Del glamur de Londres a l’orgull de Blanes

Vam conèixer Tobias Cabrera quan era el director del restaurant StreetXO de Londres. De petit era un peça i amb disset anys va decidir deixar el seu Blanes natal i la feina al restaurant patern per aprendre l’ofici a les aules de l’Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona (ESHOB) i en diferents cuines d’arreu. El destí, el talent i la seva professionalitat li van permetre entrar a l’equip de treball de Dabiz Muñoz al restaurant DiverXO de Madrid. Un món apassionant i un munt de reptes professionals es van anar presentant amb el pas del temps. “Començo a treballar just quan li acabaven de donar la primera estrella. Vaig ser partícip de tot el que va venir a continuació: dues estrelles, tres estrelles, canvi de local, obertura de l’StreetXO a Madrid, Londres...”, ens explica Tobias amb un punt d’orgull i de nostàlgia. Convertit en una de les persones de confiança del reconegut xef madrileny, va anar a Londres per ser el cap de sala i poc després va ser nomenat director.

La pandèmia, més enllà de les innumerables pèrdues humanes, va deixar molts negocis damnificats. L’imperi d’en Dabiz Muñoz no en va quedar impune i l’StreetXO de Londres va haver de tancar. Va ser aleshores quan li van proposar tornar a Madrid per engegar nous projectes, però al mateix temps el seu pare el va interpel·lar: “Em vull jubilar. Et quedes el negoci o el traspasso?”. L’any 1982 Pedro Cabrera, després de venir d’un petit poble de Salamanca a la recerca d'un futur millor, va obrir La Gaviota a Blanes, un restaurant senzill, concorregut i molt apreciat pels seus vilatans.

Tobias se sentia molt valorat per Dabiz Muñoz i la proposta professional que li oferien era molt engrescadora, però alhora tenia la necessitat de fer feliç al seu pare. De jove l’havia fet patir una mica i ara volia que se sentís orgullós del que havia aconseguit fora de casa i de tirar el negoci endavant. Finalment va dir que sí!

Som davant del port i molt a prop de la confraria de pescadors. Després de repassar una carta eminentment marinera comencem amb un plat de tomàquet, ceba i tonyina; musclos; tallarines; calamars a la romana; canana amb ous ferrats i sardines a la brasa. Producte senzill, de qualitat i ben tractat. Ara és l’hora de l’examen final amb dues de les joies més preuades del nostre mar: gambes fresques i escamarlans. Cuina fàcil amb ofici i gairebé sense interferències. Meravellós!

Per ser al nivell d’aquest bon producte ens fem acompanyar d’una ampolla de Triaca 2013 de Ca l’Apotecari de Porrera, un celler referent que forma part de la història dels vins del Priorat. Acabem l’àpat amb pastissos casolans i molt bons: de formatge, de pastanaga i de xocolata.

La Gaviota d’en Tobias és un referent de peix de proximitat a bon preu. “El 80% del producte que oferim és de la llotja de Blanes. El peix és d’aquí, però la closca s’ha d’anar a buscar fora. Cada vegada el món de la pesca està més fotut i tots n’hem de ser conscients que estem perdent un bé molt preuat per tots nosaltres”, reivindica amb posat seriós.

La major part de la clientela és coneguda i tothom marxa content. “La gent és molt agraïda i valoren molt la feina vocacional, creativa i esclava com la nostra”, ens diu amb un somriure complaent. Això el fa tan feliç com quan treballava amb Dabiz Muñoz. A Madrid i Londres va col·laborar en fer créixer un imperi gastronòmic, ara és el moment de continuar fent història engrandint l’esplèndid restaurant que va parir el seu pare a Blanes fa quaranta-tres anys.