Els intocables fideus del Casa Xica ja no seran un motiu de disputa

Una de les preguntes que em fan molt, i procuro esquivar, és quin és el meu restaurant preferit. La meva resposta sol ser que per fer què: per celebrar l’aniversari o unes noces d’or, per tenir-hi una cita o per anar-hi amb la colla? Però si m’obligués a fer un top 10 d’aquests que triomfen tant a les xarxes, és molt probable que un dels llocs que hi aparegués fos el Casa Xica.

És un restaurant que m’és fàcil de recomanar perquè fa anys que el conec hi he menjat moltes vegades. Vaja, que em dona moltes garanties que si hi envio algú no em faran fer un paper d’estrassa. Coses que m’encanten d’aquest local:

En primer lloc, el que em va enamorar va ser el menjar. Al Casa Xica, ubicat al barri del Poble-Sec (carrer de la França Xica, número 20), fan cuina asiàtica pensada i executada per cuiners catalans. La història s’explica de pressa. Després d’estudiar cuina, Raquel Blasco i Marc Santamaria van anar a parar a la Xina per capitanejar un restaurant a Hangzhou. Allà feien cuina catalana i van veure coses increïbles, com un comensal sucant pa amb tomàquet a la crema catalana. Però, arran de tastar el menjar que preparaven els seus companys de cuina xinesos i d’amarar-se de tota la riquíssima gastronomia que tenien al voltant, quan van tornar a Catalunya tenien uns coneixements brutals que podien posar al servei d’un projecte propi.

D’això ja fa deu anys, i han creat alguns plats que ja són patrimoni dels comensals. Us n’explico dos. Els fideus de soja verda amb gamba vermella i tobiko. Aquests fideus han portat cua. Perquè, quan els treien de la carta per posar una altra recepta de fideus, els clients literalment se'ls enfadaven. Per evitar la frustració que els generava a algunes persones van començar a tenir els ingredients per parar el cop quan això passava i cuinar-los de manera excepcional. Però, esclar, n'acabaven preparant una pila. Finalment, es van adonar que feien el préssec i van claudicar. Els fideus van tornar a la carta i s'hi van empadronar. És com anar a un concert d’Antònia Font i que no cantin Wa yeah!, així que s'ha de donar als fans el que esperen.

L’altre plat que té molt d’èxit és el bao. El panet és casolà, de doble fermentació, i hi substitueixen el llard per oli d’oliva i algun secret més que no diuen, perquè tenen la recepta guardada amb clau. El primer que van fer era el de farcit de cua de bou, però el que hi va dins ha anat variant amb els anys. Al Casa Xica es pot anar a carta. Un format de plats al mig per compartir, que és el més habitual. Però, si es vol, fan un menú degustació per 60 euros amb racions més petites i individuals. Ara que fan el seu desè aniversari, han aprofitat per fer una carta dels grans èxits, "els intocables", segons Raquel Blasco. Un bon moment per tornar-hi. Ah, i també han fet un llibre autoeditat 10 anys, 10 receptes, amb un emotiu pròleg d’Albert Raurich, en què expliquen aquests deu anys i els combinen amb anècdotes que han viscut.

Com a altres plats icònics, hi trobareu l'okonomiyaki, que Raquel Blasco descriu com una mena de "truita de dijous gras", també les gyozes o el garrinet fet a l'estil Hong Kong. Un altre motiu per visitar el Casa Xica són els vins. Grans defensors dels vins naturals, és un lloc on trobar referències interessants i poc conegudes.

El Casa Xica és un restaurant que beu molt del públic que va al teatre. Tenen un torn força tard que és ideal per si un dia aneu al Lliure o al Mercat de les Flors. I, si aquest estiu aneu al Grec, penseu que tota la restauració també la fan ells. Tot queda al barri. El tiquet mitjà sol sortir per entre 40 i 50 euros per cap (amb vi inclòs i depenent del festival que feu). És un lloc "gamberro" i que els agrada "el rock and roll", segons paraules dels seus propietaris. Un restaurant d'aquells que, quan hi entres, perds la noció del temps.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.