Pau Pinós: "Vaig ser el padrí d'honor d'un vi solidari amb la Núria Feliu"

Quina és la primera imatge que recordes on hi hagués vi?

— Sí, suposo que devia ser algun dinar o algun sopar familiar, perquè en aquest país i a tota la Mediterrània les celebracions es reguen amb vi. I si no, a l'hora de les postres, amb xampany. Sempre he dit xampany, però suposo que hauria de dir cava. Sigui el que sigui, els meus records són de la frase "posa una mica de xampany al nen", i llavors era normal sucar la neula al cava. Quan ets petit els glops de cava sempre acaben amb mala cara perquè no t'agrada, però amb el temps ja li agafes el gust.

Quan vas passar de fer mala cara a beure'n habitualment?

— Cap als vint-i-pocs sí que vaig començar a beure una mica més de vi i em va començar a agradar més, però fins llavors no m'agradava gaire. Però encara tenim el, diguem-ne, mal costum que quan bevem per oci o sortim a la nit no demanem vi, sinó més aviat un cubalibre o destil·lats. Potser la clau seria que a les discoteques t'oferissin vi. Però fins que no ho faci algú, no s'obrirà la veda. En canvi, el cava sí que s'estila més, potser. Allò que al reservat foten la fantasmada de demanar una ampolla de cava.

Ho has fet mai, això, tu?

— No, jo... Potser el contrari, però el fantasma no l'he fet gaire. A més, en aquests llocs em consta que el cava és caret. Sí que vaig anar un cop a una festa a la Costa Brava, a Roses, que es diu Champagne Party. La fan els diumenges d'estiu en un local que es diu El Pirata. I allà, si ets una persona una mica decent, no hi tornes, perquè només hi ha estrangers que compren ampolles de Moët Chandon i bàsicament les aboquen. Se les tiren per sobre, i fa mal als ulls i tot.

Ponts, antigament, havia estat una terra de vins. Com està el panorama paisatgístic avui dia?

— Ja no... Ponts, per la banda del riu, és horta, hi ha blat de moro, sobretot, i l'altra banda és blat. Però sí que hi ha alguna vinya allà a la zona més muntanyosa. De fet, a Ponts hi ha un xicot que es dedica al món del vi com a sommelier que és reconegut a tot Catalunya, es diu Jaume Gaspar. Jo no hi entenc gaire, però valoro molt que hi hagi gent que es dediqui a això, som un país mediterrani i molt productor de vi, fem vins molt bons!

Quins vins recomanaries?

— Et diria els del Castell d'Encús, de Raül Bobet. És molt atrevit, el que ha fet al Pallars. S'ha avançat als efectes del canvi climàtic i és dels primers a fer vins d'altura. I no sé si és la terra especial que hi ha allà, que és molt pedregosa, però els seus vins són molt bons. Tot això m'ho explicava Ramon Tremosa quan era conseller d'Empresa i voltava molt per tot el país, i recordo que em deia "en aquesta zona teva hi ha coses molt bones que encara s'han de descobrir". Per exemple, hi ha un altre vi molt bo que es diu Lo Purgatori. Però la veritat és que et recomanaria qualsevol vi de Costers del Segre, perquè és la meva terra.

Com és que et vas trobar amb Ramon Tremosa?

— Amb Ramon Tremosa tenim molt bona relació, però perquè la seva mare és del Pla d'Urgell i el seu pare també és de Ponent. I en algun acte ens havíem trobat i m'ho havia comentat, i a partir d'allà ens hi vam fer força. Sempre que ens veiem m'explica coses i jo també. Em cau molt bé, el Tremosa.

Has voltat per tot Catalunya fent actuacions musicals als pobles. Alguna vegada t'han ofert alguna ampolla de vi en acabar?

— I tant, i tant, moltes vegades. Perquè molts pobles d'aquests després em fan un regal, i moltes vegades és una ampolla de vi. I fins i tot una vegada vaig ser el padrí d'honor, juntament amb la Núria Feliu, de la fira del vi solidari de l'Hospital Sant Joan de Déu. És a dir, l'Hospital Sant Joan de Déu feia una campanya contra el càncer infantil i per recaptar fons va crear un vi solidari i va fer una fira al Mas Roig, al Priorat. Però també et diré que el vincle amb la música i el vi no són només les ampolles que et poden regalar, també tot el cançoner popular que hi ha vinculat al món del vi.

Com ara quines?

— El vi està molt present a la nostra cultura. Per això són les cançons, les dites, els refranys... "Val més un traguet de vi negre que tota l'aigua del Segre", per exemple. Hi ha una altra cançó que es diu Les rondes del vi, o també l'havanera Lola la tavernera, que en un moment diu "Corre, Lola, i et cantaré una cançó", i com aquestes, moltes més.

Si et diuen que pots fer una copa amb qui vulguis amb qui t'agradaria fer-la?

— Amb la Núria Feliu. Perquè era una dona amb qui tenia molt bona relació i, a més, l'admirava molt. Era trempada, no tenia mai un no per a ningú, voltava pertot arreu. Era la tieta de Catalunya, tot i que a ella no li agradava que l'hi diguessin, però sí que feia una mica aquest paper, i és un paper que a mi m'agrada molt.