Eloi Vila: "Quan no sé què fer, escalivo amb una copeta de cava"

A l'entrevista que vas fer amb l'Albert Om explicaves que et fa molt content compartir l'afició del cava amb la teva filla gran. Què representen per tu els brindis que fas amb ella?

— És una transmissió generacional, un cordó umbilical de cultura que ens uneix a tots. Tinc la sort que a l'Ona, la filla gran, li agrada, perquè no és fàcil que agradi d'entrada. Quan brindem sempre tenim l'expressió "cava per tot beure" que vol dir que sempre hi és present i no només les postres. A més a casa, quan alcem la copa per brindar sempre mirem els ulls i es genera aquesta comunicació d'allò que no dius, però que saps que som feliços perquè estem junts. Per mi és important mirar als ulls de qui brinda. És una imatge de connexió. Nosaltres, si algú no mira als ulls, ens aturem i diem "ep!, s'ha de mirar als ulls".

Quin vincle té la teva família amb el cava perquè ho consideris "un cordó umbilical"?

— El cava ha format part de la meva vida des de petit, no vol dir que begués des de petit, sinó que ha format part de la tradició familiar. La meva mare era de Sant Sadurní d'Anoia, i els seus pares també. El meu avi feia cava, i havia treballat en moltes de les empreses d'allà, com Recaredo. Fins i tot feia cava a casa i tenien una vinya que quan van fer l'autopista la van expropiar. Però malgrat que el cava ha sobreviscut a la transmissió familiar, el meu avi es va morir quan jo era petit i no vaig poder compartir tot el procés d'elaboració. Per això m'he quedat sense conèixer com es fa el cava; i em sap greu, perquè hauria pogut tenir la possibilitat i m'hauria encantat conèixer tot el que està relacionat amb la vinya, més enllà del producte final. Penso que forma part de la nostra cultura.

De jove vas treballar uns anys en un planter. Amb el que vas aprendre no t'has plantejat mai reprendre l'ofici del teu avi?

— Vaig aprendre a podar o a fer esqueixos, no gaire cosa més. Però sí, alguna vegada m'he plantejat elaborar alguna cosa relacionada amb el menjar o el beure, però no tinc el coneixement per fer-ho. Per exemple, m'he plantejat moltes vegades, dedicar unes hores del dia, professionalment, a desbrossar. Soc diabètic, necessito una feina física. L'ideal seria al matí desbrossar i a la tarda fer de periodista. Però la realitat del dia a dia no m'ho permet. Dins d'aquest àmbit també m'agradaria molt saber elaborar vi. No tinc la possibilitat de recuperar vinyes ancestrals de casa, però m'hi he introduït a través d'un amic que es diu Cesc Garsot, que és un fotògraf molt bo que fa fotografies de l'entorn del vi. Sempre que puc m'escapo amb ell per anar a les vinyes. M'adono que quan passo pel Penedès noto que hi ha alguna cosa que m'hi estira, encara que no hi hagi viscut mai.

A banda del vi escumós, el vi tranquil és una cosa que també t'atrau?

— Sí, el vi m'agrada. I cada vegada m'agrada més... Abans bevia més vi negre o cava. Però últimament m'atrau molt un tipus de vi blanc. Jo no hi entenc gaire, però els descriuria com vins blancs de grau, sobretot els que són de la zona de la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Priorat. Són aquests blancs que semblen negres pel cos que tenen.

En recomanaries algun en concret?

— A casa sempre tinc el Boscana, de Costes del Segre, que és un vi que funciona superbé i que a més té un preu que pots pagar pel dia a dia, deu valdre al voltant de 7 euros. Ara, també m'agrada molt anar al celler i agafar vi a granel. Agafo un Penedès o Priorat d'aquests de tota la vida. És una cosa que faig habitualment.

Com a amant de la cuina que ets, també introdueixes el vi a les teves receptes?

— I tant! Sobretot utilitzo vi ranci. Jo cuino molt, m'agrada molt cuinar. De fet, quan no sé què fer escalivo amb una copeta de cava. I si no és amb vi ranci, també hi poso de tant en tant una garnatxa de l'Empordà... Que tingui el punt dolç. Al final és una cosa d'estar a casa. Si hi ets, cuines, si no hi ets, no cuines. I per mi cuinar és passar una estona de qualitat a casa. Ah, i una altra cosa que faig des de fa molts anys és la ratafia. I ara s'ha posat de moda. No m'agrada especialment beure'n, però m'agrada fer-la perquè vol dir anar a buscar les herbes i allà a Sant Esteve de Palau Tordera organitzem una excursió al juny per recollir-les.