete”, fa ell. Jo, bagenca, demano el Sanmartí. I saludo en Ramon Roqueta, d’Abadal, que enraona amb el president de la DO Penedès. En aquests moments, l’Alba Balcells diu: "Ens bevem el nostre país en petits glops". No pot ser més cert. Veig la Marta Clot, una divulgadora amb molts seguidors a Instagram (Viicompanyia és el seu perfil), que està tastant el Sisqueta, de la Terra Alta.

David Mascort, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, puja a l’escenari. “El vi és la millor manera d’explicar el nostre país, és una manera de viure i d’entendre el país i la terra”, diu.

El triem perquè és bo

Necessitàvem una campanya com aquesta, gran, aixoplugant les DO i dient-li al consumidor final –nosaltres– que el vi català és paisatge i que el triem no pas perquè sigui català, sinó perquè és bo. Cal posar fi a l’anomalia absurda: a la Rioja les cartes són plenes de vins de la Rioja, naturalment. A Catalunya també. I és clar que hi han de ser, si ho voleu, però no hi poden faltar els d’aquí.

S’acaba l’acte. En Llucià baixa de l’escenari i es pren una copa d’Anhel, de l’Empordà. Torno a riure. La talentosa Diana Roig era una de les artistes d’El Petit Príncep de Manu Guix, en què es cantava, justament, “la cançó del bevedor”.

Feia falta aquesta campanya, en aquests temps difícils, de canvi climàtic, de pujada de preus i d’incertesa. Els viticultors són paisatgistes, són artistes. Aquesta frase, “el vi és cultura”, li he sentit dir més d’un cop a en Pitu Roca, el cambrer de vins d’El Celler de Can Roca. Amb les 11 DO catalanes, no ho oblidem, podríem fer un àpat de dalt a baix, començant pels escumosos i acabant pels vins de postres, sense repetir cap DO. Quina campanya més fàcil de defensar, penso, mentre als altaveus sona Smuth, de Carlos Santana.