El meu pare, als cinc anys, ens feia fer vi

Si vostès, lectors vinícoles, van seguint aquestes aventureres i epicúries pàgines, hauran llegit que molts dels artistes que hi surten, els que fan vi, han estat alumnes del Joan Asens. Avui, tenim aquí el mestre. Aquest pagès i poeta, com Verdaguer, un Dalí i un Josep Pla al mateix temps. Un fan de Daft Punk, que s’emociona trepitjant la vinya.

El vi que els proposo no el fa ell i el fa ell. El fa el seu fill, el Genís, i d’aquí el nom, i aquesta etiqueta, que s’aparta de les que tots vostès coneixen d’Orto Vins. “El meu pare –diu el Joan– ens feia fer vi. Als cinc anys ens va regalar una premsa. I jo, al meu fill, li faig fer vi des dels tres”. El vi que feia el nen Genís, que ara té vint anys, era vi de maduixa. D’un sol cep. És un raïm que no és agraït de menjar, sempre farà un vi rosat. I un dia, el nen va dir: “Vull fer un vi meu”. I el 2010 van plantar una vinya de picapoll negre. Aquesta vinya, que fa cinc-centes o mil ampolles, depenent de si ha plogut, és la que tenen a l’ampolla d’avui. Per això, el Genís va dir: “Posem-hi l’etiqueta de l’avi”, l’etiqueta que l’avi feia quan el nen Joan Asens feia vi.

El Joan va començar a treballar per a l’Álvaro Palacios. L’any 89 van fer la primera collita del Terrasses. Una collita, per cert, que era de vi de la cooperativa de Poboleda. Ell, el Joan, estava fent de professor a l’Escola d’Enologia de Falset. Ell i l’Álvaro es trobaven pels bars i d’allà en va sortir l’afinitat. Anaven molt, diuen, pel famós Cafè Mañé, de Falset, un bar musical preciosíssim, que ara està tancat i on se sentia pop britànic. Puc dir que he cantat Compuesta y sin novio amb Álvaro Palacios al seu celler (no diré què bevíem, perquè com Cervantes no me’n vull recordar). El Joan va compaginar la feina amb l’Álvaro amb l’escola fins a l’any 98. Llavors, ja feien més de 100.000 ampolles del Terrasses i va deixar l’ensenyament. El 93, per cert, va sortir el mític vi L’Ermita. 

Joan Asens en sap massa

L’any 2003, el pare del Joan va morir. “Som pagesos. El pare anava cada dia al camp. Vaig afrontar dur les terres, treballant amb l’Álvaro. Pensa que el pare havia sigut president de la cooperativa del Masroig durant 16 anys”. L’any 2000, allà, només la cooperativa de Capçanes embotellava. Ara, la cooperativa del Masroig és un puntal, admirat, en el món del vi de Catalunya. I va decidir fundar “Orto vins”. Avui és un celler punter, extraordinari. Comprin el que vulguin d’Orto vins, del preu que sigui. M’hi jugo un mugró que diran: “Sí!” No hauran tastat res igual. Tothom, en aquest món, sempre s’escoltarà el Joan Asens. En sap massa.

La idea del Joan és fer el que sempre s’ha fet allà on són. Abans, per exemple, els avis, els rebesavis, a casa tenien bocois (els en parlàvem la setmana passada, amb el vi del Xavi Nolla). El bocoi durava tota la vida. Per tant, ¿això què indica? Que cal fer vi en bota vella. El vi de bota vella traurà més fruita i menys estructura. Bé. Cap aquí va el món, ara! La Coma del Genís fermenta en botes obertes (obertes, eh?) de fusta. Aixafen el raïm i amb la mica de rapa el maceren durant un cicle lunar. 29 dies. Els microorganismes són a la pell, són els que ajuden els fenòmens –tan màgics– de la microbiologia. I van molt lligats a la lluna. En el sistema d’elaboració típic de la regió, el raïm –parlem de negres– sempre s’aixafava. Esclar, si un raïm negre no està ben madurat i l’aixafes, et donarà notes herbàcies, tanins... Amb el gra sencer, això no passa. Fixin-se, el Dominik, de l’admirat Terroir al Límit, cull les carinyenes molt aviat, perquè –intel·ligentment i sàvia– fermenta el gra sencer. Podem aixafar perquè som al Mediterrani. El vi és un aliment i a la pell hi ha gran part d’aquest aliment; els polifenols.  

Per cert, un dels vins del Joan Asens, Les Tallades de Cal Nicolau, acaba de ser reconegut com a Vi de Finca Qualificada per l’Incavi. Les mans del Joan Asens tornen or tot el que toquen. No se’l poden perdre.

Patrocinat per: