El vici del 'khachapuri'
La cuina georgiana és deliciosa i addictiva, així que us proposo llocs per tastar-la
Si heu tastat mai un khachapuri, només llegint la paraula ja saliveu. Si no, és el moment de presentar-vos aquesta meravella patrimonial de l'est d'Europa. És un plat georgià, però si heu viatjat per repúbliques exsoviètiques és molt probable que hi hàgiu topat, perquè en serveixen a molts llocs. Qui renuncia al khachapuri un cop l'ha tastat? Anem a pams, us explico què és i després on en podeu menjar.
El khachapuri no enganya a ningú perquè la traducció és pa de formatge. N'hi ha quasi tants tipus com regions. Jo us descric el més popular de tots, que és el que serveixen al restaurant que us recomanaré tot seguit. Aquest és el khachapuri d'adjaruli, provinent de la regió d'Adjària. És una mena de cassola feta de pa, com un calzone obert que li donen forma de barca. A dins hi posen formatge i un rovell d'ou. Ve molt calent, amb el formatge desfet, i la idea és barrejar el formatge i el rovell. I a partir d'aquí anar-s'ho menjant tot. En el meu cas he tingut episodis força indignes, però crec que forma part de la gràcia, ja que heu d'imaginar que és com una fondue en què et menges el recipient alhora. Cal tenir una bona estratègia.
El lloc on cal anar per tastar-lo és indiscutiblement el restaurant Kinza. Tenen dos locals a Barcelona i un a Castelldefels. El de Castelldefels és al carrer del Doctor Barraquer i els de Barcelona són al carrer Banys Vells –que va ser el primer que van obrir– i el segon, que és el més gran i el que he visitat jo, al carrer Aribau, quasi a tocar de la Diagonal. El menjar georgià és per compartir, com el khachapuri, en què la idea és que vagi al centre de la taula. Menjar-te'n un tot sol em semblaria una temeritat, sobretot perquè hi ha altres delícies per tastar. Com els khinkali, un altre must que heu de demanar. Els khinkali són com uns farcellets de pasta farcits de carn especiada i caldo, com si fos un gran dumpling. Alerta, que cremen molt. Al restaurant també en fan versions amb salmó o bolets. El Kinza és un lloc que està bé per anar-hi en grups de quatre o sis persones per tastar més coses, com els badrijani, que són rotllets d'albergínia fregida farcits de pasta de nous o el formatge fresc suluguni que produeixen ells mateixos. Si hi aneu al migdia entre setmana tenen una fórmula de menú.
Una de les coses que m'agraden d'aquest restaurant és la seva carta. A banda que tenen molts plats i en surts amb ganes de demanar-ne de nous la pròxima vegada, és una carta molt pedagògica, hi ha fotografies i explicacions per a cada plat. Així que saps el que demanes si no domines la seva gastronomia. En el meu cas, per exemple, sabré ràpidament que hauré de guardar un racó per al pastís de mel, el medovník, un altre vici. Podeu consultar la carta a la web abans d'anar-hi, però us aviso: fa venir molta gana.
