Per què és difícil resistir-se a les patates xips?

El cuiner Miguel Sánchez Romera, format en neurociències com a metge neuròleg, acaba de publicar el llibre "Alimenta bien tu cerebro: cómo tener un cerebro en plena forma durante muchos años" a l'editorial Libros Cúpula. En un dels capítols aborda les estratègies de la indústria alimentària perquè els seus productes es consumeixin.

L'exemple que Sánchez Romera analitza és el de les patates xips, que "tant poden ser un aperitiu com un contrafort o poden formar part d'un primer plat o un entrant, i fins i tot en alguns casos extrems es consumeixen amb una freqüència gens recomanable per a la salut física i la del cervell", escriu el cuiner.

Sigui com sigui, el cuiner descriu punt per punt per què és tan difícil resistir-s'hi:

1) Són fàcils de menjar. N'hi ha prou amb obrir-ne la bossa.

2) Són econòmiques.

3) S'adapten molt fàcilment a diverses formes modernes de menjar al món.

4) Tenen un gust transversal, pràcticament universal i fàcil de trobar.

5) Les patates xips contenen tots els gustos bàsics: salat, dolç, àcid, amarg i umami.

5) La seva forma i el seu minso gruix aconsegueixen una adaptació a la llengua que fa que el seu sabor es percebi d'una forma completa i ràpida.

5) Mastegar-les és molt senzill.

6) El seu sabor dura tan poc temps que obliga a repetir quasi compulsivament l'acció.

7) Proporcionen una energia buida, que aconsegueix enganyar el cervell.

8) És un aliment socialmente compartible, característica que li afegeix un plus de satisfacció. S'associa amb una forma de comunicació amb altres persones.

9) El fet que no les considere un plat complet convida a menjar-les en qualsevol moment del dia.

10) La seva versatilitat a l'hora d'associar-les amb begudes o altres aliments fa que siguin de multiconsum.

11) El consumidor no té edat. Tant l'edat com el sabor són transversals.

12) La forma de presentació en bossa, i no en plat, comporta una pèrdua de control sobre la quantitat que en mengem.

En resum, "darrere d'un sabor amb capacitat addictiva hi ha molta gent treballant-hi perquè sigui possible", escriu el cuiner metge. I conclou: "no estic en contra de ningú però sí d'aquella persona que és conscient i coneixedora que hi ha aliments dolents, i que cal reduir-ne la ingesta, i alhora és capaç de consumir-ne i contribuir que la resta facin el mateix".