Ni un dia a casa
Restaurants 27/12/2020

A quatre mans

Ivan Díez / Carles Domènech / Adrià Albets
3 min
La Taila Cervelló i el Bernat Bermudo a la sala del Mano Rota.

Fer-se un lloc al barri barceloní del Poble-sec avui dia no és fàcil. De veïns tens restaurants insignes com el Tickets, l’Espai Kru o el Pakta. I fer-ho des d’un local modest en un carrer mig amagat del Paral·lel encara sembla més costerut. Però el Bernat Bermudo té prou talent per aconseguir-ho. La seva història en el món de la gastronomia va començar quan tenia 17 anys i fregava plats en un restaurant de Londres. Tot i la duresa d’aquella feina, es va apassionar per la cuina i va tornar a Barcelona per apuntar-se a l’Escola Hofmann. Va rematar l’aprenentatge passant per Gaig, Via Veneto i Ramon Freixa. El 2006 va guanyar el títol de millor xef de l’any, treballant a Las Pedroñeras de Conca. Aquest premi el va esperonar per obrir-se camí i no va dubtar gaire sobre el pròxim destí: el Perú. Allà va aprendre noves tècniques per cuinar el peix, i al cap d’un temps les va posar en pràctica al Mano Rota.

Per exemple, el ceviche. El que nosaltres mengem i compartim de primer plat l’hi va ensenyar un cevichero de Lima, un especialista en el tractament del peix que només es dedica a això. “És molt fàcil, us ho explico amb només quatre detalls: esprémer el suc de llimona, no al màxim perquè no sigui massa amargant, llet de tigre i una salsa feta amb retalls de peix”. El Bernat hi afegeix dos ingredients per posar-hi el seu segell: blat de moro torrat i una fritada de peix ( en aquest cas, calamarsets).

L’altra especialitat peruana del restaurant és el tiradito. “Se’n diu així perquè els pescadors després de pescar-lo el tallaven i el tiraven directament al plat”. La diferència amb el ceviche és el tall del peix. En el tiradito les peces són més primes.

Compartim, també de primer, les ostres. Van amb un cremós d’alvocat i poma verda acompanyat d’una tempura de fulles de shiso (planta asiàtica similar a l’alfàbrega) farcides de formatge brie. De segon, l’Adrià aposta pel bao. “Sorgeix amb el take away de la pandèmia, però ha agradat tant que s’ha quedat, tot i que no sempre és a la carta”, ens detalla el Bernat. Porta galta esmollada, salsa teriyaki, albergínia escalivada i pico de gallo.

El Carles, el tàrtar de tonyina. És el clàssic mar i muntanya català però modificat: salsa nikkei d’ostres, encenalls de foie marinat i amb torradetes d’alga nori per acompanyar.

L’Ivan, en canvi, endrapa la costella de porc glacejada amb mel, arròs de coco i pa xinès.

El Mano Rota ha viscut tres etapes per arribar on és ara. Primer el Bernat va obrir el local amb un soci amb qui compartia cuina. Dos anys després es va quedar sol als fogons però amb un nou soci a la part econòmica. I ara el covid ha fet que el projecte sigui més personal. El comparteix només amb la seva parella, la Taila Cervelló. No tenen treballadors ni proveïdors i, per tant, són ells dos els que van a la nit a Mercabarna. “Estem tornant als orígens de la cuina. Fa quaranta o cinquanta anys els restaurants els portaven matrimonis tots sols, sense l’ajuda de ningú”. I així seguirà sent al Mano Rota. Tenen clar que en menys de dos anys marxaran de Barcelona per instal·lar-se en una masia. “I ho farem com ara, a quatre mans. Volem un tracte encara més directe amb vosaltres, els clients”. I en això també hi tenen la mà trencada.

Mano Rota

Carrer de la Creu dels Molers, 4 (Barcelona)

Carta: Catalana, peruana i thai

Must: ‘Ceviche’

Vi: Carta curta i encertada

Servei: Personalitzat

Local: Acollidor

Preu final per persona: 35 euros (sense vi)

stats