La tria de l'Empar

Una garnatxa blanca italocatalana: la joia vibrant i salina de la Terra Alta

Aquest vi reacciona de manera màgica amb el clima i el sòl mediterrani

2 min
La garnatxa blanca de Bernaví.
  • Varietat: Garnatxa blanca
  • DO Terra Alta
  • Anyada 2023
  • Productor: Bernaví
  • Per prendre sol, tot escoltant Boogie with Stu, de Led Zeppelin (sonoritats vibrants de rock, brillants, però gens brutes), tot llegint Si una nit d’hivern un viatger, d’Italo Calvino.

Avui, una joia. No és el primer cop que anem a la Terra Alta, ni és el primer cop que parlem d’una garnatxa blanca. La Bernaví 2023 és l’expressió màxima del terroir i al mateix temps la màxima potència de la varietat. Una garnatxassa que reacciona de manera màgica amb el clima i el sòl, que és un sòl –en diem així– de panal, el sòl típic del nord de la Terra Alta. Un sòl mediterrani, que suporta insolació i poca pluja.

Si la garnatxa d’avui té un tret, una distinció, una alegria i una honestedat és que és mediterrània pel cos, pel greix. Alguns dels vins blancs que més m’emocionen tenen un punt salí, els noto a la part de la sal de la llengua, però aquest ho té tot. Salinitat, sí, greix, també. Juguin a menjar una anxova (comprenent-la). Mirin on, de la llengua, hi ha electricitat. Aquest vi fa el mateix. Catorze graus i mig d’alcohol, que no és poca cosa. Però que fresc i que rodó. No es noten.

La Rut Fullat, de Reus, i el Marco i el Gino Bernava es coneixen un dia. Ells dos, germans, són italians. Però arriben a la Terra Alta, a la tel·lúrica, a la cinematogràfica, a la –per sort– desconeguda Vilalba dels Arcs, i se n’enamoren. Tots tres volen donar valor al territori, però també explorar. Veure què es pot fer. No volen fer només “el que és típic i tòpic”. Comencen a treballar amb el morenillo (en aquesta secció alegre els n’hem parlat). Joan Arrufí, conegut a tot arreu com el Papeles, que va ser president de la DO i que té l’immens talent de fer vins al seu celler, Altavins, els va engrescar. El morenillo no va ser legal a la DO fins fa poc. Poca gent com el Joan Arrufí és tan sensible amb el territori. Van plantar morenillo el 2009 i la primera anyada va ser el 2012.

Apareix el fonoll

 “Com a italià –diu en Marco–, i si parlem de blancs, estimo molt la zona del Trentino. Si parlem de negres, m’encanta la Valpolicella, però estimo, bojament, Catalunya i la Terra Alta”. I sentint-lo ric, perquè amb la Trini Gilbert i la Rosa Rodon, del suplement Mengem, hem fet el nivell dos del curs Wset (suposo que ens encantaria ser cambreres de vins...) i la Valpolicella ens va sortir a l’examen.

En molts vins blancs (oi, Rosa i Trini?) hi surten notes tropicals, pels llevats estranys. En aquest vi els llevats són neutres, i, per tant, hi ha una cosa molt típica de la garnatxa terraltina: el fonoll.

La Ruth, en Marco i en Gino són família i fan un vi expressiu i gastronòmic que us farà vibrar. Fiqueu, fiqueu, fiqueu el nas dins la copa i ensumeu com bojos. Penseu que aquest vi pot produir molta bogeria amb un plat de bacallà. Adoro la sal. És el meu salari. Bacallà amb ametlles, per favor, i aquest Bernaví, a Vilalba dels Arcs, omplint el cos de fonoll, d’alegria, de seriositat, de màgia.

Tens ganes de tastar-lo?

Si tens curiositat per tastar el vi recomanat, compra'l aquí o bé adquireix el 'pack' de juny amb un 15% de descompte.

La garnatxa blanca de Bernaví.
Patrocinat per:
stats