Històries (viscudes) de la Barcelona Wine Week

BarcelonaLes cares del món vinícola han desfilat per la Barcelona Wine Week, el saló de referència dels cellers a casa nostra. Això és el que ens han explicat.

René Barbier

L’enòleg és un savi del terrer. “No m’hi considero”, però és el títol del diàleg que va mantenir a l’àrea de tast de la fira Barcelona Wine Week juntament amb l’enginyer agrònom Felipe Blanco i la sommelier Ruth Troyano. Barbier té 72 anys i assegurava, un cop acabat el diàleg, que està jubilat, que ha deixat el relleu als seus tres fills (“el petit encara està estudiant”). Continua vivint “al millor lloc possible del món, a Clos Mogador”, però no porta l’elaboració dels vins de casa. “Només m’encarrego d’un vi, que és el que faig amb uns amics, a la DO Montsant, i que porta per nom Espectacle. Tant l’un com els altres són vins de terrer, perquè compleixen els quatre requisits que, segons Barbier, han de tenir: 1) es fan en una terra concreta 2) l’aigua hi té un paper protagonista 3) interactua amb una biodiversitat única 4) les mans que se’n cuiden són essencials.

Sara Pérez

L’enòloga va protagonitzar el diàleg “Sòls tan singulars com indomables” amb les enòlogues Esmeralda García i Cristina Yagüe. Explicava, abans de començar, que li havien comentat que la fira especialitzada havia millorat la manera de difondre els vins de casa nostra. Fa tres anys que estan sols en una fira especialitzada, sense haver de compartir estands amb altres sectors (com era abans). Malgrat això, “la veig molt lluny de la vinya, de l’expressió autèntica del vi”, sostenia. Amb les opinions clares, s’afanyava per assegurar-se que els seus vins, que els havia de fer tastar, estiguessin a la temperatura correcta. És com ho fa tot, l'enòloga Sara Pérez, amb destresa, coratge i intel·ligència. 

Tomàs Abellan

El cuiner s’ha encarregat del dinar del segon dia del saló. Amb alguns dels plats del seu Bar Alegria, Abellan servia el biquini de la seva infància, ensaladilla russa, tàrtar de tomàquet, carxofes amb romesco i mandonguilles de pollastre amb puré de xirivia. De postres, cremós de xocolata amb pa amb oli d’oliva extra verge i sal. Mentre parlava amb els que li demanàvem els al·lèrgens dels plats, les dues cues per comprar els tiquets de beguda i menjar feien giragonses.

Mentrestant, el cuiner comentava que estava content per la bona rebuda que li havien fet a la fira. “He triat per avui els plats més canalla”, deia. Al Bar Alegria, la carta està pensada per poder-hi anar a menjar cada dia. “Em preocupo per la cuina que es digereix bé, sense fregits”, deia Abellan, que confessava que la seva intolerància a la lactosa i al gluten fa que tingui una mirada inclusiva de la cuina. 

Ferran Centelles

El sommelier va conduir el tast dedicat als vins de finca qualificada. Ras i curt: el tast  “de 10 dels millors vins de Catalunya”, com deia Centelles. Tocava beure cada vi en tres minuts en “el tast que es considerava inèdit perquè mai no s’havia reunit deu dels catorze vins de finca qualificada”, que és la màxima distinció dels vins de casa nostra. En paraules de la directora general de l’Incavi, Alba Balcells, “són els vins capdavanters”, que es fan en un país que conrea la vinya fa mil anys. Els vins top ten, com es coneixen popularment, són “els vins que reflecteixen la identitat d’un territori, i reconeixen la persona, la vinya i el treball respectuós amb la biodiversitat”. Els qui érem al tast expressàvem l’emoció per beure’ls davant de les persones que els elaboren, que anaven relatant el paisatge, la història familiar. Un privilegi. El tast va acabar a l’hora exacta, amb un concurs en què es feien preguntes sobre les explicacions del tast. El premi era fer-se una foto amb tots els elaboradors.

Albert Costa

En el tast, l’enòleg, del celler Vall Llach (DOQ Priorat), va explicar la singularitat de la vinya Mas de la Rosa, una vinya que històricament havien treballat les dones de la comarca amb tota la dificultat que comporten les vinyes de la DOQ Priorat. “Si no ho haguessin fet, potser nosaltres no seríem aquí”, deia. Justament sobre el vi El Mas de la Rosa 2021, el vi de la finca qualificada del celler Vall Llach, l’enòleg René Barbier afirmava que és “de gran sensibilitat”, fet amb unes vinyes en una muntanya que està dividida en dues parts. Una, conreada per Vall Llach. L’altra, per Família Torres. “Amb els vins de finca qualificada per fi comencem a parlar de la raça dels nostres vins, de l’ADN”, deia Barbier, que afegia que una vegada que s’ha aconseguit, “el canvi climàtic” podria espatllar-ho tot.