"És només aigua, i està neta"… Per què no és bona idea reutilitzar una ampolla de plàstic

És una imatge repetida milers de vegades cada dia. Al gimnàs, a la facultat, a l' oficina… molta gent fa servir les fonts d'aigua per tal d'estalviar-se el preu d'una ampolla d'aigua mineral. Però, per una qüestió de comoditat, no hi van a beure cada vegada, a la font, sinó que fan servir una ampolla de plàstic buida i l'omplen. Un cop buida, l'omplen de nou. Una vegada i una altra. És una pràctica molt habitual però, segons els científics, molt poc recomanable. Per què?

"És només aigua, i l'ampolla està neta perquè només ha contingut aigua". És el que pensem quan, un cop acabada l'aigua, la tornem a omplir a la font. L'ampolla és transparent, no s'hi veu res d'estrany, només hi bevem nosaltres, no hi hem posat res més que aigua… quin problema hi pot haver? Doncs, a grans trets, dos. El primer és que el contacte prolongat amb els dits i amb els llavis incrementa la probabilitat que entrin bacteris a l'interior de l'ampolla. El segon és que el plàstic de les ampolles s'acaba desgastant, alliberant components químics i afavorint el desenvolupament de microorganismes. Ras i curt: reomplir una ampolla amb aigua pot semblar una pràctica innòcua i perfectament normal, però presenta un risc per a la salut.

Tipus de plàstics

El primer que cal tenir en compte és que d'ampolles de plàstic n'hi ha de molts tipus: PET, HDPE, LDPE, PVC, BPA… En algun lloc de l'etiqueta o de la mateixa ampolla (generalment al cul) hi ha de constar el material, distingit per les seves sigles i per un número. La immensa majoria de les ampolles d'aigua que es venen al mercat català estan fabricades amb politereftalat d'etilè, fet que es distingeix amb la denominació ' PET 1' encerclada pel símbol de reciclatge. Transparent, lleuger, impermeable, resistent, protector del contingut, reciclable… El PET té molts avantatges i domina de forma clara el mercat de l'aigua envasada, fa anys limitat al vidre. Però, tot i les seves virtuts, comporta riscos, perquè no va ser concebut per a la seva reutilització. Reciclable, sí; reutilitzable, no.

El risc número 1 l'aportem nosaltres. Cada cop que bevem agafem l'ampolla amb les mans i, òbviament, els nostres llavis entren en contacte amb l' obertura. Són contactes que fan que els bacteris que portem a sobre, o amb els quals acabem d'entrar en contacte a qualsevol superfície, trobin una via d'accés cap a l'interior de l'ampolla, on s'agafen a petites fissures. La boca de l'ampolla és, òbviament, el lloc on es concentren més bacteris.

Si només fem servir l''ampolla una vegada el risc d'infecció és baix. Hi és, sobretot si no tenim les mans netes i toquem la boca de l'ampolla sense adonar-nos-en, però limitat. Però si la reutilitzem el nombre de bacteris creix de forma sostinguda, incrementant el risc d'infecció. Potser creiem que, si un cop buida la tornem a omplir amb aigua nova, això equival a netejar-la. Però no és cert, perquè el plàstic es deteriora amb el temps i acaba facilitant l'adhesió de microorganismes. Per molt resistent que sigui el PET no és completament invulnerable a factors com la temperatura o la llum.

Rentar: solució i problema

Arran d'un estudi fet en una escola del Canadà —que va demostrar que el nombre de bacteris presents en les ampolles d'aigua reutilitzades és tan elevat que supera els nivells acceptables per a l'aigua potable—, les autoritats sanitàries van recomanar a tots els que reomplin ampolles que, abans de fer-ho, les rentin bé. Bé vol dir amb aigua tèbia —però no calenta, que fa que part del compost químic amb què està elaborada l'ampolla s'acabi desprenent i vagi a parar a l'aigua— i una mica de sabó suau. El problema és que rentar l'ampolla ajuda a destruir els bacteris però crea problemes nous, ja que acaba per fer malbé l'estructura de l'ampolla, provocant l'alliberament de components químics. Alhora, aquests danys en l'estructura de l'ampolla no fan més que incrementar la possibilitat que s'hi adhereixin nous bacteris. Un autèntic cercle viciós totalment invisible als nostres ulls: a simple vista, l'ampolla es veu bé i neta.

Components polèmics

Neta a simple vista però plena de components nocius, sobretot bisfenol A, un component que es fa servir en l'elaboració del plàstic. Segons la Unió Europea és perfectament segur, però no tothom hi està d'acord. Als Estats Units està prohibit el seu ús en l'elaboració de biberons. Diversos estudis han vinculat el bisfenol A a tota mena de malalties, des de la depressió fins al càncer, passant per l' asma o la baixa qualitat de l' esperma. Altres estudis afirmen que el plàstic reutilitzat allibera DEHP, un component químic molt habitual però igualment vinculat a diverses malalties. No hi ha estudis concloents, però la controvèrsia hi és.

Alternatives

Vol dir això que cal comprar una ampolla d'aigua cada vegada? Òbviament sí si el que volem és aigua mineral. Si no és així (una opció perfectament viable al nostre país, on l'aigua de l'aixeta ha passat tots els controls i és de qualitat), hem de saber que els experts insisteixen que el millor és evitar la reutilització d'ampolles de plàstic. Els estudis assenyalen, però, tres excepcions que sí que són segures: HDPE, LDPE i PP, tres tipologies que es distingeixen, respectivament, amb els números 2, 4 i 5. Si el que vols és reutilitzar l'ampolla, assegura't que està feta d'un d'aquests materials. T'hi hauràs d'esforçar, perquè la pràctica totalitat de marques d'aigua del nostre país fan servir PET 1 a l'hora d'envasar-la. I, atenció, perquè això també inclou la majoria d'ampolles transparents que es fan servir per dur a les bicicletes, per exemple.

Més enllà del plàstic, hi ha dues alternatives perfectament segures: el vidre (adequat per fer-lo servir a casa o a l'oficina) i l' acer inoxidable (per a l'escola o el gimnàs). Ara bé, també en aquests casos cal rentar les ampolles de forma regular i deixar-les eixugar bé abans de tornar-les a omplir. A diferència del plàstic, aquests materials no es deterioren i no alliberen components químics, però cal rentar-los per destruir els bacteris que, inevitablement, acabaran entrant al seu interior quan les fem servir.