El Passeig de Gurmets o com menjar plats per 10 euros al passeig de Gràcia

Les postres creatives i els còctels són les novetats de la setena edició del Passeig de Gurmets, que del 7 al 17 de març, converteix el passeig de Gràcia en el centre de la gastronomia de Barcelona. I serà així per diversos motius, perquè hotels i restaurants –situats a la mateixa via i adjacents– ofereixen plats a molt bon preu, però també per la qualitat de les propostes. I encara més, perquè són l’oportunitat per entrar en aquells restaurants d’hotels o de comerços (com The Bistrot, del primer pis de la botiga Santa Eulàlia) que no coneixem. No tenen preus prohibitius, sinó bon menjar, i és el que volen difondre durant els deu dies de Passeig de Gurmets.

“Les expectatives són ben altes”, afirma Lluís Sans, president de l’Associació de Passeig de Gràcia, que es va fundar el 1952. I ho són perquè en les edicions anteriors tant els menús com els plats van superar totes les xifres de demanda que els restaurants havien pensat. “Comptàvem que fossin entre trenta i cinquanta per dia, i vam treballar amb xifres de tres-cents platets diaris”, recorda Sans. Per això enguany la proposta gastronòmica creix amb més incorporacions: la rebosteria creativa i els còctels. “Com que l’activitat és viva, hi hem afegit dues novetats més, perquè, al cap i a la fi, el Passeig de Gurmets vol ser una trobada per a la gastronomia creativa, que agrupem en un mateix carrer”, afegeix Sans, que recorda que al Passeig de Gurmets també hi ha l'oportunitat d'apuntar-se a les Experiències Gurmets, que tracten des de tastos de cava i de còctels fins a preparació de tàrtars, entre d'altres.

Als platets, entrepans, menús, postres i còctels cal afegir-hi tres patrocinadors com són la DO Cava, Estrella Damm i Royal Bliss. I el fet és remarcable perquè el preu de 10 euros dels platets inclou també la beguda, que es pot escollir entre les tres marques. A partir d’aquí, la idea és que cadascú agafi un mapa de paper (o bé consulti la web) per decidir quina ruta fa. Dins de l’Hotel Claris, al restaurant Os-kuro es pot menjar el takoyali de popets, yuzu i takobushi, amb una copa de Juvé & Camps Cinta Púrpura; al Majestic Hotel, una terrina d’ànec, foie-gras, pollastre de corral i festucs amb adobats, amb una copa d’Alta Alella Mirgin; al The Bistrot del Santa Eulàlia, un steak tàrtar amb pa de croissant i mantega Échiré, també amb una copa de cava Juvé & Camps; al restaurant Sintonia, una amanida nòrdica amb salmó marinat, confitats i anet. I així fins a dotze platets dels dotze restaurants participants.

Pel que fa als entrepans, hi ha 9 propostes, gairebé tots diferents. Hi ha biquinis, brioxos, sandvitxos de pastrami i hamburgueses, que són les que es repeteixen en diferents restaurants, però cap és igual, perquè n’hi ha amb calamars, amb carn de vaca i de rubia gallega. Els preus d’aquests entrepans són més alts que el dels platets, i oscil·la entre els 9 i els 18 euros. 

Per gaudir d'aquestes dues propostes, platets i entrepans, no es necessita reserva prèvia, sinó que es pot improvisar fent ruta d’un establiment a l’altre.

Per continuar, els menús gurmet sí que demanen la reserva prèvia, i tant poden ser per dinar com per sopar. I els preus poden ser o bé de 55 € o o bé de 70 €, que inclouen beguda i estan formats per més de cinc plats.

I entre les novetats, els còctels són els més esperats. Les begudes creatives, com la del Banker’s de l’Hotel Mandarin Barcelona, o el del Monument Hotel o The Bistrot Santa Eulàlia (que ha creat una copa expressament per a aquest còctel), estan pensades per prendre tant en l’aperitiu com al vespre, i costen 15 €. I el punt final són les postres, que també conformen ruta, i que es poden menjar per 8 euros cada una. La xocolata de l’Hotel Majestic i de l'Hotel Mandarin Barcelona o el milfulls de formatge de l’hotel The One Barcelona són algunes de les novetats. "I tot plegat en un passeig que és dels més agradables per passejar-hi, que és gran però no enorme, i que des dels seus inicis va ser un lloc d’esbarjo per als que passejaven, el lloc on s’anava per ser vist i per veure”, com explica Lluís Sans, que conclou que tant era així el costum social que hi havia una dita que assegurava que “una bona família trigava tres quarts d’hora a recórrer-lo per la quantitat de coneguts amb qui parlaria”.