Il Giardinetto: 50 anys de l'oasi refinat i 'canalla' de Leopoldo Pomés

BarcelonaEl fotògraf Leopoldo Pomés (1931-2019) era considerat un hedonista. També un home afectuós i un amant d'una bellesa al mateix temps senzilla, sofisticada i sensual. En la seva trajectòria, la línia entre el Pomés fotògraf i el gastrònom és molt difusa: la capacitat de sorpresa de les seves fotografies i els seus espots publicitaris es troba també en els dos restaurants extraordinaris que va posar en marxar als anys 70, tots dos creats pel duet d'arquitectes format per Federico Correa (1924-2020) i Alfonso Milá (1924-2009): la truiteria Flash-Flash i el restaurant-cocteleria Il Giardinetto, aquest últim un italià pioner a Barcelona. Tots dos es troben al mateix carrer, Granada del Penedès, i gairebé estan davant per davant. Il Giardinetto va obrir les portes fa cinquanta anys i es manté com un dels restaurants més acollidors de la ciutat, ple fins al sostre d'una flora pintada que sembla sortida d'un conte i d'uns miralls que li donen un punt tropical.

També es manté com un local amb una atmosfera favorable perquè es produeixin sorpreses: a la cineasta Rosa Vergés el seu company li va demanar que es casés amb ella durant un sopar a Il Giardinetto. Així i tot, al cineasta Poldo Pomés –que va agafar el relleu del seu pare el 2009, juntament amb els seus germans Juliet i Ivan– li agrada dir que el restaurant també té un punt canalla. "Mantenir el restaurant és un orgull i també una responsabilitat. Quan sorgeix un problema, mai penses a deixar-ho córrer, hi ha una responsabilitat afegida", afirma Poldo Pomés.

Leopoldo Pomés i Alfonso Milá eren amics abans d'embarcar-se com a socis en els dos restaurants, encara que més endavant Milá va deixar de ser-ho d'Il Giardinetto. També era amic de Federico Correa, i aquest sentit de l'amistat es va estendre fins al punt que encara avui el restaurant és un punt de trobada del món cultural barceloní, l'escenari de nombrosos actes culturals i d'editorials de moda. "Estem molt oberts a fer altres coses, gairebé sense afany de lucre. No és el nostre negoci, ho fem per promocionar el restaurant. Crec que el restaurant també forma part del món cultural de la ciutat, i això també és un orgull", explica Poldo Pomés. Per celebrar l'aniversari, presentaran un nou còctel ideat per Javier de las Muelas i faran una sessió de jazz per homenatjar el pianista del local des de fa uns trenta anys, Pere Ferrer.

Gastronòmicament, Il Giardinetto és fruit de la "passió" de Pomés per la cuina italiana i per la pasta que li va contagiar Maria Levi, la mare de l'arquitecte Ricard Bofill. “A Barcelona, en aquell temps, els restaurants italians deixaven molt a desitjar i a mi, personalment, no em produïen cap plaer especial. […] Tot va canviar el dia que Maria Levi, la mare de l'arquitecte Ricard Bofill, em va convidar a dinar a casa seva. Mogut pel meu entusiasme, en concloure el plat de fettuccini al doppio burro que ella m'havia guisat personalment em vaig aixecar de la cadira, em vaig agenollar i li vaig besar les mans repetides vegades. Al cap de dos mesos li vaig oferir dirigir un restaurant, i així va néixer Il Giardinetto", va explicar el mateix Pomés. Maria Levi no el va dirigir, però sí que els va assessorar. Entre les especialitats hi ha clàssics com els spaghetti Sofia Loren, amb llorer; els panzerotti farcits de bolets, i noves incorporacions com els tripoline a la siciliana amb sardines i fonoll.

Un local premiat de manera excepcional amb dos premis FAD

Il Giardinetto no només està de festa pel 50è aniversari de l'obertura, sinó que enguany també es compleix el centenari del naixement de Federico Correa i Alfonso Milá, coneguts per obres emblemàtiques com l'Anella Olímpica, la seu de la Diputació de Barcelona, la reforma de la plaça Reial i l'edifici Atalaia. Així que Il Giardinetto es va convertint en patrimoni de la millor manera per tenir un bon futur al davant: en ple funcionament. "El meu pare i Alfonso Milá eren carn i ungla", subratlla Poldo Pomés. Una altra dada destacada d'aquest restaurant és que ha rebut el premi FAD d'Interiorisme en dues ocasions: el 1974, per la seva atmosfera "acollidora i sedant", com va dir el jurat aleshores, i el 2013 per la reforma portada a terme per Max Llamazares i Ivan Pomés, que va consistir en obrir la façana de la planta baixa i incorporar una nova barra a peu de carrer. El jurat del FAD va qualificar l'obra de "delicada i precisa". "La intervenció no només no el mutila sinó que reforça el que hi havia i completa el que potser faltava, i que ara es manifesta amb un resultat formal coherent i elegant, una interpretació encertada de les noves necessitats", diu també l'acta. "Molts arquitectes amics de diferents generacions ens deien que no toquéssim Il Giardinetto, que estàvem bojos. I després ens va felicitar tothom, i el Federico també va estar content", recorda Poldo Pomés.

Dos restaurants transgressors en temps del 'pop art'

Leopoldo Pomés va ser un client destacat de Correa i Milá. Abans del Flash-Flash i Il Giardineto els va encarregar el seu propi habitatge a l'antic taller del pintor Modest Urgell. Pomés va quedar captivat pel grau de confort de la reforma que els arquitectes havien fet a la casa dels seus amics Marta i Javier Villavecchia, i no va deixar passar l'oportunitat.

Com va recordar el mateix Federico Correa en una entrevista, en l'origen del projecte del Flash-Flash hi ha "l'alliberament" que va suposar el pop art. Tot plegat es va fer realitat amb un reguitzell de retrats que el mateix Pomés va fer a la seva primera dona i mare dels seus fills, Karin Leiz, com si fos una fotògrafa en plena feina, i que van col·locar en diferents punts de la sala. El procés de creació d'Il Giardinetto va anar per un altre camí, a vegades marcat per l'atzar. "El local se'l va quedar la societat del meu pare i l'Alfonso Milá, però van tenir un problema amb els permisos. Això va fer que tinguessin més temps per fer l'avantprojecte", diu Poldo Pomés. El més característic d'aquell disseny era l'ús del vermell, i no el van portar a terme perquè van veure que Normand Cinnamond se'ls havia avançat amb un local del mateix color, el restaurant Gattopardo. Van arribar les vacances d'estiu, i la manera com Correa va trobar la solució és una anècdota fantàstica: de camí a Comillas va trobar la inspiració veient "uns vells jugant a petanca en una plaça pública d'un poble del sud de França", com va dir el mateix Correa al llibre Un maestro de arquitectos de Barcelona. Conversaciones con Federico Correa (editorial Tusquets). "Allà sí que hi vaig posar en pràctica una cosa que ja sabia des de feia molts anys –va explicar també Correa–, i és que els verds admeten juxtaposar-se, com el verd groc i el verd blau, que són a la natura. Els jardins ens han ensenyat a veure barrejats, com una cosa natural, verds totalment diferents".

A Correa aquella escena li va semblar tan idíl·lica que va fer els primers dibuixos del projecte ràpidament aquella mateixa nit. "Correa també deia que era el projecte per al qual havia tingut més temps i al final l'havia fet en mitja hora", recorda Pomés. "El Flash-Flash i Il Giardinetto són les obres de Correa i Milá que més transcendeixen pel que fa a públic", afirma Omar Ornaque, arquitecte i el comissari juntament amb el seu soci Aureli Mora de l'exposició que el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va dedicar a Correa i Milá l'any 2023. "És curiós que sent dues obres molt petitetes siguin les més significatives", explica Ornaque. Això es deu al fet que van ser dos establiments "transgressors" a la seva època i també perquè van aglutinar al seu voltant arquitectes, artistes i intel·lectuals "Aquesta llegenda acompanya l'arquitectura, és força difícil entendre una cosa sense l'altra", subratlla.

L'interiorisme d'Il Giardinetto és molt insòlit: "Està entre el pop art i la intel·lectualització de l'espai", diu Ornaque. "Qui volia fer una aproximació a un jardí ho feia d'una manera literal, i a Il Giardinetto el kitsch està molt sublimat, barrejat directament amb els elements arquitectònics, no són elements afegits. Està en la línia finíssima que separa una obra que aguanta cinquanta anys després i que té dos premis FAD i la sofisticació de l'horterada. És molt difícil sortir indemne d'un encàrrec com aquest", subratlla Ornaque.

Així i tot, Il Giardinetto és també reflecteix la reivindicació de Correa que "la forma segueix la funció". De la seva manera de treballar amb Milá se n'ha dit que Correa s'ocupava més del projecte i Milá de la direcció d'obra. Però això no vol dir que la feina de Milá fos secundària, sinó que quan executava els projectes els millorava i els potenciava. Així que l'espai brilla amb detalls com la cura en el disseny de l'escala i la precisió de l'escala de les portes i els llocs de pas. "L'arquitecte ha de tenir prou agilitat per atacar qualsevol problema. Has de tenir prou talent per saber que amb totes les limitacions de l'ús ets capaç de fer una forma que tingui significat. Mai m'ha interessat vestir les paraules. M'horroritza intentar ocultar les debilitats amb grans paraules", deia Correa.