Restaurant Tangana: una festa gastronòmica fins que surti el sol

“Tot això és un xou, és l’hòstia! Volem que la gent gaudeixi i s’ho passi bé”. Amb aquesta energia i contundència s’expressa el xef Josep Maria Masó per definir la filosofia del seu nou restaurant. Ell, que s’ha passat més de mitja vida cuinant i assessorant, ara que té a tocar la seixantena d’anys, ha trobat el seu espai i ha decidit embarcar-se en un nou projecte que l’il·lusiona i el motiva a parts iguals. Nascut i criat a Puigcerdà, on és una institució, fa un temps va baixar a Barcelona per donar un impuls al Bar Cañete i el que havien de ser dos mesos es va convertir en cinc anys. Cansat de treballar per als altres, de muntar restaurants com la Terraza Martínez o d’intentar aixecar el 7 Portes, va voltar durant mesos buscant locals fins que va trobar el que li encaixava, al número 19 de la riera de Sant Miquel de Barcelona. El seu bagatge i experiència combinats amb l’energia i la joventut d’Àlex López, xef i un dels quatre socis del projecte, fan que el Tangana s’estigui convertint, abans del seu primer aniversari, en un espai gastronòmic de referència a la ciutat.

Josep Maria Masó tenia molt clar el concepte: “Volia fer un Cañete. Una barra amb la cuina a la vista que sigui un espectacle. Que la gent vingui a divertir-se i es pugui gastar vint euros o dos-cents”, explica. Es considera fill professional de Santi Santamaría i de Fermí Puig, parla d’ells amb devoció, i està orgullós d’haver guiat l’Àlex en el seu procés de formació per les cuines de Nandu Jubany, Jordi Cruz i el mateix Fermí Puig. Tots dos formen tàndem a la cuina amb la resta d’ajudants, mentre van i venen cambrers que s’obren pas esquivant obstacles per servir plats a la barra i a les taules sempre plenes de clients. El ritme és frenètic, l’Àlex no té temps per aixecar la vista dels fogons, i el Josep Maria supervisa i gestiona mentre cuina gairebé de memòria el trinxat de la Cerdanya amb cansalada que feia la seva padrina. “L’heu de tastar”, ens diu mentre ens deixa el plat sobre la barra i ens enganxa fent els primers glops de l’ampolla de Somiador (DO Empordà) que ens acompanyarà durant l’espectacle.

Hi afegim com a entrants tres ostres Poget amb tempura i les croquetes de fricandó. I ens deixem aconsellar també amb els segons: llom de tonyina i rovellons en escabetx; truita de bolets i cansalada; i ho rematem amb uns rogers extraordinaris que formen part dels suggeriments fora de carta. “El que oferim fora de carta és el que trobem al mercat, i ens agrada treballar molt amb això, que canvia constantment. Aviat oferirem una sopa d’ostres, per exemple”, anuncia el Josep Maria. De la carta de postres compartim les bombes Tangana i el braç de gitano amb préssec.

Només ens queda pagar i fer la cloenda amb el gintònic: el Josep Maria ens convida a viure-la al reservat del restaurant, un espai per a entre vuit i deu comensals on la festa es converteix en privada al voltant d’una taula ovalada. “Som una família amb un punt gamberro, però ens hem de portar bé perquè això es transmet al client. Tenim un grup extraordinari”, coincideixen tots dos xefs. El Tangana és una festa gastronòmica, de cuina tradicional i de mercat, d’aquelles que no t’importaria allargar fins que surti el sol.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies