Ni carn, ni peix: ‘reducetarià’

BarcelonaMenys carn i menys peix és el plantejament principal del moviment reducetarià, que des dels Estats Units proposa basar l’alimentació en productes d’origen vegetal tant per la salut com pel bé del planeta i el benestar dels animals, tres motius que han convençut molta gent que ha fet un canvi important en la seva dieta. Segons el cofundador del moviment reducetarian Brian Kateman, tot va començar el 2014 als Estats Units, i actualment el moviment té “milions de seguidors de tot el món, que s’identifiquen com a reducetarians”, i les seves previsions són que vagi a més. “Cada cop la gent està retallant més els productes d’origen animal per millorar la seva salut, el medi ambient i les vides dels animals”, explica. Al seu parer, “no hi ha dubte que una de les millors coses que es poden fer per mitigar el canvi climàtic, pal·liar la pèrdua de biodiversitat i conservar els recursos naturals és menjar menys carn”, perquè si mengem menys carn es reduirà l’elevat cost mediambiental de la indústria càrnica i si mengem més vegetals n’augmentarà l’oferta i la diversitat al mercat.

En realitat, Kateman està convençut que molta gent és reducetariana sense saber-ho: “No necessites identificar-te com a reducetarià per ser-ne un!”, destaca. I malgrat que és un moviment nascut fa quatre anys, hi ha molta gent que ja ho era abans que s’inventés el nom, i segons el seu creador el moviment no s’atura. “Estem organitzant una cimera a Los Angeles i preparant un llibre de receptes i també un documental”, explica.

A l’Estat, també

¿I com es visibilitza tot això a casa nostra? A l’estat espanyol hi ha una iniciativa similar a favor de la reducció dels productes d’origen animal en la dieta que ve de la mà de l’organització internacional ProVeg, que lluita per la conscienciació alimentària i també té representació al Regne Unit, els Països Baixos, Alemanya i Polònia. La portaveu de ProVeg Espanya, Cristina Rodrigo, explica que a la seva entitat coneixen bé el moviment nord-americà. “Com nosaltres, busquen reduir el consum de productes animals a nivell global”, diu.

La seva fita concreta és reduir a la meitat el consum d’aliments d’origen animal el 2040. Des de l’entitat celebren “qualsevol pas” cap a una alimentació vegetal, fins i tot per part de les persones que tot i que no es vegin capaces d’alimentar-se només de productes d’origen vegetal intenten dur una dieta tan vegetal com poden. Rodrigo apunta que l’alimentació sense productes d’origen animal és saludable en qualsevol etapa de la vida i assegura que això ve avalat per organitzacions com l’Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica. “L’OMS assenyala la carn processada com a cancerígena, en desaconsella el consum i recomana no menjar-ne més de 25 quilos a l’any”, diu Rodrigo, que recorda que a l’Estat això no es compleix, ja que se’n consumeix el doble.

Pel que fa a la falta de nutrients de les dietes verdes, assegura que no hi ha cap perill en una dieta sense carn i peix, i per tant sense les vitamines i proteïnes que tenen aquests productes. “Les proteïnes estan formades per aminoàcids presents en molts aliments vegetals, com llegums, fruites seques i algunes llavors”, explica. No obstant, reconeix la necessitat de prendre suplements de vitamina B12 en les dietes completament d’origen vegetal. Assegura que “la resta de necessitats queden cobertes” i defensa que aquesta dieta no només es pot seguir sempre, sinó que “pot millorar la salut”. Un estudi recent de l’Escola de Salut Pública de l’Imperial College de Londres apuntava que les persones que mengen 100% vegetal tenen menys risc de patir malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars. “Tots els metges i nutricionistes haurien de prescriure menjar menys productes animals”, diu Rodrigo, que subratlla l’elevat cost que tenen per al sistema sanitari les malalties cardiovasculars i l’obesitat derivades de l’alimentació.

La dieta mediterrània

El professor de nutrició de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Jordi Salas, que assisteix regularment a congressos internacionals on es parla d’aquestes dietes anomenades plantbased (basades en aliments d’origen vegetal), assegura que en aquests fòrums s’assenyala la dieta mediterrània i la dieta dash (amb poc sodi, pensada per reduir la hipertensió) com a dietes més saludables. “Les dues estan molt relacionades amb la reducció de les malalties cardiovasculars i el càncer”, explica aquest professor. Salas defensa les bondats de la dieta mediterrània, però en la seva versió “dels anys 60”, no l’actual”. Concretament, al·ludeix a una dieta molt rica en vegetals, ben farcida de fruites, verdures, llegums i oli d’oliva, a més a més de “no gaire rica en làctics, pobra en carns i especialment pobra en carn vermella”, però amb un component de peix, detalla. Per a ell, el consum de carn i peix no té llindars concrets, sinó que el que hi ha són patrons dietètics associats a més o menys malalties. “Tenim claríssim que la dieta mediterrània i la vegetariana tenen uns beneficis importants per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, la diabetis i altres alteracions metabòliques. No podem parlar de quantitats de carn o peix, sinó de patrons dietètics saludables, i el mediterrani és un d’ells”, resumeix.

Per a Salas, ser completament vegetarià, amb llet i ous a la dieta, no genera cap problema, i té com a resultats menys pes, menys colesterol i menys risc de tenir diabetis. Pel que fa a la dieta vegana, que renuncia a qualsevol producte d’origen animal, considera que “és aconsellable que en faci el seguiment un expert” per garantir que no hi hagi deficiències nutricionals. Salas diu que l’òptim és el patró mediterrani: “Tenim molta evidència científica que s’associa a menys risc cardiovascular, i en les dietes veganes tenim menys evidències”. Sigui com sigui, afirma rotund: “Tots els que ens dediquem a la investigació en nutrició pensem que l’excés de carn i processats de carn i productes processats hauria de reduir-se al màxim”, sintetitza. En la mateixa línia que els reducetarians.

Una decisió amb impacte mediambiental

La producció de carn té un elevat impacte mediambiental: la portaveu de ProVeg, Cristina Rodrigo, ho té clar: “No és qüestió de creença, sinó de fets”, ja que assegura que la ramaderia industrial emet el 14,5% dels gasos d’efecte hivernacle, més que tot el sector del transport a nivell mundial, segons dades de la FAO. Recorda que aquesta entitat fa anys que assenyala la necessitat d’adoptar una alimentació més vegetal i reduir el consum de productes animals. “Una de les accions més potents que podem fer a nivell individual per frenar el canvi climàtic és reduir o eliminar el consum d’aquests productes”, diu Rodrigo, que detalla que adoptant una alimentació 100% vegetal es pot reduir la petjada de carboni relacionada amb la dieta personal al voltant d’un 40%.

La celebració del Dia Sense Carn

El dia 20 de març se celebra anualment el Meat Out Day, una diada molt arrelada als Estats Units des del 1985 que proposa el veganisme almenys per un dia, i celebra que aquesta pràctica aconsegueix estalviar quasi 4.000 milions de litres d’aigua, evitar la mort de milers d’animals de granja i també la desforestació.