Restaurant Can Pau Torrents: cuinar l’herència

Avui hem quedat per dinar al restaurant de la Montse i la Roser. Menjar a Can Pau Torrents, al saló o al jardí, és com fer-ho a la llar de la família Babot. Can Pau Torrents és una masia catalana del voltant del segle XV on es va fundar el primer jardí botànic d'Espanya, però no va ser fins al 1972, cinc segles després, quan els pares de la Montse i la Roser Babot la van convertir en una casa de menjars. Uns pares que s'havien dedicat tota la vida a la pagesia, sempre de mal en pitjor. Les riuades, molt presents en aquella època, els feien la guitza cada dos per tres. Va ser aleshores quan van decidir obrir un restaurant, "sense tenir ni idea ni coneixements de gastronomia", ens expliquen les filles.

Els Babot van optar per una cuina senzilla, basada en carn a la brasa, escalivades, esqueixades, amanides i fins i tot cargols. "I de postres, evidentment, el típic pijama", riuen les germanes. Durant aquella època, tant la Montse com la Roser jugaven i corrien pel restaurant i el diumenge, quan hi havia les taules llargues de comensals, ajudaven a rentar coberts. Però amb la mort de la mare el 2006 van fer un pas endavant. Van canviar l'estil del restaurant, van reformar l'interior i també la carta. "Es va jubilar el cuiner de tota la vida dels nostres pares i això també va ser l'empenta necessària per evolucionar".

Ara et trobes una carta de mercat amb tocs moderns sense perdre l'essència del xup-xup. "Tot ho fem nosaltres: les salses, les bases i els fumets".

Per començar, demanem uns primers clàssics dels Babot: calamars frescos a la romana, anxoves de l'Escala, croquetes de pernil ibèric, canelons de l'àvia, amanida d'escarola amb guatlla en escabetx i magrana i carxofes fregides.

De segon, steak tàrtar amb mostassa, raifort i ceps confitats; el fricandó de rap i bolets, i ho rematem amb uns calamarsets de platja amb verdures. Un assortiment de les postres més significatives de Can Pau Torrents: el lemon pie; el coulant de xocolata negra; el gelat de vainilla, cacauets garrapinyats i salats amb toffee i el mil fulls amb maduixetes ens ajuden a posar el punt final. La Montse ens recomana, encertadament, el Deler del Montsant, un blanc que combina perfectament amb tots els plats del dinar.

La Montse i la Roser acaben el torn extenuades, però satisfetes. Saben que el seu gran èxit ha estat millorar i consolidar l'herència dels pares i mantenir units dos conceptes: la cuina i la família. Això les fa sentir orgulloses de la feina feta, però miren amb preocupació el futur de Can Pau Torrents. No hi ha nens que corrin pel jardí i encara menys que vulguin rentar forquilles, ganivets i culleres el diumenge.

"La joventut no vol els horaris de la restauració. Treballar els caps de setmana ja no està fet per a ells", ens diu resignada la Montse. La cuina és passió, esforç i dedicació. Però també són records i família. La cuina no és només un ofici, és una forma d’entendre la vida.