Qui pogués aquella mala veïna...

Aquest vi, que ens permetrà un joc que els diré al final, té un nom impossible d’oblidar. El nom de la finca d’on surt, la Finca Malaveïna, a l’Empordà. En Delfí Sanahuja, que ja fa trenta-una veremes que és l’enòleg del Castell de Peralada, fa trenta anys va preguntar per aquest nom curiós, que figurava a les escriptures de compra, als que ho podien saber. I li van donar dues versions. La primera: allà s’hi havia de fer la fortificació militar del castell de Sant Ferran, per tant, era una “mala veïna”, aquella caserna. La segona: una dona mal vista al poble va ser mig desterrada allà per “mala veïna”.

En Delfí, un enòleg inquiet, que té la modèstia dels genis, que experimenta i es diverteix, que observa i aprèn de cada ocell i de cada ventada, volia fer un “vi de terrer”. La plantació va ser el 96 i dos anys després tenien raïm. Els col·leccionistes i buscadors de perles se sorprendran si els dic que d’aquell primer raïm va sortir-ne la primera anyada d’un vi mític del celler: en Delfí fa, de tant en tant, un experiment vinícola. La col·lecció Ex Ex (experiència excepcional). Tots els amants del vi, cada cop que en fa un de nou, d’experiment en forma d’ampolla, es pregunten (és el meu cas) “aviam què deu haver fet aquest cop”. Doncs bé! De la primera anyada de la Finca Malaveïna en va sortir l’Ex Ex 1, que era cabernet, merlot i garnatxa. Si us en caigués un a les mans, avui, i us l’obrissin a cegues diríeu que és un vinàs fet en un castell, però no de l’Empordà sinó de Bordeus. I el cas és que el cabernet d’aquesta finca era tan, tan explosiu, que va decidir fer-ne, l’any següent, un monovarietal. Va ser l’Ex Ex 2. D’aquest vi, atenció, en van fer només 316 ampolles i en van vendre 250. La resta les van desar a això que en diuen “el cementiri” i potser algun de vosaltres, lectors, ha tingut la sort de tastar-ne alguna. És l’Ex Ex amb menys ampolles dels 14 que han sortit al mercat.

Vins 'top' de vinyes joves

Què explica el Malaveïna? Que es poden fer molt bons vins, vins top, de vinyes joves. Posats a triar, potser molts enòlegs triaran vinyes centenàries, però d’una vinya de primera, segona, tercera producció també se’n pot fer un gran vi. L’anyada següent, la tercera, l’any 99, ja va sortir com a Finca Malaveïna i avui han sortit totes fins a la 2020, que és la que hi ha al mercat ara. El Malaveïna és com la teva parella ideal: és intens, equilibrat i sobretot té capacitat d’envelliment. Això és, justament, pel terreny d’argila, que dona acidesa alta i pH baix.

I aquí va el joc. L’anyada que us proposem és la 2019, l'última que va fer-se al vell celler de Peralada. La 20 és la primera que s’elaborà al nou celler (que és una meravella arquitectònica). Un nou celler es fa per millorar, i per millorar s’han de fer canvis. En Delfí n’ha canviat la tècnica. Abans el feia tot en bota, i ara en fa un petit percentatge en fudres i ciment. Buscant la fruita, intentant que no hi hagi tanta fusta, que hi hagi més equilibri. L’any 2020 va ser l’any del míldiu. Tots els viticultors van patir-lo, però a la finca no hi va haver cap afectació. Va ser un any molt sa i potser un dels millors. Si podeu –aquest és el joc divertit– tasteu amb els amics les dues anyades a la vegada i compareu-les.