L'última oportunitat per tastar els plats més especials (i festius) del Restaurant Moments
El restaurant de Raül Balam i Carme Ruscalleda celebra 15 anys amb una retrospectiva de les seves millors creacions que es pot tastar fins al febrer
BarcelonaA la vida hi ha moments per celebrar. Per aturar-te, mirar enrere, deixar-se bressolar una estona per la nostàlgia i després, amb les piles carregades, seguir endavant. I exactament això és el menú que ha parit el restaurant Moments dirigit per Raül Balam amb el suport de la seva mare, la gran cuinera Carme Ruscalleda. N'estic segura que serà un èxit. La idea és que per celebrar el 15è aniversari del restaurant han triat plats d'entre els més de 120 que han fet. És un àpat homenatge al Moments i al llegat del Sant Pau. Es pot veure amb els aperitius, que porten el nom de "paleta de colors naturals i gastronòmics". Serveixen el verd, el fúcsia i el violeta. Tres menges que se servien a Sant Pol de Mar, i que ens preparen per al que vindrà.
El Moments va seguir l'estela dels menús temàtics, que tan bé han funcionat. N'ha fet de memorables, com el dedicat al cinema, o el més recent, a la volta ciclista. Ara ens retrobem amb el bo i millor d'aquelles propostes, com ara el representant del menú de Meravelles del món, dedicat al Machu Picchu, un plat que va cuinar Dalí a Gal·la o l'inspirat en l'òpera Carmen, que segons Balam, no hi podia faltar.
La parada del menú Felicitat era un plat amb història. Primer perquè Carme Ruscalleda i el seu marit Toni Balam van suar per crear el motlle que els permetés plasmar amb pulcritud el que pretenien. Només així podrien mostrar al món aquesta invenció que no és altra que la representació d'un quadre de Mondrian. Una delícia feta de bacallà, pebrots i olives. Aquest plat, per cert, va ser el que van servir en el 80è aniversari de Paul Bocuse, on havien convidat a cuinar a la maresmenca. El xef francès, en veure'l, va dir: "Certament la cuina és un art!". No va ser l'únic impressionat per la creació. Alain Ducasse va anar esperitat a la cuina, volia saber com el feien, i si el podien fer viatjar "muntat". Doncs no, és molt delicat i s'ha de preparar al moment. Ja ho veuen, història de la cuina. I es podrà tornar a tastar fins al febrer al restaurant ubicat dins l'hotel Mandarin Oriental. No es pot descartar, però, que, com ha passat amb alguns menús temàtics que han tingut molt d'èxit, el prorroguin unes setmanes. Així mateix, com passa amb les millors funcions teatrals.
Una parada a mig camí
També m'agradaria destacar el plat que queda just al mig de l'àpat. Es diu Sant Pol-Tokyo-Barcelona. Per què? Doncs perquè és l'únic que s'ha servit als tres restaurants que ha tingut la família. I és un excels arròs de gambes a la manera del Maresme. Un plat que escalfa l'ànima. Que et fa sentir a casa. Un recordatori del fet que l'art, les meravelles i la felicitat sovint les tenim més a prop del que ens pensem.
En el menú hi ha espai per al joc. El trobareu en la proposta inspirada en el màgic d'Oz (impagable veure els altres comensals lluint unes ulleres verdes) o el que està inspirat en la pel·lícula Buscant a Nemo. Un film pel qual tinc debilitat, però que fins i tot la persona més discreta de la sala perdia la compostura quan veia arribar el peixet presentat amb tanta gràcia. Un altre divertiment del restaurant Moments és la cuina. Hi ha un gran vidre que et permet veure'ls treballar. Poder fixar-se en la coreografia dels cuiners d'un restaurant de dues estrelles Michelin és una distracció impagable. Allò sí que és una peixera magnífica.
El menú es pot fer més curt (175 euros) o més llarg (215) en funció de les preferències de cadascú. En un món accelerat on tot es fa vell a l'instant, és bonic retrobar-se amb plats coneguts, o sentir que has tingut una meravellosa segona oportunitat en forma de retrospectiva. Fins i tot en els formatges, on n'hi ha un d'un elaborador que en fa només un al dia. Artesania pura. Preguntin quin és.
I quan hagin passat aquests mesos i s'acabi aquest homenatge, deixaran de fer menús temàtics, ja que el restaurant Moments ha fet un cim. I ha aprofitat un cop era a dalt per posar-hi la fita i mirar el paisatge. Llavors baixarà per la carena i deixarà enrere els seus primers quinze anys, tot endinsant-se en altres boscos frondosos per perseguir nous horitzons.
