Sandra Doix: "Al Priorat no s'arrenca vinya de varietats negres, però les noves plantacions són de de blanques"

Barcelona/PoboledaEntrevisto l’elaboradora Sandra Doix (Poboleda, 1984), del celler homònim de Poboleda (DOQ Priorat) a la fira Barcelona Wine Week, i la fotografiem a Poboleda, a les seves vinyes. La Sandra treu al mercat un volum de 12.000 ampolles, amb sis referències diferents, i és un dels cellers de la DOQ Priorat que està en fase de creixement.

Va estudiar enologia a la Universitat Rovira i Virgili, i durant anys va treballar al celler Mas Doix, que van inaugurar els seus pares juntament amb els germans Llagostera. Va començar amb el seu celler propi el 2019, i és la gran aposta professional de la seva vida. Com altres famílies del Priorat amb qui es fa, com Albert Costa i Isa Serra del celler Vall Llach, viu i treballa a la comarca que l’ha vist néixer i on ha fet família: dues criatures. Fer-hi vins propis era un pas més de l’estima que sent per la terra. I així es projecta de cara al futur.

Vas començar el 2019 pel teu compte amb poques hectàrees.

— Amb quatre. Vaig començar amb les vinyes velles, de la família Doix. Avui ja en tinc nou. Totes són meves, de propietat, i de la varietat carinyena, majoritàriament.

La carinyena és una varietat de raïm negre. En tens d’altres?

— Garnatxa, que també és negra. Garnatxa blanca, macabeu i pedro ximenes, de blanques.

Els teus pares van cofundar el celler Mas Doix?

— Sí, el 1999, i durant vint anys van formar part del projecte. Jo hi vaig entrar a treballar com a enòloga fins que un dia vam decidir marxar-ne. Va ser en el moment quan va entrar capital estranger, americà, i nosaltres vam pensar que voldrien fer les coses d’una altra manera. Era un projecte familiar que deixava de ser-ho perquè hi entrava un 50% de capital estranger. Així que els pares i jo vam marxar de Mas Doix perquè perdíem identitat.

Al teu celler propi, Sandra Doix, quantes referències de vins fas?

— En tinc sis, que són quatre de negres i dos de blancs, distribuïts en dues col·leccions: la Pòpul i la Marla. Aquesta última són les dues síl·labes dels noms de les meves filles.

Es diu que els blancs han augmentat les vendes respecte a les dels negres a Catalunya, i en general també al món. Ho heu notat?

— Em sento amb la necessitat d’incrementar el volum de vi blanc, perquè és cert que hi ha més demanda. Tinc una mica de vinya de garnatxa blanca, de macabeu i de pedro ximenes, que és amb la que faig els dos vins. Els blancs, els accepta més el mercat perquè tenen menys grau alcohòlic. Però jo faig quatre vins negres.

Els exportadors et demanen els blancs?

— Em diuen que si en fes més, els vendria. Venem a Dinamarca, on vaig començar el mercat d'exportació, Noruega, Alemanya, Suïssa i el Canadà. Però al mercat local també es venen bé, els blancs.

Creus que l'increment de les vendes es deu a la graduació més baixa?

— No ho crec, perquè els blancs tenen també 14º. Penso que és més aviat pel descobriment nou dels blancs del Priorat, que són molt interessants. De fet, al Priorat, en l’origen, hi havia vinya blanca, que es va plantar després de la fil·loxera. Als anys 90, es va apostar decididament per la vinya negra. Aleshores els vins blancs s’elaboraven d’una altra manera; tenien un nivell oxidatiu ràpid. Ara s’ha vist que amb els vins blancs també hi pot haver guarda. Al Priorat, el 90% dels vins continuen sent negres, però les vinyes noves que estic plantant jo, i també d'altres elaboradors, són blanques.

França ha arrencat vinya de varietats negres.

— Al Priorat, no, no ho hem fet, perquè quan plantes, fas una aposta de futur, però és cert que totes les noves plantacions que s’hi estan fent és de vinya de varietats blanques.

Tu ho estàs fent.

— Sí, soc una de les que ho estan fent. Em sento còmoda vinificant-ne, de blanc; hi hem perdut la por. Fan tot un procés diferent respecte al del negre.

Els blancs tenen el mateix preu que els negres al mercat?

— No, els negres tenen un preu més alt, però hi ha blancs que ja es venen a 30 euros. Jo mateixa en tinc un per sota dels 30 euros, i un altre per sobre, a 40-50 euros.

El teu celler està en fase de creixement.

— Tenim molta energia. Acabem de començar, tot just. Estem en fase de creixement, sí, de fer-nos conèixer. No m’agrada que es digui que hi ha crisi en el món del vi. De fet, jo no hi veig una crisi directa perquè estic en creixement. Sí que sento parlar-ne als companys, que diuen que abans venien més ampolles que ara; que els queden ampolles en estoc als cellers. I això que m’expliquen em crea inquietud.

Canvio de tema. Quina acollida vas tenir a la comarca quan et vas començar pel teu compte?

— Em van animar. La família, sobretot. Sabia on em posava, i he tret el capital, l’energia i la inquietud d’on he pogut. Durant temps he compaginat la feina al celler amb una altra feina per poder tenir fonts d’ingressos de llocs diferents. Pensa que vaig començar de zero. Així que treballava en un altre celler i en portava la gestió.

Què opines dels cellers de la DOQ Priorat que en surten perquè no poden treure al mercat vins amb una graduació més baixa?

— Cadascú té el seu criteri per fer el que fa. Penso que de vegades s’han de fer aquests moviments per poder moure després una multitud. El mercat global demana que hi hagi certs límits de graduació alcohòlica, així que algú ha de començar a fer-ho.

Per acabar, et pregunto pel collaret en forma de fulla de vinya que portes.

— És una carinyena; la porto perquè la carinyena m’ha ensenyat molt. És una varietat que t’ensenya paciència, estima, expressió I exigència en el camp. Si la cuides, la guies, la treballes, després et donarà màgia, és a dir, un vi elegant. La carinyena és un repte, i jo considero que soc una persona de reptes, perquè t’exigeixen. I tot això m’agrada.