Podem combatre el fred menjant determinades viandes? ¿Hi ha aliments que escalfen? La resposta depèn de la font consultada. Un corrent nutricional aposta per l’existència d’aliments termogènics, és a dir, que ajuden a apujar la temperatura corporal perquè acceleren el metabolisme. Per contra, hi ha una altra teoria que sosté que la ciència no ha demostrat mai que hi hagi aliments freds i calents. “No hi ha cap evidència científica, només sensacions”, argumenta sobre això Jordi Salas-Salvadó, professor de nutrició de la Universitat Rovira i Virgili.

Dins del corrent que creu que els aliments sí que contribueixen a apujar o abaixar la temperatura corporal hi ha la metge i nutricionista Maria José Martínez Obiols. Per a ella, la canyella, la cúrcuma, el te verd, el gingebre, el pebre, el xili i tots els picants en general “generen energia en forma de calor” en ser ingerits. La doctora afegeix que les verdures de temporada també escalfen: “En forma de cremes, de brous o de sopes, van bé a l’hivern perquè augmenten la temperatura corporal de manera immediata”. A més, “les sopes hidraten i actuen com a mucolítics”.

La dietista-nutricionista Carla Zaplana també defensa que hi ha aliments que escalfen. Ella, que coneix l’hostilitat meteorològica de primera mà (viu a Boston, on freqüentment a l’hivern s’arriba als -14ºC), recomana ingerir “aliments densos” els dies freds. Quan diu “densos” es refereix a viandes riques en proteïnes i amb “energia de la terra”, com seria el cas de les arrels i els tubercles, que ajuden “a mantenir actiu el foc del nostre cos”. Tal com apunta Zaplana, els alvocats, la fruita seca i les llavors, els moniatos, les patates, les carbasses, les remolatxes i les pastanagues són grans aliats per lluitar contra el fred. També els cereals integrals i els llegums.

A més, la dietista-nutricionista recomana preparar els aliments al vapor i bullits perquè així “se’ls fica la calor a dins”. I entre les sopes més indicades per als dies freds, Zaplana esmenta la de miso, que, a més, ajuda a prevenir refredats i grips.

Al forn o a la brasa, millor

Mentrestant, a Barcelona, la dietista Martina Ferrer Rosell declara que les verdures, per definició, no escalfen, sinó que és la manera com les cuinem el que aconsegueix aquest efecte. “La cocció al forn és molt indicada per als dies de fred. D’aquí que un dels plats ideals per a aquests dies sigui la carbassa al forn amb ceba i xampinyons”.

Segons Ferrer, l’estómac és com “una mena d’olla”: “És l’òrgan que ha d’escalfar la resta del cos. Els aliments freds l’apaguen de manera que no pot fer la digestió correctament i per això perdem calor”.

Per la seva banda, el nutricionista David Gasol reprèn el fil de les coccions que escalfen el cos afirmant: “Les que més escalfen, de més a menys, són la barbacoa-brasa, el forn, les papillotes al forn, l’olla a pressió, el fregit, els estofats llargs amb oli, els estofats llargs amb aigua, la planxa, els bullits, els vapors, els saltejats curts o els escaldats”. Dit amb altres paraules, a l’hivern, l’essencial “és aportar als aliments coccions llargues, i reduir sobretot tot el que refreda l’organisme, com la fruita i la verdura crua, l’alcohol o els gelats”. “En dies de molt fred, és aconsellable menjar la fruita cuinada, al forn, al vapor, a la planxa o en compotes”, remarca Gasol.

Creença indemostrable

Malgrat totes aquestes recomanacions, el professor de nutrició Jordi Salas-Salvadó sosté que la ciència no ha demostrat mai que hi hagi aliments calents i freds. Tal com detalla Salas-Salvadó, aquesta dubtosa creença es remunta a l’època d’Hipòcrates: “La medicina hipocràtica va atribuir a cada aliment un element de la natura: aigua, terra, foc i aire”. A partir d’aquesta premissa, hipòcrates assegurava que cadascun dels elements anava bé per a un temperament concret: colèric, fleumàtic, melancòlic o sanguini. Així, una criatura, de cos calent per definició, havia de menjar aliments freds, mentre que un vell, de cos fred, havia de contrarestar-ho amb aliments calents. “Malgrat que aquestes idees hipocràtiques es van estendre durant l’edat mitjana, no hi ha cap evidència que els aliments escalfin o refredin”, diu el professor.

Segons Salas-Salvadó, és el mateix cos el que produeix escalfor quan metabolitza els aliments absorbits (siguin els que siguin). “Una altra qüestió és que hi hagi creences com que beure líquids calents va bé per combatre la calor, com fan els àrabs al desert”. O sensacions, “com la que ens fa pensar que, quan fa fred, ens sentirem millor si mengem una sopa calenta”, assegura. Així, tal com subratlla el professor, el cos ja s’ocupa de produir la calor interna que necessitem independentment del que mengem.