La compra de productes d’impuls al súper és la culpable de la mala alimentació?

Al Regne Unit alguns supermercats han començat a allunyar els dolços de la caixa registradora, pressionats per l'augment de l’obesitat infantil. I també per estudis que asseguren que aquests aliments porqueria entren a les llars per la seva bona exposició. Si no fossin tan visibles, la gent no els compraria, com informa 'The Guardian 'basant-se en un estudi publicat al diari 'Plos Medicine'.

Els productes de vendes per impuls al supermercat són els xiclets, caramels, xocolatines i també llanternes, piles, antimosquits... Acostumen a tenir un preu baix (entre 1 o 2 €) i estan situats al costat de les caixes registradores. Així que mentre es fa cua es van mirant, i, amb poc temps i sense tenir-los a la llista, s’inclouen al cistell.

En l’estudi, la investigadora de la Universitat de Cambridge Katrine Ejlerskov indica que els supermercats poden influir positivament, amb una acció com eliminar els dolços de prop de les caixes registradores, en el tipus de compres dels clients. “És una intervenció senzilla”, continua explicant Ejlerskov, de les moltes que es poden aplicar a favor de l’alimentació saludable.

L’estudi, fet a partir de dades de més de 30.000 llars del Regne durant 24 mesos, va demostrar que si el client no compra aquell dolç, impulsiu, deixa d’adquirir-lo perquè, al seu cistell habitual de la compra, no hi torna, com va comprovar la investigació fent-ne el seguiment un any després que els supermercats retiressin aquells aliments impulsius.

Seguint aquest fil, la dietista-nutricionista Martina Ferrer sosté que “els productes que s’adquireixen per impuls i inconscientment tenen relació amb la mala alimentació”. Ara bé, “no som conscients quan l’agafem que serà així”, afegeix Ferrer.

A Esade, el professor expert en màrqueting Carlos Torrecillas afirma que els productes d’impuls estan situats al costat de les caixes registradores perquè se sap que el consumidor acostuma a fer una despesa de referència habitual en un supermercat. “El 90% dels consumidors tenen un sou fix, i saben quin import destinen a la llum, al telèfon, a l’aigua i també al súper”, explica. Llavors, quan estan pagant a la caixa registradora, si veuen que no arriben a la xifra referent habitual, afegeixen aquell producte impulsiu, “que pensen que els anirà bé en algun moment, però que en generalment és per emmagatzemar-ne a casa”, diu Torrecillas.

En canvi, si el tiquet de la compra arriba a la xifra habitual, “serà temps d’eliminar aquell aliment o producte impulsiu, perquè s’havia agafat allà mateix”, continua explicant el professor d’Esade.

Per acabar, Torrecillas admet que majoritàriament són dolços els productes impulsius però opina que “és forçat relacionar aquestes compres amb l’obesitat”.