Ni un dia a casa

Restaurant l'Andreuenc: cuina amb cor quadribarrat

Cada plat és un cant gastronòmic que deixa a la memòria de qui se'l menja un rastre del passat

3 min
Els germans Alcoriza, Susanna i Juli, a la sala del restaurant.
  • Adreça: carrer Neopàtria 87, 08030 Barcelona
  • Carta: cuina tradicional, de xup-xup
  • Obligat: arròs amb gamba de Palamós, sípia i allioli de safrà
  • Vi: celler bàsicament català
  • Servei: molt familiar
  • Local: ampli i agradable
  • Preu per persona: 35 euros

La Susanna i el Juli estan contents. El gener de l’any 2023 van inaugurar el restaurant l'Andreuenc al barri de la seva vida. Aquest restaurant és la continuïtat del que van obrir ara fa quinze anys a Sant Joan Despí, el Niu d'Or, que es va convertir en referència al Baix Llobregat. Anar i venir cada dia se'ls feia feixuc i la família Alcoriza va decidir obrir el seu nou local a Sant Andreu. Com els va passar amb el primer, els dos germans s'han fet un nom, aquesta vegada als carrers on van néixer. Són la tercera generació, tots han nascut i viscut a Sant Andreu. "Per a nosaltres, és més que un lloc, és un sentiment. La nostra terra és la nostra essència", afirmen tots dos. Han fidelitzat clientela, al local ja no hi ha ningú desconegut, quan vens cada dia deixes de ser un estrany per convertir-te en part de la família. Cada taula té el seu nom i la seva història; els dimarts la taula del final pertany a la Dàlia i al senyor Osuna. "A ells no els parlis de torns, van al seu ritme i ho respectem", diu la Susanna, la cap de sala. El José, també client, se’l coneix com el de la boina, apareix cada dimecres a la una en punt, i la Nazària saluda cada dia amb la mateixa pregunta: "Avui teniu la russa amb bacallà!?". S'han fet família amb només un any. "El meu germà fa poesia gastronòmica catalana, fa cuina tradicional amb mans actuals!", pregona orgullosa la Susanna. El Juli, el cap dels fogons, amb passat a les cuines del Hofmann i el Suquet de l'Almirall, té clara la filosofia, sap que el seu èxit són les receptes de la seva àvia i la seva mare. "Ploràvem amb els seus fricandós, amb els seus guisats, quan érem petits. Quan tastes aquests plats et teletransportes al passat i et sents feliç, perquè la infància era benestar", diuen els dos germans enmig del menjador.

Una gran pissarra presideix el local, on el Juli anota i dibuixa les recomanacions del dia. "Gairebé sempre hi ha bacallà, peix del dia, arrossos i alguna carn". Nosaltres ens deixem guiar per la pissarra i per la Susanna, que vol que ens estrenem amb els callos, que ens deixen bocabadats a tots tres només començar el dinar, i la russa de la Nazària. Tot seguit ens porta un guisat, el xup-xup de favetes i pèsols amb botifarra del perol, que se'ns desfà a la boca. Extraordinària una de les especialitats del Juli, l'arròs amb gamba de Palamós, sípia i allioli de safrà. "Penseu que durant cap de setmana, el 50% dels plats que surten de la carta són arrossos, i el que mengeu vosaltres, n'és l'estrella", proclama traient pit el xef. L'orada al forn amb salsa arrabiata obre el foc dels segons, que complementem amb les llàgrimes que ens cauen quan tastem les mandonguilles amb gambes i que rematem amb el melós de bacallà de l’àvia Carmen. Les postres, leche frita i pannacotta de cafè, i les últimes gotes de Quarta, un garnatxa de la Terra Alta de la cooperativa Sant Josep, obren una xerrada amb els dos germans que va més enllà de la cuina. Com a bons andreuencs, els Alcoriza tenen vinculació afectiva i quasi professional amb la Unió Esportiva Sant Andreu (UESA). "Vaig jugar a les categories inferiors del club, fins que vaig veure que no era el meu futur", reconeix rialler el Juli. L’Andreuenc és passió, amor per la cuina d’abans, cada plat és un cant gastronòmic que deixa a la memòria dels germans i de qui se'l menja un rastre del passat. Com diu la tornada de l'himne de la UESA "i els cants són d'amor, perquè les quatre barres les portem al cor".

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies

stats