Tramendu: la vermuteria del barri de la Bordeta que s'ha estès en un mateix carrer amb dos restaurants més

És divendres al migdia i a la vermuteria Tramendu les taules comencen a omplir-se. En tenen a l’interior i a la placeta de fora, plaça de Súria, que és tranquil·la, de barri, i que convida a asseure-s’hi per començar a pensar que sí, que comença el cap de setmana. La tria és fàcil, les patates braves del Tramendu de la Bordeta, inaugurat el 2017, han agafat tanta volada que és obligat tastar-les. Així que una de braves, un plat de pa de veritat i amb tomàquet ben sucat i bo (i ho subratllem perquè el repte es converteix en una odissea sovint), unes gildes, anxoves i vermut de Reus. A la carta de la vermuteria, situada al passatge d’Andalusia, hi ha més propostes, truites i calamars farcits i fricandós, però comencem amb els plats que fan més de vermut a les hores petites del migdia. Tot tramendu, com en diuen, i l’adjectiu que estripa el diccionari s’apropa a la genialitat. Les patates braves són bullides i gustoses, la salsa brava té força i el pebre dolç, abundant, li atorga originalitat; per continuar, les gildes i les anxoves tenen el gust salat i picant que prepara l’estómac per a les bones digestions. 

A dins de la vermuteria, el propietari, Jordi Marzo, explica que havia treballat com a director del restaurant Petit Comitè quan era del cuiner Nandu Jubany. També havia exercit el mateix càrrec al Roca Moo, el restaurant dels germans Roca dins de l’Hotel Omm de Barcelona (avui traspassat). Així que l’ofici el coneix bé, i els reptes, encara més. 

El vermut està acabat. I ara, a deu metres de la vermuteria, és a dir a dues passes, comença el dinar. El restaurant és Tramendu també de nom, i un interior amable i de luxe còmode. Hi ha fusta, miralls i, el millor de tot, taules amb estovalles blanques. La taula està ben parada amb tot el que defineix la nostra cuina: pa, oli d’oliva extra verge i vi. Atenció a la carta de vins, que és impecable. Hi té els vins de les denominacions d’origen (DO) catalanes, en primer lloc, i després els vins de fora, de les altres DO de l’Estat. La tria que fem és el Pólvora del sommelier convertit en enòleg Xavier Nolla. I no ha estat fàcil perquè la carta compta amb fins a dues-centes referències, el 80 % de les quals de les DO catalanes.

I amb la tríada màgica a taula, arriben els plats a taula. Cloïsses guisades al vi negre, rajada amb un llit de patates, és a dir a la panadera i amb verdures, i ens decidim per un arròs de conill i botifarra negra, que hem vist que demanaven a la taula del costat. Si encara tinguéssim ganes de continuar amb un plat més, podríem dirigir-nos al tercer Tramendu, uns metres més enllà. El tercer Tramendu és una braseria, on les botifarres de Cal Rovira, els embotits de l’Obach, la tonyina Balfegó o el bacallà a més de tots el tipus de carns triomfen. Del Tramendu restaurant també cal destacar les ànimes que s’hi mouen: el cap de sala, Xavi Puigdengoles, i el cuiner, Ivan Cruz. Són un equip i la bona sintonia que hi tenen la transmeten.

Així doncs, la ruta a la Bordeta requereix un altre divendres, amb un recorregut que comenci necessàriament per la vermuteria i continuï a la braseria, que ens queda pendent per a la pròxima. I just per preparar-ho hi ha l’endemà, dissabte, perquè a la braseria, que reprodueix una masia catalana, també hi preparen esmorzars, tant els dissabtes com els diumenges. L'últim detall: totes les cartes, escrites en català. I la web, també.