La marisqueria que es declara desenfadada pels preus acaba d'inaugurar el seu tercer local a Barcelona

BarcelonaEl llorito –el raor– és un peix desitjat. Acabat de pescar, té un color vermell intens, carn blanca, i un cop fregit fins i tot les seves espines són delicioses. Però no hem vingut a parlar dels lloritos sinó dels Lluritus, de les marisqueries que es declaren desenfadades, que escriuen incorrectament el nom perquè els sembla més simpàtic i que just acaben d’inaugurar el tercer establiment, al número 72 del passeig de Sant Joan de Barcelona. Reservo taula al nou Lluritu 3 un divendres al vespre, i em trobo amb clients habituals dels locals de Gràcia que es confessen lluriteros. A la mateixa porta m’atén una cambrera vestida a la manera clàssica –jaqueta blanca amb dos brodats negres al puny i un al coll– i em pregunta si tinc reserva; tot seguit em condueix a un dels quatre espais on es pot menjar: les taules altes de marbre de la planta baixa. Al pis superior hi ha taules de fusta; també es pot menjar a la barra, situada just a l'entrada, i al quart espai, la terrassa exterior, al mateix passeig de Sant Joan.

He trepitjat un terra de rajola hidràulica que es barreja amb un de terratzo, i els peus et transporten de seguida al record dels terres del Lluritu 1 i del Lluritu 2. Al tercer local estan fusionats tots dos. El terratzo és clar, la llum, també és blanca, i el conjunt de tot plegat transmet nitidesa. Per continuar, la cartellera que està penjada damunt de la barra, està ben il·luminada. L’amanida de tomàquet, les cloïsses, les navalles, les gambes, les sardines marinades o els arrossos semblen anunciats com si fossin les novetats del nostre cinema preferit. És l’efecte informal, atractiu i divertit amb què es vol caracteritzar la marisqueria, que contrasta amb la manera com van vestits els cambrers.

I demano plats. Per començar, pa amb tomàquet, que el porten ben sucat. I amb això ja em tenen guanyada. Per continuar, un plat de closques variades: navalles, cloïsses grosses i musclos. En diuen variat de closca i, atenció!, costa 9,75 euros. També em decanto per les fulles de tonyina, amb un toc de pell de llima que contrasta bé amb la tonyina tallada en carpaccio, i, a continuació, per un maridatge extrem, que em recorda els que prepara el cuiner Jordi Vilà a l'Al kostat: lletons de vedella amb cocotxes de bacallà, dos ingredients tan diferents que acaben tenint una textura molt semblant. A la cartellera il·luminada encara hi ha un altre maridatge extrem: la llengua de vedella amb navalles i escabetx, però el deixo per a un altre dia. Volia tastar el calamar farcit i els raviolis de peus de porc i gambes, però quan els he demanat ja s'havien acabat. De fet, els cambrers em diuen que a la cartellera ho havien indicat amb dos punts vermells, que vol dir que no n'hi ha. Així que, per acabar, el plat final és el peix del dia, que és el gall de Sant Pere, cuinat a la planxa, i em proposen diferents estils de cuinat; opto per la donostiarra, és a dir, amb làmines d'all, bitxo i vi blanc.

Entre tots els plats de peix i marisc n'hi ha un de carn. Només un, que és una de les grans novetats dels Lluritus. Com deu cuinar una marisqueria unes costelletes de xai? Com tota la resta de plats, amb encert. Converteixo les costelles de xai, menjades amb les mans, en unes prepostres. Per a un altre dia queda pendent tastar els arrossos, secs i caldosos, i també negres; el suquet arromescat i la cassola de fideus amb gambes. Per acabar, en els dolços, no hi falta la xocolata. I, finalment, el preu. El tiquet mitjà ronda els trenta-quaranta euros. Si es demana el peix del dia, augmenta, sobretot si la peça és gran. Sense el peix del dia, hi ha l'opció de fer plats diferents, i amb mides petites, mitges racions, i és aquí quan el preu és ben atractiu per ser una marisqueria. La carta està escrita en català, com també tots els rètols que n'anuncien els plats. I l'última informació; els propietaris són tres amics, Pol Puigventós, Pau Roca i Gerard Belenes, que també compten amb el suport d'altres amics, com l'actor Carlos Cuevas.