Vins i escumosos

Ton i Josep Mata: “Per primera vegada ens diuen que un escumós fet al Penedès està al mateix nivell que el millor xampany francès”

Família Recaredo

6 min
Josep i Ton Mata, a la vinya de ceps de xarel·lo Turó d'en Mota de Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d'AnoiaEl celler Recaredo de Sant Sadurní d'Anoia, adscrit a Corpinnat, acaba de rebre la màxima puntuació en una de les guies més prestigioses de vins i escumosos, la Parker. Ho ha aconseguit per l’escumós Turó d’en Mota 2001, que té un preu al mercat de 580 euros. El Turó d’en Mota 2010 (145 euros) també ha rebut una puntuació molt alta, 98 punts.

La notícia ha arribat als cosins Ton i Josep Mata en un any molt especial, el del centenari, durant el qual dediquen fins a tres festes diferents per celebrar-lo. Els entrevistem a la sala 1949, de sostre de volta, construïda l’any que li dona nom, el 1949, on tenen referències d’escumosos i de vins (aquests últims, sota la marca Can Credo) que elaboren. A la paret també hi ha una fotografia en blanc i negre que integra la família treballant al celler. Passem una estona mirant-la i descrivint qui era qui. La posició del pare de Ton Mata, Antoni Mata Casanovas, mort el novembre del 2023, és inevitable de comentar-la. Deu tenir uns set o vuit anys, i està dalt d’una bota enorme remenant els llevants. La resta de la família està fent altres tasques, excepte la nena petita, que és dins d’una caixa, segurament perquè no caigués. La foto està feta a la mateixa sala on els entrevistem.

Dins de la caixa, Eulàlia Mata Casanovas. Al costat, el seu germà Josep (pare de l'actual Josep Mata). Enmig, l'avi fundador (Josep Mata Capellades) i la dona, Paquita, i, d'esquena, la besàvia, Antònia. Dalt de la bota, Antoni Mata Casanovas (pare de l'actual Ton Mata)

El 2024 és l’any que celebreu els 100 anys del celler. El mateix any rebeu la màxima puntuació per un escumós vostre. Pregunto primer pel centenari. Teniu data exacta de l’inici del celler?

— Ton: No, no la tenim. El 1924 sabem que l’avi, Josep Mata Capellades, comença a treballar en el món del vi i l’escumós com a degollador. Aquí on som ara mateix, la família tenia una bòbila, hi feien ceràmiques, rajoles, maons. La besàvia va recomanar al nostre avi que busqués una altra feina perquè la tasca familiar no tenia gaire futur. El fill li va fer cas, i tenim un document del 1924 que diu que l’avi comença a treballar en “assumptes de xampanya i experiments”, literalment. El 1935, sabem que l’avi ja assumeix una direcció tècnica a la Manxa. En resum, la nostra família era terrissaire; no teníem vinyes.

Ton Mata afirma que la varietat xarel·lo (a la foto) és resistent a la sequera

El besavi era el Recaredo?

— Josep: La història del nom és singular. El besavi es deia Lleó Mata Figueres, i va néixer el 1878. El nom de Lleó li havien posat en honor del papa de l’època. Però, tan bon punt va néixer, el seu pare va començar a dir-li d’una altra manera. Li deia Recaredo perquè va ser el primer rei visigot que s’havia passat al cristianisme. Així que el besavi era el Recaredo. Va morir el 1936 i va poder veure com el seu fill, el nostre avi, Josep Mata Capellades, es feia camí treballant en el món del vi i dels escumosos.

Què implica que la guia Parker us acabi d’atorgar 100 punts pel Corpinnat Turó d’en Mota 2001?

— Ton: D’entrada, una alegria molta gran. Sempre treballem per fer-ho tot molt bé, i que ens ho reconeguin és una il·lusió enorme. I, per continuar, per primera vegada ens diuen que un escumós fet al Penedès està al mateix nivell que el millor xampany francès. És a dir, situem el Penedès al mapa dels millors escumosos del món, perquè és la primera vegada que un escumós elaborat fora de la regió de la Xampanya ha estat premiat amb la màxima puntuació per la guia Parker. 

I, diguem-ho tot, no n’hi ha tants en total. 

— Ton: Són un total de nou.

Heu notat repercussions en vendes?

— Ton: No, tot és molt recent; és aviat per saber-ho. Però l’impacte mediàtic ha sigut gran, molta gent ens ha felicitat, i nosaltres ho prenem com una difusió de les caves però sobretot del territori.

— Josep: Ens hem de creure que podem fer grans escumosos; tenim grans professionals i unes bones vinyes per aconseguir-ho.

Josep Mata opina que la puntuació rebuda pel Turó d'en Mota és una bona notícia per a tot el territori del Penedès i Corpinnat

Per què dieu que no ens ho creiem?

— Ton: Perquè és un sentiment ancestral nostre de no donar valor al que tenim a prop, al que es fa a casa nostra. Quan vam treure l’escumós Turó d’un Mota per primera vegada, el 1999, recordo que ens vam sentir frases a l’estil: “Un Citroën intenta fer un Mercedes”. També ens van retreure que l’escumós costés 100 euros. Nosaltres estàvem segurs del que fèiem, volíem trencar un mur en els escumosos perquè apostàvem per la llarga criança (23 anys en ampolla) i pel xarel·lo. A més, el fèiem amb el raïm provinent només d’una vinya vella, del terme de Sant Sadurní d’Anoia, encara a nord, amb sòl calcari, amb un bosquet a prop. Aquesta parcel·la porta per nom Turó d’en Mota, i d’aquí el nom que vam triar per a l’escumós.

Mentre ho expliqueu, em ve al cap la frase que s’ha dit tradicionalment que havia pronunciat Gandi: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i al final guanyes”.

— Ton: Es tracta de creure en el que fas. Potser nosaltres teníem certa ingenuïtat quan vam pensar a fer-ho, però hi crèiem. I ara encara em pregunto per què ningú no havia vinificat només la varietat xarel·lo per fer un escumós. Vam creure que havíem de posar al capdavant de tot el terrer, al qual llavors tampoc no es donava importància. Recordo un titular que es va publicar el 2008, quan es va posar a la venda el Turó d’en Mota, que no ressaltava l’esforç de tot el que havíem fet, sinó que deia que era l’escumós més car del món. Tot el nou que havíem fet en l’elaboració no es deia.

Un escumós de 20 anys de guarda vol dir tenir molta paciència.

— Ton: I visió de futur, mirar un horitzó. Nosaltres les guardem a l’espai que en diem enoteca, una paraula que ens agrada més que cementiri. A l’enoteca les ampolles són vives i, abans que es morin, ens les bevem. 

— Josep: Considerem que els vins són per beure’ls, s’han d’obrir, però guardar és una meravella.

Els dos cosins encaren el futur amb la il·lusió de poder beure més Turó d'en Mota

Deixeu-me que hi insisteixi. Cada Turó d’en Mota implica 20 anys de guarda.

— Ton: Sí. És temps. Jo tenia 38 anys quan vam presentar la primera anyada, i aquest any en faré 54. És una història de vida. Et diré que fins ara no havia tingut pressa perquè passessin els vint anys, perquè era jove, però ara sí que en tinc. Des que vaig fer els 50 anys, que em vaig adonar que estic a la meitat de la cinta mètrica, vull que passi el temps més ràpidament. Penso que no hi ha temps perquè tasti més Turons d’en Mota, i és una pena, perquè el projecte és molt incipient. Només hem tret al mercat onze anyades i en tenim catorze de guardades. El Turó d’en Mota només té 25 anys de vida, i nosaltres hi hem viscut ja gran part de la nostra.

L'escumós de terrer, monovarietal, amb criança de 20 anys, el Turó d'en Mota, surt d'un turó encarat al nord

Canvio de tema. Al Penedès s’elaboren escumosos etiquetats sota tres noms diferents. Corpinnat, Clàssic Penedès i Cava. Sé que us agradaria que Corpinnat i Clàssic Penedès anessin junts.

— Ton: Tinc la il·lusió d’ajuntar-nos, sí, perquè seria bo per al territori. N’hem parlat i en parlem, i de moment no ens en sortim. Corpinnat és un projecte increïble, en el qual vam creure uns quants de forma molt decidida. Tenim uns requisits molt exigents, i fer forta la marca amb més cellers és donar-li més estructura. Tothom al sector sap que, si arribo als 80 anys i no he aconseguit que Clàssic Penedès i Corpinnat vagin junts, no em sentiré satisfet.

Per acabar, com encareu els efectes de la sequera a les vinyes?

— Ton i Josep: Estem en fase d’adaptació i reflexió. Tot ha anat molt ràpidament. I hem de prendre decisions al mateix ritme. El macabeu, per exemple, ja no el plantem, i creiem que desapareixerà. Per contra, el xarel·lo és més resistent. El sumoll avançarà perquè resisteix bé. A part de la sequera, hi ha moltes altres amenaces al Penedès: la pressió urbanística, el quart cinturó. Si deixem perdre una vinya, hi posaran una carretera. Així que el canvi climàtic ens ha de fer accelerar l’aposta per la qualitat perquè, si no, desapareixerem com a zona vitivinícola. Per això creiem que són tan importants els 100 punts de la guia Parker, perquè ens han dit que podem aconseguir la qualitat màxima.

stats