L'alimentació mediterrània s’ha convertit en una teoria bonica i no en una pràctica diària. Ho asseguren els nutricionistes Martina Ferrer i David Gasol, que consideren que si se seguís no hi hauria els índexs alarmants d’obesitat infantil i adulta que hi ha al país.

I és així mentre proliferen els estudis científics constants, que asseguren que és el tipus d’alimentació que ajuda a viure més anys, perquè està relacionada amb un 25% menys de risc de mort prematura entre la població a partir de 65 anys. A més, seguir l’alimentació mediterrània també ajuda a tenir una bona salut cardíaca, òssia i cerebral. Un dels últims estudis l’ha publicat The British Journal of Nutrition.

Què ha passat, doncs? “La població ha oblidat menjar verdura als àpats principals i, per contra, ha augmentat la ingesta de carn processada, els embotits i els productes lactis”, opina el nutricionista David Gasol, que sosté: “Tenim molta feina a fer perquè es recuperi l’alimentació dels nostres avantpassats”.

El menjar que se seguia a la conca mediterrània consistia en cereals de gra integral, llegums, verdura (3 cops al dia), peix blau, oli d’oliva, proteïnes vegetals i fruita seca. “Res de farines refinades, ni embotits, ni tanta quantitat de lactis”, opina el nutricionista.

Per la seva banda, la nutricionista Martina Ferrer recorda que la dieta mediterrània és beneficiosa perquè és “rica en antioxidants, que tenen un efecte antienvelliment”. Per tant, “només per aquest fet ja és recomanable per a la gent gran”. A més, també “aporta greixos saludables amb acció antiinflamatòria”.

Una altra característica de l'alimentació mediterrània és que els àpats “no són solitaris, sinó que té molt en compte el fet de menjar i compartir amb altres persones”, diu la nutricionista Ferrer.

Dit això, "¿qui menja avui diàriament verdures variades de temporada i peix blau?", es pregunta retòricament Ferrer. En canvi, “d’oli d’oliva, certament, se'n fa servir, però perquè sigui beneficiós ha de ser verge extra”, conclou la nutricionista.